.jpg)
Continuo amb el pòstum “En familia”. Reconec que “El museo” no és una gran cançó, però m’emociona sentir com aquest parell de sexagenàries proclama el seu dret a prescindir de l’alta cultura, quan s’entén com a obligació. Només elles, Vainica Doble, entre tots els cantautors del món podrien firmar una lletra tan lliure de prejudicis. I és que on estigui un bon pernil, que s’aparti un mal Murillo.
No quiero ir a otro Museo
Que me entran ganas
De tirarlo todo todo por el suelo
No pienso estar
Horas y más horas
Esperando en una cola
El Museo del Prado
El Reina Sofía, mil galerías
Y El Palacio de Cristal
Ya me he cansado de mirar
No puedo dar un paso más
Me quiero ir a un mesón
Pedir un tinto y una de jamón
Oir las voces en la barra
Pedir, si acaso, una de gambas
Un interminable pasillo
Me lleva, por fin,
Al último Murillo
Mi cabeza va a estallar
Por aquí he pasado ya
Voy buscando una salida
Desesperada, no aguanto más
Las ganas de fumar
Y suspiro al contemplar
Un bodegón de Zurbarán
Me quiero ir a un mesón
Pedir un tinto y una de jamón
Oir las voces en la barra
Pedir, si acaso, una de gambas
¡¡¡MARCHANDO!!!
ResponEliminaNomés elles, Vainica Doble, i el Quico. Anys abans el de la Serra precisava a "La cultura": Jo crec que la cultura, i que em perdonin, té més a veure amb gana que amb Beethoven, si no, proveu d'escoltar-vos la Quinta, sense ni haver sopat, ni que us estovin.
El Quico, un altre francotirador. I també he pensat en la Patricia Gabancho de "Cultura rima amb confitura".
EliminaQue no me'n descuidi: existeix una tercera via museística. Recordo el "Museo del Porcino" de Pena-roja de Tastavins (tinto + jamón); per no dir del "Museo del Jamón" de les Rambles (cal bastant de tinto per arribar a això de la "Jamón Experience" o "Centro de interpretación del jamón"!!!)
ResponEliminaPer a la música sóc nul, però em sento un immillorable intèrpret de pernil.
Eliminalo bueno es programarse una de museo con una de gambas¡
ResponEliminaV y besos, allau
Sí, Pilar, mejor dosificar las raciones. Besos!
Elimina