dissabte, 27 de març de 2010

Un món de metros: Brussel·les


Començat l'any 1969.

Sis línies, 64 estacions, 133 quilòmetres de xarxa.


Elegant, bell, relaxant. Visca la línia clara!

12 comentaris:

  1. Jo encara diria més: relaxant, bell i elegant!

    ResponElimina
  2. Ben mirat resulta fascinant el traç de la doble hèlix central qua acaba projectant-se en direccions oposades.

    ResponElimina
  3. té mira, doncs a mi em "fa nosa" el rètol de "Simonis (Elizabeth) :( això que fa de sortir de la norma horitzontal em molesta

    i suposo que sí, que serà elegant, però és clar, servidora d'això no hi entén, que per mi l'elegància la donen els cabells crepats i tenyits d'un ros impossible, un munt de bijuteria daurada, una brusa ben bigarrada, faldilles ben estretes i talons d'agulla ;P

    ResponElimina
  4. És evident que el concepte "elegància" admet moltes lectures. Jo hi he vist un cranc de riu.

    ResponElimina
  5. Sempre s'ha dit: La línia, clara i la xocolata belga.
    RgR

    ResponElimina
  6. Sí, Girbén, té molta gràcia com es despleguen les línies.

    ResponElimina
  7. Clídice, vas per nota: efectivament aquest rètol trenca tota la harmonia.

    La teva idea d'elegància és més italiana que belga.

    ResponElimina
  8. Ben vist, Lluís, i tanmateix elegant.

    ResponElimina
  9. I els mapes de metro també belgues, Rgr (almenys pel meu gust).

    ResponElimina
  10. No em toqueu Simonis, que era la nostra parada!
    Ah, i l'elegància de la línia clara no forma part de l'ADN belga: fins fa un any la xarxa tenia una altra organització i el plànol era lleig i un pèl confús.

    ResponElimina
  11. Santi, caldria veure qui va dissenyar el mapa anterior, què t’hi jugues que no era belga?

    ResponElimina