La dimensió (des/poc) coneguda

Matemàtica moderna

Pensava haver llegit “Planilàndia” de jove, però en recuperar-la recentment m’ha sorprès com si em vingués totalment de nou. El britànic Edwin Abbott Abbott (1838 - 1926) fou mestre d’escola i teòleg; però avui se’l recorda només per haver escrit la sàtira fantàstica o ficció matemàtica “Flatland: A Romance of Many Dimensions” (1884). Curiosament, la seva publicació va passar totalment desapercebuda i només a principi dels anys 20, quan es començaren a popularitzar les teories einstenianes de la quarta dimensió, la novel·la va ser recuperada fins esdevenir un clàssic perenne de la literatura fantàstica.

“Planilàndia” te com a narrador “Un quadrat”, habitant d’un univers pla de tant sols dues dimensions. Durant la primera part de la novel·la es descriuen les peculiaritats de la vida en aquest curiós país on els que hi viuen tenen el seu camp visual limitat a una línia. Abbott té suficients aptituds didàctiques (i alguns esquemes dibuixats l’ajuden) per fer entendre fins i tot els més obtusos en matemàtiques les dificultats que suposen reconèixer formes poligonals dins d’un univers pla.
Com a tota bona obra de ciència-ficció, “Planilàndia” —que ja us avanço que és molt imaginativa i divertida— funciona també a la perfecció com a comentari crític de la societat en la qual fou escrita, en concret la molt classista societat victoriana. L’estament més baix d’aquest món aplanat l’ocupen, com no podria ser de cap altra forma, les dones, les quals tenen forma de segment de recta. Els mascles de la plebs (obrers, soldats…) són triangles isòsceles més propers a la promoció social quan més s’acosten a la perfecció del triangle equilàter. A partir d’aquí, les successives generacions afegeixen costats als polígons: els quadrats són advocats, els pentàgons són metges… Els polígons de molts costats adquireixen una qualitat mística que els apropa a la divinitat que representaria la circumferència.

El crucial reconeixement de les formes diverses que circulen per aquest univers de visió limitada és bàsic per la supervivència de l’individu. Només cal pensar en com pot ser de letal la topada de front amb una fèmina, esdevinguda sageta pel seu posicionament a l’espai. Abbott preveu múltiples sistemes de reconeixement entre ciutadans, des del visual, fins al tàctil, passant per l’auditiu, cadascun d’ells amb un diferent nivell de prestigi social.

A la segona part del llibre, el narrador visita altres mons: el que existeix dins d’una línia, el solipsista que ocupa un únic punt. Una “divina” esfera trasllada la primera persona a la tercera dimensió i li fa veure com és el seu planeta vist des de fora. Aquí “Planilàndia” s’allunya de la sàtira social i esdevé més abstracta, més divulgativa a la “Scientific American”. I més dramàtica, també. Com quan el que es denomina “a Square” es veu condemnat a la presó per haver revelat misteris només aptes pels iniciats.

Ja ho he dit: inventiva i divertida. La trobareu a Laertes en català i castellà. L’he llegida via Olañeta (castellà).