diumenge, 7 de març de 2010

Imatges d’Alícia: Cecil Hepworth i Percy Stow

Avui no tocava tornar a parlar d’Alícia (més que res, perquè no vull cansar el personal); però ahir vaig participar en una mena de cimera blocaire (tipus Yalta) i entre els vinets i la conversa se’m van fer les tantes i jo, sense saber què posar-me l’endemà.

Així que, per no haver de pensar gaire, aprofito aquesta petita joia que m’ha passat en Galderich. Es tracta de la primera versió filmada que es coneix d’Alícia. Data de l’any 1903 i la dirigiren Cecil Hepworth i Percy Stow. La veritat és que, a nivell artístic, deixa bastant que desitjar, però té una indubtable gràcia. A mi m’ha fet recordar les pel·lícules que filmava la mare en super 8, on els meus germans i jo fèiem literalment “l’indio” (o el cow-boy). I oi que Alícia de vegades sembla un transvestit?

L’estat de la filmació és una mica penós, tot i que l’acaba de restaurar el British Film Institute. I per què s’han decidit a restaurar-la precisament ara? I per què a la fitxa que acompanya el vídeo se’ns informa que l’esposa del director fa de reina de cors?

No cal pensar-hi gaire: la resposta és Tim Burton i la seva imminent estrena de la seva versió d’Alice (i, sí, Helena Bonham-Carter, companya de Burton, fa el paper de reina de cors a la cinta del seu marit). La maquinària publicitària de Hollywood és cada dia més intrusiva i, ran d’aquesta estrena, sentirem parlar molt d’Alícia.

Jo només vull dir que, quan vaig començar aquesta sèrie, potser sabia (però no ho tenia present) que en Burton estava cuinant la seva visió del personatge de Carroll. Que quedi clar que la meva afició ve d’abans i, sobretot, que la Disney no m’envia pernils per Nadal (prou que m’agradaria).

18 comentaris:

  1. Home! Has de tenir en compte que és del 1903! És un moment (era coetani de Georges Méliès) en que els experiments de trucs cinematogràfics que es fan són molt bons i requereixen molta més intel·ligència que recursos econòmics!

    ResponElimina
  2. Curiosos aquesta Alícia i companyia. Saps que m'ha vingut al cap veient-los? Doncs què pensarien en Cecil Hepworth i en Percy Stow si ara ens veiessin mirant la seva peli, 100 anys després i a més , desde un ordinador.
    Moltíssimes gràcies per donar a conèixer aquesta petita joia.

    ResponElimina
  3. Galde, cal reconèixer que Méliès tenia molta més traça.

    ResponElimina
  4. Llum, és una cosa que sovint em passa pel cap. Què en pensarien Dante o el meu pare (mort fa prop de 20 anys) si els ensenyèssim aquestes meravelles a les que, de vegades, no donem cap importància.

    ResponElimina
  5. Pilar, me alegra encantarte un ratito. Y un rato largo, también.

    ResponElimina
  6. Prou difícil era enginyar-se-les aleshores, tot i que tens raó Méliès era un geni :)

    ResponElimina
  7. Boníssim. Sí, aquesta Alícia -sobretot quan es venta dins la casa- sembla un poc travestida. Però jo em quedo amb el conill artrític. Impossible no enxampar-lo a aquest ritme :) i el moix de Cheshire, Déu meu, el moix, ni somriure ni comunicatiu ni res...

    ResponElimina
  8. Clídice, oi que he estat una mica perdonavides amb aquests pioners?

    ResponElimina
  9. Frannia, sí, Frannia, té moments involuntàriament còmics.

    ResponElimina
  10. ¡Hola Allau!

    De aquí a unos días pondré en ti blog una pequeña imagen de Alicia en tu honor :-)

    Un beso

    ResponElimina
  11. Gracias, Sufur, me encantan los regalos.

    ResponElimina
  12. Coi! Quines cuixes tenien els conills fa cent anys!

    Notícies d'una altra Alícia, aquesta és novetat i en format còmic: de la mà de Xavier Collete i Chauvelle i l'edita Glénat.
    Fa gràcia que l'editorial no s'estalvia de dir: "Coincidiendo con el estreno mundial de la película del director Tim Burton, Glénat lanza esta soberbia y fiel adaptación del clásico..."
    Sinergies de mercat.

    ResponElimina
  13. I a mi que no m'agrada el conill perquè tot són ossos.

    Li faré una ullada a aquesta Alícia sinèrgica.

    ResponElimina
  14. Acabo de ver la versión de Burton, y como lectora fascinada por el mundo de Carroll puedo decir que esa no es Alicia. La producción es impresionante pero todos los juegos de lógica y de lenguaje que hacen de "Alicia en el país de las maravillas" una obra maestra (para niños, matemáticos y filósofos) está ausente de la mirada de Burton. Un saludo desde Paris.
    PD. El libro del que te hablaba es este: http://dannyreviews.com/h/Mystery_Aleph.html

    ResponElimina
  15. Bienvenida, Miriam! Espero que tuvieses un buen regreso. Puedes imaginarte que tengo muchas ganas de ver la pelicula y tengo mucho miedo de que me decepcione. Asi que la estrenen en Barcelona iré a verla.

    Gracias por el enlace. En casa me lo miro con calma.

    ResponElimina
  16. No voldria deixar passar de donar-te notícia d'esta cosiquiueta... I, ja ficats i pel mateix preu, li deixe la notícia a Miriam també.

    ResponElimina
  17. Ets el quart lector que m'ho passa, però t'ho agraeixo igual. És la pega de tenir vicis coneguts.

    ResponElimina