dimarts, 30 de setembre de 2014

Biblioteques a Dublín (1)


D’entre els edificis de Dublín de visita imprescindible el Trinity College encapçala totes les llistes. La seu de la Universitat de Dublín fundada el 1592 per la reina Isabel I amb el propòsit d’evitar que els irlandesos se li escampessin pels campus europeus i s’encomanessin del virus papista és un conjunt monumental d’arquitectura georgiana, grisa i no especialment excitant. El turista que el visita bàsicament ve a veure el Book of Kells, o almenys això és el que hi ha escrit a totes les fletxes indicadores que l’encaminen al sever edifici de l’Old Library construït per Thomas Burgh entre 1712 i 1732.

Certament, aquest llibre manuscrit per monjos columbans a principis del segle IX és l’obra mestra de la il·lustració medieval britànica amb les seves molt intrincades decoracions i les seves el·laborades caplletres. El seu text comprèn els evangelis canònics i està dividit en quatre volums dels quals se n’exhibeixen dos, un d’ells mostra una il·lustració i l’altre una pàgina típica de text. Com sol passar amb l’exposició de grans tresors bibliogràfics, l’experiència és una mica frustrant: llum en excés tènue, massa visitants en un espai relativament petit i una multitud que empeny perquè els cedeixis el torn. A més, com és fàcil de comprendre, el que es contempla no és el Llibre si no més aviat la Pàgina de Kells. En realitat, paga la pena mirar-se la seva versió digital des de la butaca de casa.

Molt més interessant és passar a la contigua biblioteca, una de les cinc de les illes Britàniques que rep còpies de tot el que es publica al Regne Unit, el que representa l’equivalent a un quilòmetre de prestatges anual. Per descomptat, aquest gavadal de pàgines impreses que ja supera els quatre milions i mig d’exemplars no s’emmagatzema aquí, on només s’arrengleren els 200.000 volums més antics de la col·lecció, en la seva emblemàtica Long Room. La sala té 65 metres de llarg i quan es va construir a principis del segle XVIII tenia el sostre pla. El 1860 es va ampliar amb una galeria superior que li proporciona el seu actual sostre de volta.


El lloc, malgrat les previsibles aglomeracions de turistes, és venerable i màgic, pura fusta, cuir i pols. L’ordenació alfabetitzada es fa visible a cada compartiment, mentre que bustos de filòsofs, artistes, polítics i patriotes formen una avinguda de la fama entre les prestatgeries. El millor de tots és obra de Louis François Roubillac i representa  l’escriptor satíric dublinès Jonathan Swift. Entre la resta, Ciceró i Homer, Aristòtil i Demòstenes, Francis Bacon, Edmund Burke, William Shakespeare, John Milton o el rei Jordi III. És un calaix de sastre marmori i pompós, però també una imatge cerimonial d’un concepte de cultura a la que potser li queden quatre dies.




2 comentaris:

  1. Biblioteques amb llibres en format físic? Em costarà explicar-ho als meus nets xD

    ResponElimina
  2. Llibres que no es dobleguen, a diferència del iPhone 6

    ResponElimina