Galway (i 2)

A Eyre Square s’hi pot veure una font amb una escultura metàl·lica que podria passar per abstracta, però que intenta fer recordar una Galway Hooker, una embarcació típica de la regió que es caracteritza pel casc negre i les veles d’un vermell fosc. Per cert, “hooker” també vol dir meuca, però està molt mal vist fer-ne brometa.

Per veure una Galway Hooker de debò, millor que anar al port és visitar el Galway City Museum, on en tenen una penjada del sostre (i no em pregunteu perquè té les veles negres enlloc de roges). El museu es troba en un edifici de 2007 de tres plantes gens imponents. L’interès del que s’hi exhibeix depèn en gran part de les exposicions temporals —vam pescar una de molt bona sobre artistes palestins—. perquè la col·lecció de fòtils locals és el que és. Però, com que el museu és gratuït, no costa literalment res ficar-hi el nas.

Com no podria ser d’una altra manera, el temple més atractiu de la ciutat pertany a la protestant Church of Ireland. Es tracta de la col·legiata de Sant Nicolau, fundada el 1320 i lloc de culte d’ús continuat més antic del país. Per descomptat, l’edifici ha sigut retocat a bastament durant tots aquests segles, però encara preserva un aura sinistra que contrasta amb la vivacitat del carrer gran a tocar.

Un altre temple que podria tenir un cert interès sobre el paper és la seva catedral catòlica, la qual no deixa de ser bastant imponent. Va ser consagrada l’any 1965 i es nota, perquè recrea amb molt poca gràcia una amalgama d’art de segles anteriors. De totes maneres, la seva situació prop del riu Corrib la converteix en gairebé pintoresca. I és que cal reconèixer que el riu està molt ben col·locat dins de la ciutat i li confereix un toc idíl·lic amb passeig fluvial inclòs. Si a això hi afegiu el port a tocar, amb ànecs i cignes de divers plomatge i unes cases pintades amb molt sentit de l’estètica, la combinació és guanyadora.

Sí, ja es veu que Galway em va caure bé. El centre estava molt animat tant de dia com de nit i els tres sopars que hi vam fer —a un oriental, un francès i un especialista en peix— foren invariablement excel·lents: aquí s’hi menja molt bé. A més, vam descobrir la laberíntica llibreria Charlie Byrne, plena a petar de novetats i llibres de segona mà, especialitzats en qüestions irlandeses, tot i que la minsa secció en gaèlic ens va deixar ben clar que la llengua és encara recessiva. Però diuen que és la millor llibreria del país, o sigui que acabaré exclamant tres visques per a Galway.