Galway (1)

Quarta ciutat del país per població, Galway (76.000 habitants) demostra que de vegades per caure en gràcia cal ser graciós i que virtuts que, preses una a una, no ens durien gaire lluny, per pura acumulació ofereixen resultats ben agradables. L’atractiu turístic més important de la ciutat sembla ser l’Spanish Arch que podeu veure fotografiat a dalt: una obertura de la muralla creada el segle XVI. Diu que l’arc s’anomena espanyol perquè per allí hi passaven mercaderies provinents de la península ibèrica, com ara vi, taronges i xerès. No m’acabo de creure l’explicació (per reduccionista i forçada) i, a més, com imant pel turisme em sembla del tot insuficient.

Per contra, si una cosa m’admira de Galway és l’existència d’Eyre Square, un quadrilàter considerable en forma de plaça dura, mig dedicat a la visita que va fer el president Kennedy l’any de la seva mort. Encara que sembli mentida, al món de l’urbanisme irlandès, la presència d’una plaça és tot un miracle.

Hem arribat a la ciutat en ple interstici de dos festivals: un de voluntarista, entorn de les arts i les lletres, i per altra banda la setmana extravagant de curses de cavalls, a la manera d’un Ascot dels pobres, sense cap Cecil Beaton que doni consol a una quequejant Audrey Hepburn. En reservar l’hotel, després d’agrair-me el detall d’haver escollit l’establiment, ja m’advertiren online que potser l’entorn seria una mica sorollós. Finalment no ho fou: Galway sol limitar-se a un escàndol mental. (continuarà)