dijous, 29 d’octubre del 2009

En poques paraules


Prou que ho sabem, el nivell d’atenció que exigeix internet és mínim, o al menys ho és el dels seus usuaris. Des que twitter es va inventar el seu límit màgic de 140 caràcters, escric els meus apunts amb un pèl de recança, tot sabent que el meu excés verbal em farà perdre algun lector. Però jo encara sóc d’aquells passats de moda (sempre millor que un pesat de moda) que opina que els blocs juguen a una categoria diferent a la de FB i twitter. Ni millor, ni pitjor, simplement complim una altra funció. Jo, que sento una comprensible simpatia per l’homenet de Flores, veig els blocs com la baula perduda que enllaça la vella literatura en paper (aviat en e-book) amb el futur de la comunicació escrita i, per molt que em parlin d’allò de la “unitat de pantalla”, m’allargo tot el que convé si el reportatge ho demana.

Però fins i tot els blocs se senten temptats pel virus de la brevetat i no és d’estranyar que hi proliferin haikus i micro-relats, infeccions més o menys benignes per a les quals cadascú es vacunarà segons li convingui.

Per tant no és d’estranyar la iniciativa de la revista SMITH que l’any 2006 va demanar els seus lectors que descriguessin la seva vida en sis paraules. Sembla que la inspiració la trobaren en aquest famosíssim i microscòpic relat de Hemingway: “For sale: baby shoes, never worn.” (En venda: sabates de nadó, per estrenar). Cal dir que la llengua anglesa permet una major concisió que qualsevol llengua llatina i que la proposta dóna molt de joc, el suficient com per publicar amb les respostes un llibre titulat “Not quite what I was planning” (No ben bé el que havia planejat).

Aquí us passo una mostra d’aquestes biografies comprimides:
-Abstrús: "Mushrooms. Clowns. Wands. Five. Wig. Thatched" (Xampinyons. Pallassos. Varetes. Cinc. Perruca. De palla.)
-Lacrimogen: “Cursed by cancer. Blessed by friends” (Maleïda pel càncer. Beneïda pels amics.)
-Inscripció per samarreta de souvenir de Lloret: “No wife. No kids. No problems” (Sense esposa. Sense fills. Sense problemes.)
-Masoquista: “Woman Seeks Men-High Pain Threshold.” (Dona busca homes –alta resistència al dolor).
-El cor de la ciutat: “Girlfriend is pregnant, my husband said.” (La nòvia està prenyada, diu el meu marit.)
-Autoestima zero/ironia mil: “Just in: boyfriend's gay. Merry Christmas.” (Acabo d’arribar: el meu nòvio és gai. Bon Nadal.)
-Resolt: “Wasn't born a redhead; fixed that.” (No vaig néixer pèl-roig, ho he arreglat.)
-Catàstrofe: “Mormon economist marries feminist. Worlds collide.” (Economista mormó casat amb feminista. La guerra dels móns.)
-Inesperat: “Scarred by 9/11; helped by penguins.” (Amb cicatrius de l’11-S; ajudat per pingüins.)

Si algú en té ganes, pot intentar-ho en català, fins i tot emprant set paraules, si se sent limitat per les sis reglamentàries.

Però com que, segons els clàssics, no hi ha res de nou sota el sol, caldrà convenir que els ancestres ens van superar. O és que no es poden llegir com autobiografies en tres paraules les assercions de Descartes, “Cogito, ergo sum”, o la cesària “Veni, vidi, vinci”? Aquests sí que són desafiaments dignes de consideració, sempre que algun amable lector encara escrigui en llatí a la intimitat.

30 comentaris:

  1. i la teua? vull llegir la teua biografia en sis o set paraules, tornaré quan haja decidit la meua...

    ResponElimina
  2. Ep, que jo em reservo el paper d'editor!

