The Fabra Underground

(dedicat a Gazophylacium)

Fa dies vaig descobrir al terra del nou intercanviador de l’estació de Provença uns gargots blancs que en una primera ullada em va fer pensar que algun vàndal havia vessat un pot de pintura. Fixant-m’hi una mica més, les taques esdevingueren paraules de difícil lectura. Sort que una discreta placa a la paret m’ho va aclarir (gairebé) tot:

Després de fer una mica de navegació d’investigació, ara sé que aquest homenatge al mestre es va inaugurar el passat 3 d’abril de 2009 (tot i que a la placa indica el 2008, potser data de la creació intel·lectual del projecte). La iniciativa sorgí de Pau Verrié, cap de l’IDEC de la Universitat Pompeu Fabra, que deu tenir el seu despatx uns metres per sobre del monument. Jordi Benito fou l’artista encarregat de realitzar el projecte a partir d’una frase de Fabra escollida per Antoni Marí (“Amb un acte de paraula podem expressar més d’un pensament”). Jorge Wagensberg va fer un desenvolupament matemàtic (?) de la frase. Com es pot veure, una veritable col·lecció de cranis privilegiats.

A mi ja em sembla bé que es recordi a l’insigne filòleg, però la manera com ho han fet aquí als ferrocarrils la trobo del tot desafortunada. Deixant de banda la meva paciència limitada envers els artistes conceptuals, no podia el senyor Benito haver fet una excepció en els seus esnobismes i titular l’obra “Punt de trobada” enlloc d’aquest tan poc fabrià “Meeting point”? No podien haver buscat un entorn més acollidor que aquest vestíbul fred? Calia que l’obra estigués tan camuflada que només fos visible als blocaires a la recerca d’inspiració? Es pot considerar un homenatge genuí la possibilitat de trepitjar el nom i les paraules de l’homenatjat? No cal dir que tot plegat em sembla un pitafi.

Aquí es pot llegir la versió oficial dels fets.