dimecres, 14 d’octubre del 2009

Ja trigava


He esperat un temps prudencial per escriure aquesta entrada, que espero que sigui transcendental i que marqui un abans i un després a la nostra estimada catosfera, i és que no volia escriure-la sense documentar-me abans i poder parlar amb coneixement de causa. La qüestió s’ho mereix, perquè en ella rau el futur de tots nosaltres i el món que deixarem als nostres fills. Em refereixo, esclar, a la vella polèmica sobre si s’ha de dir bloc o blog a la col·lecció de parides que pengem dia sí dia també a la xarxa.

Ara, seriosament (o no), no sóc filòleg, ni lexicògraf (per no ser, no sóc ni “de lletres”) i la meva opinió té tant de valor com el de la meva tia Maria que viu a Les Corts, fet que no impedirà que us la doni, faltaria més!

La veritat, a mi la paraula blog se’m fa una mica estranya. Prové de l’abreviatura de “weblog”, mitjançant una operació d’escurçament que no sé si seria admissible dins de la mecànica natural del català. Algú al·legarà que l'afèresi és el procediment estàndard català per escurçar els noms de persona, però d'aquí a fer el mateix amb els neologismes crec que cal fer un salt molt gran. “Weblog” vol dir literalment “registre de la xarxa” o “registre a la xarxa”. Un “log” és un arxiu seqüencial d’esdeveniments, un diari, una bitàcola, en informàtica una llista de missatges que va donant el sistema. El verb “to log in” significa connectar-se. Però “log” també és una soca d’arbre, fet que potser justificaria la utilització del terme “blog”, atès el que escriuen segons quins autors.

Tampoc sóc partidari d'adoptar anglicismes a la lleugera, una tendència molt comuna en el ram de la tecnologia i els sistemes d'informació, on triomfa l'esnobisme de crear a tort i a dret neologismes innecessaris per simular progressos inexistents.

He buscat les paraules que acaben en “og” al diccionari de l’IEC i fan una mica de basarda: demagog, psicopedagog, sialagog (que estimula la formació de saliva), buldog, colagog (que provoca l’evacuació de la bilis), emmenagog (que provoca o afavoreix l’aparició de la menstruació), galactagog (que afavoreix la secreció de la llet), litagog (que afavoreix l’expulsió de càlculs), mistagog (persona que inicia en els misteris). L’única que m’agrada és “grog” (seré una miquetona borratxo?).

Pel que he dit ja es nota que jo sóc més partidari d’emprar el terme “bloc”. Aquí el termcat, únic organisme lingüístic que s’ha pronunciat, em dóna la raó. Però, si he de dir la veritat, no vaig ser jo qui va optar per aquesta solució, sinó que va ser la paraula la que em vingué a buscar i m’adoptà, i jo em vaig trobar immediatament còmode en la seva companyia (no és un argument acadèmic, però oi que tots estaríem disposats a defensar-lo?). Alguns li retreuen la seva polisèmia, com si no estiguéssim acostumats a navegar amb èxit en casos similars.

De totes maneres, no estic disposat a declarar una guerra civil per aquesta epidèrmica qüestió. Conec blocs que presenten orgullosos una placa on diu “Això és un blog, no un bloc”, com si aquesta presa de partit tingués implicacions ontològiques. No sé ben bé on pretenen militar amb la seva cua de palla, no crec que darrera de tot això s’hi amagui gaire ideologia, només és una mostra més d’allò tan conegut de tants caps tants barrets. Però ja se sap que els catalans som capaços d'iniciar una guerra civil per un pronom feble mal posat. Pel que a mi fa, estic disposat a canviar de bàndol, si algú em convenç amb raons més sòlides que les llegides fins ara. Així de poc fiable sóc jo.

Potser aquesta eterna polèmica s’acabarà el dia que l’Institut d’Estudis Catalans es pronunciï en un sentit o un altre, però m’oloro que aquests venerables erudits van demorant la decisió final per no destapar la capsa dels trons.

(Avui aquest bloc ha fet un anyet i jo, mentrestant, endrapant pasta a la trapanese).

21 comentaris:

  1. Felicitats blocaire! (d'una blogaire :P cua de palla no, que si fos així no em faria tan mal encara :P) M'agradaria que et passessis al nostre bàndol i, per això, esgrimiré arguments definitius: fa una cassoleta de llemàntol? o una de caragols amb conill, com et vagui. :)

    En tot cas, blog o bloc, és una sort per la xarxa que hi voltis tu per aquí :)

    ResponElimina
  2. Dic bloc, perquè ho diu el Termcat (i em resulta més amable, la veritat) És una manera (mandrosa i covarda, prou que ho sé) de treure'm les puces de sobre. Però és que aquesta controvèrsia m'avorreix una mica.

