dilluns, 15 de març de 2010

El convidat


Foto de martapiq5 a Flickr
(exercici escolar sobre Miquel Bauçà)

Quan truquis el timbre, t'obriran la porta persones amables que et donaran la benvinguda i et convidaran a passar. Si són homes, faràs una encaixada decidida, amb les dones aproparàs els teus llavis a les seves galtes, primer l’una, després l’altra. És important que distingeixis bé el sexe dels saludats, un tractament erroni podria tenir conseqüències enutjoses. El contacte físic, que serà inevitable, ha de ser breu i en zones del cos poc compromeses: braços i espatlles són bons referents. Abans que ningú no digui res, tu ja hauràs elogiat el saló, el menjador o la sala d’estar a on t'hauran conduit. “Quanta llum!”, o “Què acollidor!”, segons sigui el cas, seran frases adequades. Et proposaran que els hi donis la jaqueta i tu te la trauràs sense oblidar dir un "gràcies" baixet. Si hi ha nens petits i són al teu abast, els pots esbullar els cabells i preguntar-los com se diuen. Si els nens es mostren tímids, no els encalçaràs.

Segurament t’oferiran de beure. Evita l’alcohol, necessites tenir el cap clar en tot moment. Si hi insisteixen, adduiràs com a excusa que estàs seguint un tractament d’antibiòtics. No abaixis la guàrdia a l’hora de dinar: el vi és també alcohol.

Les senyores es mostraran efervescents, els homes cordials, et faran preguntes. D’això se’n diu “donar conversa” i serà el moment més perillós de la trobada. Tindràs preparades respostes ambigües i poc compromeses en les quals predominarà un to positiu. És molt probable que et preguntin de què coneixes X, aquest amic seu del que t’has valgut per rebre la invitació. Respondràs que heu treballat junts en un projecte, deixaràs entendre que es tracta d’un assumpte secret i no donaràs més detalls.

Sobre els teus orígens oferiràs dades mínimes: els teus pares són morts (ho anunciaràs amb un gest compungit que frenarà posteriors indagacions), no tens germans, no estàs casat, no tens fills, tens pocs amics. La natura de la teva feina t’obliga a viatjar amb freqüència i dificulta que estableixis arrels. Ho comprendran, sobretot si profereixes les frases amb sinceritat. Per això, és important que miris els ulls dels teus interlocutors. Com a norma general, i sempre que no siguis tu el que parla, mantindràs les comissures dels llavis elevades, en la posició coneguda com a "somriure".

En qüestions menys personals faràs bé d’utilitzar les dades que consten a la teva fitxa de perfil: t’agrada el mar a l’estiu, la muntanya a l’hivern, no esquies; vas poc al cinema, no ets de llegir, escoltes qualsevol tipus de música, especialment si és ballable; quan arribes a casa mires la televisió, no tens ganes de pensar; no cuines i, si no menges a un restaurant, passes amb un sandvitx; penses que els polítics són tots iguals, que la dona continua discriminada, que la riquesa està repartida de forma molt desigual; creus que algun dia coneixeràs algú i formaràs una família, t'encanten els nens. T'ha agradat molt la ciutat, els seus habitants són amables, l'hotel és còmode, la temperatura agradable. Pots coronar aquest panegíric amb un modest elogi dels amfitrions per la gentilesa d’haver-te convidat.

A taula menjaràs de tot, però sense excedir-te. Recorda que has d'introduir les menges per l'obertura bucal, ajudat per la forquilla que trobaràs a l'esquerra del plat. En començar a tastar cadascuna de les peces del menú, emetràs un so apreciatiu adreçat a la persona que s’hagi encarregat de cuinar-la. Vigila, però, els nivells de zenc que consumeixes i, si veus que s'acosten al llindar de la toxicitat, apartaràs a un costat qualsevol font del mineral i t'excusaràs, tot dient amb timidesa que mai no t'ha agradat l'aliment en qüestió. En la teva condició de convidat, la confessió serà rebuda amb simpatia.

Acabat l'àpat, et preguntaran si prens cafè. En demanaràs un de sol i no hi barrejaràs sucre. Amb una mica de sort, tothom haurà begut prou alcohol com perquè les seves converses es perdin enmig de vaguetats. Escolta'ls, emet una riallada breu de tant en tant, i deixa'ls parlar, aquest serà el teu moment menys perillós. Quan vegis que la llum del dia declina, o algun comensal esdevé repetitiu, t'excusaràs tot dient que és tard i demanaràs amb educació que et retornin la jaqueta. T'acompanyaran a la porta i caldrà que repeteixis la cerimònia simètrica d'encaixades i petons.

Quan et trobis fora del domicili dels teus amfitrions, desfaràs el camí emprès unes hores abans. No t’entretindràs sota cap circumstància, no miraràs aparadors ni t'encantaràs amb els gossos que alguns humans passegen, per molt atractius que et semblin. Retornaràs d’immediat a la nau per fer el report de l’experiència.

