Encara que els programes de traducció automàtica hagin millorat molt, i és de justícia reconèixer-ho, dubto que arribem mai a trobar la màquina traductora infal·lible. Molts de nosaltres tenim a la pàgina una eina de traducció a un o més idiomes, eina que segurament pocs lectors fan servir. Almenys, en el meu seguidor de visites he comprovat que són molt rars els exemples de la seva utilització. Quan en trobo un, m’afanyo a veure amb els meus propis ulls què pot haver-se trobat aquest hipotètic lector. Val a dir que, per un estil com el meu, de sintaxi simple i vocabulari força estàndard, els resultats de la traducció automàtica solen ser admirablement comprensibles. Encara així, espigolant aquí i allà, es poden trobar perles inesperades d’aquelles que, si no t’omplen de perplexitat, et fan partir de riure.
Com que el traductor s’aplica a tot el text de la pàgina, el primer que sobta és la mutació que pateix el blogroll, que em trasllada “mismament” a la dimensió desconeguda: “La Luminaria de Nueva York” (miq), “Encienda las luces!” (Leblansky), “Un velo en los ojos” (Clídice), “Mi país de Italia” (Maria). Trobo comprensible que no es tradueixin els títols que estan escrits en altres llengües o fins i tot el “Foravial” d’en Girbén, puc entendre “Bloguea” (Salvador), “Riel Bulevar” (Eulàlia, Lluís...), “De casa en el club” (Matilde & Robert); ara algú m’hauria d’explicar això de “La barriga del bou” (Júlia) i, sobretot, perquè el bloc d’en Tibau esdevé “Yoriento del mundo” (!).
Si anem al text en si, trobarem errors previsibles, com que els complements directes de persona apareixen sense la “a” que els precedeix en castellà o que s’han respectat construccions com “todo leyéndolo”. Sorprèn agradablement que “collonades” ho tradueixin com “gilipolleces” o “no tot serien flors i violes” com “no todo sería coser y cantar”. Però el més divertit, és clar, és quan el traductor despista el context. Alguns exemples:
- Els “lectors de Monzó” esdevenen aragonesos “lectores de Monzón”.
- “impactant” és “moderno”.
- “habitualmente cenan en cuartos de diez” (no s’estan de res!)
- “la piernas le hacen higo” (previsible)
- Una de concurs: per què Galde es converteix indefectiblement en “Gadea se asienta”? I Girbén en Girbés? Que jo sigui Alud és del tot explicable.
- “la pila de la grasa” (també era d’esperar)
- “las flores te las pienso sacar en vivo” (les floretes te les penso tirar en viu).
- “el ojo de piojo me está matando” (mal de ojo!)
- l’insigne creador d’opinions, el catalanosfèric Sostres, passa a ser “Techos” (millor Rompetechos, no creieu?)
- Senyor Google, li comunico que un “pagès” no és el mateix que un “campo”, ni un “bordegàs” és un “borde”.
- Xino xano = Chino pasito
- Rosseta panotxa = Cerceta pardilla mazorca :-)
Però la millor de totes: “Clídice dijo… recuerdo una vez que terminé bebiendo cernícalo con Cacaolat…” (apostes sobre el què va dir realment Clídice?)
Com que el traductor s’aplica a tot el text de la pàgina, el primer que sobta és la mutació que pateix el blogroll, que em trasllada “mismament” a la dimensió desconeguda: “La Luminaria de Nueva York” (miq), “Encienda las luces!” (Leblansky), “Un velo en los ojos” (Clídice), “Mi país de Italia” (Maria). Trobo comprensible que no es tradueixin els títols que estan escrits en altres llengües o fins i tot el “Foravial” d’en Girbén, puc entendre “Bloguea” (Salvador), “Riel Bulevar” (Eulàlia, Lluís...), “De casa en el club” (Matilde & Robert); ara algú m’hauria d’explicar això de “La barriga del bou” (Júlia) i, sobretot, perquè el bloc d’en Tibau esdevé “Yoriento del mundo” (!).
