Sant Josep

La diada de Sant Josep fa uns anys que, pel fet de deixar de ser festiva, ha entrat en franca decadència. A casa, evidentment, la celebrem per motius que són només indirectament religiosos. Això no m’ha impedit investigar una mica sobre què en diuen les escriptures sagrades sobre aquest personatge que, d'entrada, sembla tan important.

Fins i tot el més creient dels creients haurà de concedir que el paper de Josep dins de la Sagrada Família no és gaire envejable. No tots els homes acceptarien que la seva promesa hagi quedat embarassada per intervenció divina, sense investigar una mica els moviments previs de la noia. Mirat benèvolament, devia de ser un home de gran pietat i en el pitjor dels casos era un crèdul de manual. Cal suposar que aquesta improbable història no la va explicar a ningú, i bé que va fer, que la gent és propensa a imaginar sempre el pitjor. Van tenir Josep i Maria, malgrat tot, una vida sexual satisfactòria i plena? Com que la Bíblia sembla escrita per extraterrestres, ningú no es molesta en revelar-nos aquests importants detalls domèstics.

De fet, i és trist constatar-ho, les mencions a Josep als evangelis són mínimes. Mateu i Lluc es contradiuen sobre el seu llinatge, també es desconeix la data i el lloc del seu naixement i la seva mort. Josep té els seus quinze minuts de fama en els esdeveniments lligats al naixement de Jesús. Un àngel l’adverteix de les males intencions d’Herodes i el commina a fugir cap a Egipte, un altre àngel l’informa de la mort d’Herodes i la família torna a Natzaret per instal·lar-s’hi. Fa la seva darrera aparició quan Jesús té dotze anys i fan la famosa excursió al temple en la qual el nen se’ls hi perd. La resta és silenci.

Quan vint anys més tard, Jesús inicia la seva vida pública, es dóna a entendre que Maria ja és vídua. És sabut que els quatre evangelistes són uns guionistes força descurats a l’hora de seguir els destins dels seus personatges (que no s'havien escrit una "bíblia" abans de començar el colobrot?), però segurament Josep mereixia un millor mutis. Però, on no arriba el Nou Testament, la tradició s’ocupa d’omplir els forats com pot. Es dedicava Josep a la fusteria? No està del tot clar: el mot grec "τεκτων" podria indicar qualsevol tipus d’activitat artesanal; però la imatge de pare i fill fent tallers ocupacionals de bricolatge és irresistible i l’art posterior ho ha reproduït a bastament.

Sembla mentida que tants dogmes indiscutibles de l'església catòlica siguin productes de la migdiada del recent papa de torn (la Immaculada Concepció, per exemple, la va descobrir un equip científic fa uns cent cinquanta anys). Tot i que suposo que a Josep la santedat ja li venia de sèrie, fou l’any 1870 quan el papa Pius IX el proclamà patró de l’Església Universal. A partir d’aquí li plogueren els premis: comprensible patró extraoficial contra els dubtes i les vacil·lacions, patró de la lluita contra el comunisme (segur que abans es va llegir amb esperit crític tots els escrits de Marta Harnecker) i patró també de la bona mort (aquella de la qual ningú no ha tingut notícia, com ara la seva).

Per compensar els excessos rojos del Primer de Maig, el papa Pius XII establí l’any 1955 la festa de Sant Josep Artesà, que el govern franquista acollí amb fervor per escenificar els seus deliris de Coros y Danzas. Josep és patró del Nou Món, de països com la Xina, el Canadà, Korea (les dues?), Mèxic, Austria, Bèlgica, Croàcia, Perú i Vietnam; també de les ciutats de Florència, Turín, Baton Rouge, Buffalo, etcètera. Allò del Día del Padre em temo que va ser idea de El Corte Inglés.

Al meu costat, l’homònim de nissaga i passat molt més explicables, m’acompanya. Ni sant ni màrtir, però estimat per raons menys esotèriques. I per molts anys!