dimecres, 17 de setembre de 2014

Galway (i 2)


A Eyre Square s’hi pot veure una font amb una escultura metàl·lica que podria passar per abstracta, però que intenta fer recordar una Galway Hooker, una embarcació típica de la regió que es caracteritza pel casc negre i les veles d’un vermell fosc. Per cert, “hooker” també vol dir meuca, però està molt mal vist fer-ne brometa.


Per veure una Galway Hooker de debò, millor que anar al port és visitar el Galway City Museum, on en tenen una penjada del sostre (i no em pregunteu perquè té les veles negres enlloc de roges). El museu es troba en un edifici de 2007 de tres plantes gens imponents. L’interès del que s’hi exhibeix depèn en gran part de les exposicions temporals —vam pescar una de molt bona sobre artistes palestins—. perquè la col·lecció de fòtils locals és el que és. Però, com que el museu és gratuït, no costa literalment res ficar-hi el nas.


Com no podria ser d’una altra manera, el temple més atractiu de la ciutat pertany a la protestant Church of Ireland. Es tracta de la col·legiata de Sant Nicolau, fundada el 1320 i lloc de culte d’ús continuat més antic del país. Per descomptat, l’edifici ha sigut retocat a bastament durant tots aquests segles, però encara preserva un aura sinistra que contrasta amb la vivacitat del carrer gran a tocar.

Un altre temple que podria tenir un cert interès sobre el paper és la seva catedral catòlica, la qual no deixa de ser bastant imponent. Va ser consagrada l’any 1965 i es nota, perquè recrea amb molt poca gràcia una amalgama d’art de segles anteriors. De totes maneres, la seva situació prop del riu Corrib la converteix en gairebé pintoresca. I és que cal reconèixer que el riu està molt ben col·locat dins de la ciutat i li confereix un toc idíl·lic amb passeig fluvial inclòs. Si a això hi afegiu el port a tocar, amb ànecs i cignes de divers plomatge i unes cases pintades amb molt sentit de l’estètica, la combinació és guanyadora.

Sí, ja es veu que Galway em va caure bé. El centre estava molt animat tant de dia com de nit i els tres sopars que hi vam fer —a un oriental, un francès i un especialista en peix— foren invariablement excel·lents: aquí s’hi menja molt bé. A més, vam descobrir la laberíntica llibreria Charlie Byrne, plena a petar de novetats i llibres de segona mà, especialitzats en qüestions irlandeses, tot i que la minsa secció en gaèlic ens va deixar ben clar que la llengua és encara recessiva. Però diuen que és la millor llibreria del país, o sigui que acabaré exclamant tres visques per a Galway.


6 comentaris:

  1. No gaire lluny d'aquí, a Cinn Mhara (o Kinvara) la broma me la va fer un camperol bufat a la porta d'una taverna, quan li vaig dir que m'agradaven molt "els" hookers i em va respondre que me la sabia llarga, que a ell també li agradaven molt "les "hookers".
    Ho explicava aquí, amb altres detalls que potser t'entretingui refutar després del teu viatge, si em permets l'autocita: http://catau.wordpress.com/2010/01/16/m-greens-de-cinn-mhara/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic força d'acord amb la teva apreciació del país: discretament agradable, però sense motius per un gran entusiasme. Vam parar breument al castell de Kinvara, de tavernes en canvi poques vam trepitjar.

      Elimina
    2. Vaig tenir al cap escriure un petit assaig sobre Irlanda que després s'endugué el compte del temps que tenim en aquest món. Però em fascinava el fet que sigui un país on els seus encisos reals resultin inferiors als que la seva literatura, música i efusió sentimental generalitzada han difós. És exactament això que dius, un lloc plàcid, amb un atractiu tranquil i moderat, però costa trobar-hi aquell ideal de país fetiller i amb un atractiu universal que la ficció fa esperar. El cas és que hi he rumiat força, però crec que la clau és que és un país principalment recreat en un record idealitzat, el dels emigrants americans, i estilitzat pel cinema i les evocacions que en feren els fills d'aquells emigrants. I com la ficció anglosaxona s'ha projectat en tots els nostres imaginaris, ens n'ha arribat la radiació.

      Elimina
    3. Ho claves, Alexandre, és el país que a través de la seva música i la seva poesia ha esdevingut més important que la seva pròpia realitat. I "The Quiet Man" ha fet molt de mal.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Gràcies, Deric, s'agraeix un toc positiu. A casa em diuen que em miro Irlanda amb un excès de negativitat.

      Elimina