Si anem al text en si, trobarem errors previsibles, com que els complements directes de persona apareixen sense la “a” que els precedeix en castellà o que s’han respectat construccions com “todo leyéndolo”. Sorprèn agradablement que “collonades” ho tradueixin com “gilipolleces” o “no tot serien flors i violes” com “no todo sería coser y cantar”. Però el més divertit, és clar, és quan el traductor despista el context. Alguns exemples:
- Els “lectors de Monzó” esdevenen aragonesos “lectores de Monzón”.
- “impactant” és “moderno”.
- “habitualmente cenan en cuartos de diez” (no s’estan de res!)
- “la piernas le hacen higo” (previsible)
- Una de concurs: per què Galde es converteix indefectiblement en “Gadea se asienta”? I Girbén en Girbés? Que jo sigui Alud és del tot explicable.
- “la pila de la grasa” (també era d’esperar)
- “las flores te las pienso sacar en vivo” (les floretes te les penso tirar en viu).
- “el ojo de piojo me está matando” (mal de ojo!)
- l’insigne creador d’opinions, el catalanosfèric Sostres, passa a ser “Techos” (millor Rompetechos, no creieu?)
- Senyor Google, li comunico que un “pagès” no és el mateix que un “campo”, ni un “bordegàs” és un “borde”.
- Xino xano = Chino pasito
- Rosseta panotxa = Cerceta pardilla mazorca :-)
Però la millor de totes: “Clídice dijo… recuerdo una vez que terminé bebiendo cernícalo con Cacaolat…” (apostes sobre el què va dir realment Clídice?)
quin riure, el títol genial
ResponEliminam. (de mazorca :-)
per cert, la cerceta pardilla és un ànec, perfecte.
Cernícalo con Cacaolat! Això sí que és un còctel i no el "Bloguea" que em vaig inventar jo (què els hagués costat arribar a "blogueado", dic jo...). Fas bé de recordar que el millor contra el ojo de piojo es caminar chino pasito.
ResponEliminaMazorca pardilla, és un privilegi fer-te riure.
ResponEliminaSalvador, no entenc badades de traducció com la del títol del teu bloc. ¡Con lo fácil de ver que el "queso" es "queso"!
ResponEliminaAi, Allau, que em part, amb el permís de la Clidi.
ResponEliminaVaig a veure si trobo una mica de cernícalo: aquest yoriento del mundo s'ha de remullar.
Matilde, Joyce no és mort, treballa per Google Translator, però no admet entrevistes.
ResponEliminaHa, ha... darrerament veig que molts blocaires esteu afeccionats a la revisió de comentaristes, blocs... i ara els traductors! Genial!
ResponEliminaJo, fins que no inventin els traductors al llatí (amb el Vaticà mai se sap...) puc estar tranquil!
Amigo Galderich, deja que me acomode después de tu famosa jura (gracias sean dadas al traductor becario de Google). No te burles de nuestros afanes metalingüísticos, el que esté libre de culpa, que tire la primera consonante. (Disculpa, la vocal díscola se me ha escapado).
ResponEliminaLa imperfecció dels traductors ens continua fent útils, tant de bo no arribe mai la màquina perfecta.
ResponEliminaJo encara ric recordant algun treball de música de l'institut on es nomenava al famós cantant Juliol Esglésies.
#M# som imperfectes, i per això riem. I molt!
ResponEliminaA una coneguda que de cognom es diu Hidalgo Cumplido en unes llistes d'oposició que devien passar pel traductor sense mirar-s'hi li van posar Gentilhome Complert. I no és un acudit. No es trobava, la pobra.