    De ciències, a Sicília i amb un bloc que fa un any, em sembla entendre.
    Doncs, complimenti, Allau. (No precisament per ser de ciències, consti. Tot i que t'haig de confessar que m'ha sorprés, ja saps, tot allò de la imatge que construeixes a partir d'un avatar, un nick i un discurs...En tot cas, dir-te que darrerament et veig com un veritable top model. Queda dit)

    ResponElimina
  3. jo he optat per marejar i dir independentment blog i bloc.

    la coherència mai ha estat el meu punt fort! ;)

    ResponElimina
  4. He estat rumiant, i no ho he expressat correctament. Quan dic "dic bloc" hauria d'haver dit "escric bloc", perquè ambdues formes es pronuncien amb un mateix so. Així, doncs, la discussió és cosa de l'ortografia, que la fonètica sembla tenir-ho clar. De tant dir que dic ja no sé què he dit. Dir per dir. Dispensa.

    ResponElimina
  5. Jo li dic bloc perquè era el normatiu. Particularment li hagués dit blog per diferenciar-lo d'un bloc que ja és una paraula utilitzada.
    Quan vaig entrar en això de la blocosfera no vaig ser conscient de la polèmica aferrisada que això generava...

    ResponElimina
  6. Felicitats, doncs, Albert, i per molts anys més.

    D'aquest tema del nom de la cosa, que vols que te'n digui... en sis anys que porto per aquí n'hem dit: weblog, blog, bloc, quadern, bitàcola, diari de bitàcola, fins i tot i va haver una primera normalització termcatiana que era "diari interactiu personal" (DIP). Jo encara en dic blog, perquè m'agrada més blogaire que blocaire, però suposo que més tard o d'hora em passaré a la versió "normativa".

    La qüestió és continuar escrivint i donant la tabarra. Que les etiquetes les posin altres ;-)

    ResponElimina
  7. Jo primer l'anomenava bloc. Després vaig saber que bloc era el terme normatiu i ,en canvi, blog, no ho era. Vaig adonar-me que estava en el bàndol equivocat: ara per a mi és un blog. Rectificar és de savis equivocats.

    De tota manera, això són foteses. El que de veritat és important és que et serveixin la pasta al dente. I enlloc el pesce spada com en aquesta illa estranya.

    ResponElimina
  8. Veig amb alleujament que l'esdeveniment que havia de trasbalsar la catosfera no és la gran batalla de Gog i Magog. Per tant, hi hagi pau i brindem amb grog (jo diria que el teu amor pel grog és més dickensià que etíl·lic) i per molts anys més d'allaus diàries.

    ResponElimina
  9. Doncs jo, al contrari que en Jaume, vaig començar escrivint blog i després em vaig passar a bloc. Motius? Cap ni un. Però la paraula "blocaire" m'agrada m'agrada més que "blogaire". La trobo més... compacta?

    Felicitats per l'aniversari, Allau!

    ResponElimina
  10. Jo li vaig començar a dir blog fa 4 anys i ja no m'ho canvia ni pompeu Fabra in person!

    ResponElimina
  11. Digues que sí! Visca la polisèmia, la metàfora i el joc lingüístic. Jo de sempre que també aposto per 'bloc'. Quant a referents terminològics sobre el tema hi ha el TERMCAT i el diccionari en línia d'Enciclopèdia Catalana, que també aposta per 'bloc'.

    Sabia que eres dels meus... Ara et miraré amb ulls encara més enamorats. Per cert, magnífica la declaració de principis de glamboy69.

    ResponElimina
  12. Clídice, moltes gràcies, ets massa amable ;P

    Però de debò creus necessari que em canvii de bàndol? Jo, si tingués un fill blog, me l'estimaria igual.

    ResponElimina
  13. Sí, Matilde, ho has entès bé. A mi és una qüestió que també m'avorreix una mica, però tincs lectors lexicògrafs que m'haurien assetjat incansablement si no hi hagués dit la meva.

    I això del top model, et diria em que mires amb bons ulls, però és que em fa tanta il·lusió!

    ResponElimina
  14. Rasoir, una solució del tot coherent amb la teva incoherència...

    ResponElimina
  15. Galderich, que jo sàpiga, "Bloc" no és normatiu al 100%. O siguii que aprofita el poc temps que et queda per anomenar-lo "blog" ;)

    ResponElimina
  16. Gràcies, Ferran, coincideixo que el que importa és donar la tabarra sota la màscara que sigui.

    ResponElimina
  17. Jaume, per ser tan "enfant terrible", prou normatiu que escrius...

    I de pesce espada ja hem tornat satisfets per una temporada...

    ResponElimina
  18. Gràcies, Santi. Tens raó que l'amor pel grog ve de Pickwick, sinó prefereixo el groc.

    ResponElimina
  19. Ai, glam, a veure si el que t'està fent la guitza és l'esperit d'en Fabra!

    ResponElimina
  20. Puig, amb tu ja sabia que jugava en camp amic, però gràcies per la renovació dels vots.

    ResponElimina