Si en qualsevol moment notes que falla alguna cosa, que per una escletxa t’han clissat l’ànima i corres el risc de ser descobert, donaràs per acabada la missió, eliminaràs totes les persones presents a la casa i, a continuació, seguiràs les instruccions del paràgraf anterior.

29 comentaris:

  1. Uuuuh Ni alcohol ni mariscades. Discreció total. Tot per no arribar mai a l'últim paràgraf.

    ResponElimina
  2. Marta, ja t'ho dic jo, els marcians no existeixen. Quedem per una marisconada?

    ResponElimina
  3. Qui no surt gairebé sempre d'una reunió social amb ganes d'eliminar totes les persones que hi han anat, definitivament, no és una persona de fiar.

    ResponElimina
  4. Buf, si totes les convidades fossin així d'antinaturals, quin cansament, Déu! Divertit i sarcàstic apunt, tan real a vegades, com n' és d'altres vegades, tot el contrari...

    ResponElimina
  5. Resulta fascinant com aquest Miquel Bauçà acaba regint la lectura del conte. No he pogut evitar de posar-li la seva cara al convidat.
    Era o no era, el Bauçà, d'aquest planeta?

    ResponElimina
  6. Òscar, m'has endevinat (o gairebé) l'apunt de demà. Em fas una mica de por.

    ResponElimina
  7. Frannia, ja controles el teu nivell de zenc?

    ResponElimina
  8. Girbén, caldrà que al Riell Bulevard ens ho investiguin. Passo la pilota...

    ResponElimina
  9. ai, a mi també m'està entrant por...

    ResponElimina
  10. I la vestimenta per aquestes ocasions? Es pot portar barret o està prohibit per ser massa distingiu?

    ResponElimina
  11. vaja vaja! definitivament en conec alguns gens extraterrestres, a no ser que tinguin un dipòsit especial per l'alcohol :D Pobrets marcians, i es perden les baralles amb aquell cunyat insuportable :D M'ha encantat "jefe" :)

    ResponElimina
  12. Marta, el vestit d'amiant és de rigor.

    ResponElimina
  13. Clídice, no hi ha cunyats insuportables, només que de petits no els van estimar prou.

    ResponElimina
  14. Mentre ho llegia les comissures dels llavis se m'anaven elevant, en la posició coneguda com a "somriure", però no era de forma calculada és que m'ha agradat molt.
    El paràgraf final és boníssim, qui no ha tingut ganes alguna vegada i en una situació semblant de poder complir aquestes últimes instruccions? ;-)

    ResponElimina
  15. Una variant psicòtica del Gurb. I un bon conte.

    ResponElimina
  16. Mac, sempre millor un somriure natural que un de receptat.

    ResponElimina
  17. Ostres, en Gurb! (i la Marta Sánchez!)

    ResponElimina
  18. a mí Onassis me dijo un día que a estas reuniones, además, hay que ir comido y bebido... a él parece que no le fue mal, ganó una pasta escuchando a los demás y tomando buena nota... hay que elegir a los anfitriones, claro¡

    ResponElimina
  19. En este caso, Pilar, lo importante es elegir bien al invitado.

    ResponElimina
  20. Allau, fais "gaffe", fais "gaffe": i si u no és qui fa el report sinó u dels convidats eliminables? No se sap mai, això, ni encara que u estiga convençut que és marcià (o misàntrop circumstancial).

    ResponElimina
  21. Jesús, estic desolat. Avui mateix em poso a llegir el meu Debrett's.

    ResponElimina
  22. ...bona aquesta, divertit apunt ideal per un dilluns a la tarda...jo per si de cas, ja no hi vaig. Salut. Estic molt d0'acordl amb el comentari del Nick de Mule Variations.

    ResponElimina
  23. Robert, sou uns durs. Bon inici de setmana.

    ResponElimina
  24. Si em manca zinc? Home, encara tinc el sentit del gust i l'olfacte bastant sa, no he perdut ni un pèl, continuo amb els reflexes desperts i tot a llegir i escoltar algunes coses vomitives i diarreiques, ni vomit ni evaquo...diria que el zinc el tinc bé, gràcies. I la teva tolerància als greixos i al sucre, com va?

    ResponElimina
  25. M'ha agradat el text. Quant a dinars i sopars, convidada o amfitriona, prefereixo imaginar-los divertits.

    ResponElimina
  26. Gràcies, Glòria, ja he sentit que darrerament n’has tingut algun de força agradable.

    ResponElimina
  27. Ja em perdonaràs Allau, però jo
    en aquest dinar/sopar tan condicionat i tan protocol•lari, hagués excusat l’assistència.
    Ja tinc una edat que em pot permetre passar de segons quines coses, sobretot pensant que és un àpat en una casa particular on no conec ni a la canalla, uf!!! ni parlar-ne.

    Amb una excusa suficientment convincent, n'hauria d'haver prou

    ResponElimina
  28. Ja es veu, Joaquim, que no ets un home amb una “missió” ;-P

    ResponElimina