ResponEliminaNo se si navegues amb Firefox. Aquest navegador té un sistema de traducció automàtica que pots programar al teu gust en el meu cas es castellà-català, i passa això que dius que estàs veient el bloc i de vegades no te n'adones i els noms dels blocs al traduir-los son surrealistes.Aquest traductor, cada vegada va més bé, però té problemes amb les geminades i amb l'espai temps, això es un concepte que de vegades fins i tot radios i teles em confonen una mica. M'explico. EL DIARI XXX VA DIR AVUI, d'acord que quan ho va dir ara ja es passat, però sempre m'ha semblat entendre que durant el dia es tot en present, i el va seria si ho hagués dit el dia abans. Ui! m'estic embolicant.
ResponEliminaBon dia!
Si et compres El Periódico edició catalana, també pots riure una estona. Un cas curiós, a més a més, perquè es veu que la màquina no va passar pel títol.
ResponEliminaAixò dels traductors automàtics és molt divertit, i ara que han «millorat» encara, però fa uns anys era per pixar-se de riure (o per estirar-se els cabells, segons es miri). Els resultats tipus «Coses de l'idioma» de la Trinca fan riure, sí. A casa en tinc dues ampolles, de «cernícalo», cortesia d'una amiga mallorquina ;-)
ResponEliminaYo riento del mundo! ha ha. Una vegada van traduir el meu nom com a Jesús M. Tensais !!
ResponEliminaJúlia, a un suplement en català de LA VANGUARDIA hi vaig trobar el carrer d'Enric Granats (joiell de la Música Catalana, dic jo).
ResponEliminaBon dia, Francesc! Perque utilitzin els temps verbals correctament ja podem esperar asseguts.
ResponEliminaLluís, és que els traductors automàtics només funcionen amb tipus de lletra petit.
ResponEliminaEspero, Ferran, que els "cernícalos" siguin menorquins.
ResponEliminaJesús, a més, ho tradueixen tot junt ("Yoriento"). Li he donat moltes voltes, però no arribo a entendre com han aconseguit aquest resultat tan estrany.
ResponEliminadoncs taba bo el "sarnícalu" amb cacaolat ... o millor dit, jo ja no estava en condicions d'apreciar-ne la bondat o la maldat (que no només priva l'Empar Moliné en aquest país) :P no cal dir que amb el post em tronx em part el petx :)
ResponEliminaClídice, no tinc clar que el cernícalo es pugui considerar priva; el que està clar és que tu SÍ que menges de tot.
ResponEliminaUn cop t'he llegit he corregut a consultar els titulars de la versió catalana i esgarrifosa (de garrafa) del diari SPORT. El Laporta hi deia: JO CREC PEP. I aquest CREC m'ha sonat "al soroll de cosa seca que topa o es trenca".
ResponEliminaAra veig que ho han intentat esmenar amb un: JO CREC A GUARDIOLA. Au! als de la Vanguardia, torneu-ho a intentar... Que sols hi manca un article de res!
Girbén, si no respecten els noms propis, com vols que es preocupin de la gramàtica?
ResponEliminaMés llenya, i m'ha passat a mi:
ResponElimina-en un treball de Filosofia fet per un alumne de batxillerat es llegeix:
"Filòsofs menjo Descartes o menjo Spinoza es poden classificar com racionalistes"
-i en un altre:
el filòsof engonals John Locke és l'iniciador de l'empirisme".
Ha, ha, Leb, el traductor automàtic sempre fent amics.
ResponEliminaHe de reconeixer que un cop a la uni vaig emprar el traductor automàtic en un treball i vaig estar a punt de ficar la pota bastant! Peró es que fa tanta mandra el diccionari sabent que a una tecla està la solució..
ResponEliminaHome, Glam, si fas un treball a base de copy & paste, com a mínim revisa't la traducció, que voleu que us ho regalin tot!
ResponEliminaOi tant que ho són, Allau: «sarnícalus» de Mô.
ResponEliminaFerran, avui m'has atrapat intentant recordar què em vas dir sobre casa teva. Que no tenia balcó? Que no tenia terrat?
ResponEliminaHahahaha! A vegades veig blocaires embadalits al carrer... just miraves cap a casa. La façana llisa sense balcons ;-) Bona nit!
ResponElimina