Carta al diable

© riptheskull

Respectat senyor: tot i que crec que no ens coneixem de res, em permeto l’atreviment d’adreçar-me a vostè en aquest mal tràngol. Espero no molestar-lo ni distreure’l de les seves ocupacions, que de segur són més importants. Ja ho diuen que el mal mai no descansa i per aquest motiu suposo que vostè no deu fer vacances.

Precisament és de les vacances que li volia parlar. Jo, com gairebé cada any, vaig fer les meves el mes de juliol amb la intenció de reprendre la vida normal durant el mes d’agost. Em feia càrrec que algunes persones, especialment els que tenen nens en edat escolar, s’absentarien uns dies per esbargir-se una mica, però no m’esperava aquest seguit de comiats encadenats que ha desembocat en un erm desolador i silenciós, talment com el mutis que fan els músics a la simfonia “Les adieux” de Haydn. Ahir vaig patir el meu nombre de visites més menyspreable des que vaig inaugurar el bloc. A la xarxa, apart del xinès de Puigmalet, crec que no queda ningú més. Per cert, i no s’ofengui, no serà vostè aquest xinès del spam?

Aquest maleït cap de setmana en concret, en Josep és al poble i tota la família (germans, cunyats i gossa) són fora de la ciutat, de manera que estic tan sol a casa com ho estava McCaulay Culkin a la pel·lícula del recent difunt John Hugues. L’única possibilitat de trobar xerinola i companyia és anar a les festes de Gràcia i coincidirà amb mi que cal estar molt desesperat per fer-ho.

M’ho havia advertit un blocaire consumat (o vostè és dels que diu blogaire?), que això de publicar en el bloc durant el mes d’agost és ben bé escriure pel diable. Al principi m’ho vaig prendre com una metàfora (es tracta d’un paremiòleg i, per tant, no diu mai les coses pel seu nom). Ara començo a preguntar-me si el sentit no era del tot literal i que, quan ja no queda ni un sol lector disponible, sempre podem comptar amb vostè. Això indicaria que vostè és d’aquells que té ben arrelat el vici de llegir i que no pot deixar escapar un text, per banal que sigui, sense fer-hi una ullada.

En el cas que m’estigui llegint, faci-m’ho saber. Com a únic membre de l’audiència estic disposat a acomodar-me als seus desitjos i, si li ve de gust que parli d’alguna cosa en concret, no dubti en suggerir-m’ho. Estic segur que d’una manera o una altra arribaríem a un acord.

El saluda cordialment el seu reticent servidor

allau