Ensopits sense fronteres

©Jordon
Vaig llegir l’expressió per primera vegada a l’autobús: la senyora que seia al meu costat tenia un fullet a les mans encapçalat pel títol “Narcòtics anònims”. [Sí, tinc el vici d’esbrinar quina mena de literatura consumeixen els meus conciutadans en públic.] D’entrada, em va semblar una broma, encara que el document tenia aquell aire ranci i parroquial de les religions proselitistes. Pocs dies, més tard, al carrer començaren a aparèixer banderoles de colors suaus i dissonants, on es podia llegir en castellà i en anglès “Narcóticos Anónimos – Amor Sin Fronteras – Barcelona, 20-23 de agosto 2009”. La veritat, em va semblar l’anunci d’un més d’aquests festivals de DJ’s i platja que ara s’estilen durant els mesos de calor.

I no, resulta que la cosa és seriosa i que efectivament existeix una organització mundial anomenada “Narcotics Anonymous”, que sota la inspiració dels mètodes dels “Alcohòlics Anònims” acull a persones que voluntàriament volen deixar el consum de drogues de les quals se senten addictes. No he trobat a la seva web una definició clara del que ells consideren drogues, però m’ha semblat entendre que inclouen qualsevol substància que entumeixi el cos o la consciència, des dels opiacis fins a l’alcohol. En canvi no es pronuncien sobre altres substàncies addictives com ara la nicotina, la cafeïna o el sucre, ni sobre els psicofàrmacs prescrits pel metge.

No tinc res a objectar per l’existència d’una associació laica que es declara sense ànim de lucre, que mira de no discriminar ningú, que no es considera ni la panacea ni la solució definitiva i que intenta ajudar a les persones per les que el consum d’estupefaents ha esdevingut un problema. No, a mi (una vegada més, el que em perden són les formes) el que m’ha xocat és com s’anuncia aquesta trobada a la web, gairebé com si es tractés d’un creuer iniciàtic pel Carib.

Comencen així: “La recuperació pot ser un viatge, però el 2009 hi ha un destí guai (hot) pels addictes en vies de recuperació... BARCELONA”. Després ve un text informatiu sobre com s’ha de tramitar la inscripció, on aprofiten per dir que la impressionant (breathtaking) Barcelona és una de les ciutats més boniques del món (gràcies) i acaben amb una salva de frases que conviden al bon rotllo:

Viatja a un lloc sense fronteres...
Experimenta l’Amor que és Barcelona,
la Diversitat que és Narcòtics Anònims,
el Sentiment que tot s’aplega
en un lloc, en un moment,
com mai abans...
Amor sense Fronteres.

No sé, expressat en aquests termes, em continua sonant a desassenyada festa de platja, a rave, a chill out i a altres paraules que tampoc sé ben bé que signifiquen, però que tenen un regust tòxic.

Tanmateix, el que em preocupa més és l’equívoc nom de l’associació, evident calc de la dels ex-bevedors, ja que jo sóc dels que pensen que el nom fa en gran part la cosa. Perquè, mentre alcohòlic és un adjectiu que deriva del nom d’una substància i es pot aplicar a les persones que en depenen, narcòtic deriva d’un efecte, l’ensopiment, i s’aplica a les substàncies que el produeixen. De moment no ho he sentit mai atribuït com epítet personal i, crec no equivocar-me si dic que en anglès estàndard tampoc, a menys que vulguem significar algú que fa dormir, com passa amb alguns parlamentaris i els seus discursos. Però no crec que aquesta organització tingui com a objectiu la redempció dels avorrits, i mira que no seria mala idea.

Què voleu que us digui, com a narcòtic anònim, jo em quedo amb un bon tall de cabells o una paella d’un migdia d’estiu...