Little Brother

No sé si hi haurà d’altres blocs similars en el nostre àmbit lingüístic, però jo només conec l’Un que vigila que es dediqui a la crítica de blocs. L’he descobert fa quatre dies, però no és d’estranyar, ja que les seves activitats començaren el novembre de 2009.

En el nostre món de blocs no falten les actituds generoses que reconeixen quan cal les virtuts dels col·legues. Bloguejat o Tens un racó dalt del món tenen seccions periòdiques que ressalten l’excel·lència d’un apunt o de tot un bloc. El programa de ràdio de la Clídice en seria un altre exemple.

Això no treu la saludable necessitat de l’existència d’una crítica imparcial i raonada que faci la radiografia dels nostres blocs i reparteixi copets d’esquena i estirades d’orelles des d’un comprensible anonimat. Crec que en aquest sentit l’UQV, l’autor de l’Un que vigila, ho fa força bé.

UQV pren les formes esmunyedisses d’un agent secret, del que poc se sap, que s’infiltra silenciosament en un bloc per fer-li la “fitxa”. Quan té l’informe llest, hi deixa un comentari que sona una mica intimidador, “ja estàs fitxat” o similar. Si us passa, no patiu, les seves intencions són honorables.

Per a UQV els autors de blocs som “ítems”; també ho són alguns comentaristes sense bloc, igualment mereixedors de fitxa (l’ecumenisme d’UQV és digne d’aplaudiment). Encara que el seu àmbit d’actuació sigui la catosfera (on ja ha catalogat a “estrelles” com en Sostres, la Nebrera, en Toni Ibañez o en Joan Herrera), no dubta en fer incursions en blocs castellans que podrien ser-nos rellevants, com ara els d’Arcadi Espada o Albert Boadella.

Els criteris d’UQV em semblen fàcils de compartir. Crec que explica bé les seves raons i que, lluny dels atacs sanguinaris, les seves millors armes són la ironia i l’humor. Gràcies a ell he descobert blocs on no penso posar mai els peus (independentistes nazis amb una neurona que treballa a temps parcial, homòfobs fonamentalistes que pretenen refundar la nació catalana, promotors estajanovistes del seu propi melic…), però també algun lloc desconegut on pot venir de gust perdre-s’hi.

Sovint UQV embolcalla les seves crítiques amb una subtrama de ficció on apareixen els seus suposats col·legues de l’agència detectivesca. Aquest recurs no em convenç gaire, ja que un nou vingut que desconeix els capítols anteriors pot sentir-se una mica desplaçat. Aquesta part me l’acostumo a saltar, per anar directament al gra; i jo diria que, de mica en mica, l’UQV va prescindint d’aquestes històries secundàries.

Menció apart pels comentaris que acompanyen els apunts, que constitueixen gairebé un bloc paral·lel. Tot i que el senyor UQV és un model de cortesia i moderació, deu tenir un “passat” ja que li van al darrera una corrua d’ítems d’allò més temible: alguns gasten una logorrea que fa dormir les pedres i d’altres, si no són trolls, ho dissimulen molt bé. Vaja, que hi ha molta broma privada, moltes al·lusions i molt de marro. Hi passo de puntetes, perquè més aviat em deprimeix.

L’única cosa que gosaria suggerir-li a UQV és que separi el seu text en paràgrafs. Ens el faria més llegidor.

Acabaré fent la seva valoració en els mateixos termes que UQV utilitza a les seves fitxes.

Valoració de l'ítem:

Rellevància: possible dins del reduït àmbit catosfèric
Perillositat: variable, depèn de la fragilitat de l’ego del criticat
Risibilitat: i ara!
Humor: freqüent

Adreça: unquevigila.blogspot.com