    ResponElimina
  3. Aquí va la meva:

    "Sis paraules serien exuberància"

    ResponElimina
  4. Exigeixo explicacions! què hi faig jo aquí? ^^

    ResponElimina
  5. En van fer un llibre, amb aquestes mini-biografies, en el qual participaven autors coneguts. Jo també sóc més de plantejament-nus-desenllaç que de 140 caràcters. Devem ser realment antiquats!

    ResponElimina
  6. 'Mirant de saber ser aproximadament feliç'
    sis paraules sis.

    ResponElimina
  7. Sí, Salvador, ja ho dic al text això del llibre. També sóc de plantejament, nus i desenllaç, per aquí anirà la meva proposta.

    ResponElimina
  8. Me'n quedo 7:

    Passejo pel món un temps limitat. Astorada.

    ResponElimina
  9. I jo que no coneixia aquest microrrelat d'en Hemingway? Què bo! L'autobiografia condensada, ni provar-ho, que jo també soc d'estendre'm.

    ResponElimina
  10. Espai, diuen que aquest relat és la mare de tots els microrrelats.

    Si ets d'estendre't, raó de més, els desafiaments són per acceptar-los.

    ResponElimina
  11. Jo mai no accepto un desafiament.

    Val aquesta?

    ResponElimina
  12. "Primer el Tibau, ara l'Allau."

    No és una biografia, sinó una profunda reflexió sobre la microliteratura. I rima.

    ResponElimina
  13. No fugis d'estudi, Joan, que això avui no toca!

    ResponElimina
  14. Dispensa les potinejades, Allau. Intentava un poema visual però em surt en castellà: "un visto no visto".

    ResponElimina
  15. "Pas a pas però sense preses"

    ResponElimina
  16. Matilde, l'idioma el que vulguis. Només em sap greu que hagis esborrat les altres dues aportacions. No les puc recuperar per l'antologia que publicaré demà? (les tinc guardades)

    ResponElimina
  17. Allau, les altres dues pretenien ser el poema visual, per allò del ara sí, ara no. Les havia d'esborrar. Mecasun la poesia dels trons.
    Recupera-les, si vols, però la segona em fa molt yuyu.

    ResponElimina
  18. Amb el teu permís, recuperaré la primera, que amb els yu-yus no hi jugo ;p

    ResponElimina
  19. Al wàter (he vist que es pot escriure així) de l'estació de Sants fa anys vaig llegir una pintada en castellà que deia: "Solo vivo para cagar". M'agrada pensar que qui ho va escriure ho va fer amb conya, però a mi em va deixar fet pols, és una de les frases més tristes que he llegit mai.

    ResponElimina
  20. Sí que es trista, Leb, llàstima que sigui anònima. No t'animes a dir la teva?

    ResponElimina
  21. Com que la febre remet i sembla que ja tinc el cap clar, aquí van els deures que m'has posat (ja et val, també, fer-me treballar sabent que estic malaltó...):

    Mentre hi sigui, miraré de gaudir-ne.

    ResponElimina
  22. Va, Ferran, que segur que t'avorries. Cuida't.

    ResponElimina
  23. He arribat tard... Tampoc seria capaç d'aquest esforç baltasargracienc que ens demanes.
    Una precissió: Descartes va escriure el Discours de la Méthode pour bien conduire sa Raison et chercher La Verité dans les sciences en francés, no pas en llatí. Em sembla que el cogito ergo sum va sortir de la traducció al llatí que va fer Frans von Schooten vint o vint-icinc anys després i que també va ser molt utilitzada.

    ResponElimina
  24. No fas tard, Max, que no hi ha termini d'inscripció (tampoc hi ha premis).

    S'agraeix la precissió, però ara no buscaré l'original francès, que encara m'espatllarà el discurs ;p

    ResponElimina
  25. Hahahaha: l'original era exactament el mateix:

    Je pense doncs de suis.

    ResponElimina
  26. Je pense donc je suis

    ¡Malditos dedos!

    ResponElimina
  27. Sí, però són 5 paraules contra 3.

    ResponElimina