Apunts canadencs: Henry Moore

No, Henry Moore, un dels artistes britànics més importants, no era canadenc; i malgrat tot acabà tenint una relació especial amb la ciutat de Toronto gràcies a un curiós incident.

L’any 1958 l’arquitecte finès Viljo Revell va guanyar un concurs internacional per construir el nou ajuntament de Toronto. Revell, que era un admirador de l’obra de Moore, volia que una de les seves escultures s’aixequés en front de l’edifici a la nova plaça urbanitzada. L’any 1964 va visitar el taller de l’escultor per escollir-ne la peça i quedà encisat per la maqueta del que acabaria sent conegut com “Three Way Piece No.2: The Archer”. L’arquitecte animà Moore perquè en fes una versió en bronze a gran escala. Desgraciadament Revell morí l’endemà de la visita a l’estudi i Moore decidí tirar endavant el projecte, en record de l’amic mort, tot i que l’ajuntament de la ciutat no havia confirmat l’adquisició de l’obra.

L'arquer de Moore davant de l'ajuntament de Revell.

De fet, el consistori encara no s’havia posat d’acord. Malgrat que a mitjans dels 60 Moore ja era considerat un clàssic vivent, els regidors trobaven que l’escultura era massa cara, massa abstracta i que (el pitjor de tot) no era obra d’un artista canadenc. Finalment rebutjaren la proposta i fou l’alcalde Philip Givens qui s’ho va prendre com un assumpte personal i organitzà una col·lecta pública per adquirir l’escultura. Aquesta decisió impedí de retruc la reelecció de Givens.

Escultura de Moore davant de l'AGO

Moore per la seva part rebaixà el preu de l’obra en 20.000$ dels 120.000 inicials i així finalment “The Archer” s’aixeca ara a l’emplaçament pel qual fou construïda. Però el britànic encara va fer més, ja que en agraïment als ciutadans que havien costejat la peça va donar una col·lecció d’escultures, maquetes, esbossos, així com objectes naturals (petxines, ossos) que es trobaven al seu estudi i li havien servit d’inspiració. Fou així com l’Art Gallery of Ontario pot exhibir la major col·lecció pública d’obres de Moore del món (es calcula que són més de 900).

Sala Moore a l'AGO