dijous, 25 de març del 2010

Me'n recordo (XIII)



Me’n recordo de Judy Stephen, Luis Varela i Luis-Erasmo Mochi a Escala en Hi-fi.
Enviat per a les
Etiquetes:

22 comentaris:

  1. GLÒRIA25 de març del 2010, a les 1:05

    Ja saps que en Luis Varela el pots veure quan fan Cámera Café. El que té el nom anglès no sé qui és. En Mochi...nascut per l'oblit.
    I pensar que ets a Holanda i molt ben acompanyat!
    Bona estada!

    ResponElimina
  2. Puigmalet25 de març del 2010, a les 8:24

    Quina bogeria la dels pares d'en Luis-Erasmo a l'hora de batejar-lo...

    ResponElimina
  3. Allau25 de març del 2010, a les 8:45

    La veritat, Gloria, prefereixo recordar-los de joves. I encara que no sigui a Holanda, Gràcies.

    ResponElimina
  4. Allau25 de març del 2010, a les 8:47

    Puig, ara que ho dius, no serà un doble homenatge a Lluis Vives i Erasme de Rotterdam?

    ResponElimina
  5. en Girbén25 de març del 2010, a les 9:17

    Ai les càndides escenografies pop d'Escala en Hi-Fi!
    També me'n recordo de "Cesta y puntos" y de "Las diez de últimas".

    ResponElimina
  6. Miriam Jerade25 de març del 2010, a les 11:22

    Y en recuerdo http://escrituraleatoria.blogspot.com/2010/03/roma-en-catalan.html

    ResponElimina
  7. Clidice25 de març del 2010, a les 11:32

    jo no :(

    hehehehehe (rialleta malèvola :P)

    ResponElimina
  8. Francesc Puigcarbó25 de març del 2010, a les 13:32

    no hi havia també una noia que es deia Glória Cámara?.

    ResponElimina
  9. Allau25 de març del 2010, a les 17:32

    Girbén, a "Cesta y puntos" sempre guanyava el Colegio de San Estanislao de Koszka.

    ResponElimina
  10. Allau25 de març del 2010, a les 17:34

    Ja, ja, Miriam, ya me habia avisado Maria. Tendré que anadir mi version al "poliedro".

    ResponElimina
  11. Allau25 de març del 2010, a les 17:35

    Clidice, ets tan jove (rialleta malèvola) que no has tingut temps de tenir records.

    ResponElimina
  12. Allau25 de març del 2010, a les 17:36

    Exacte, Francesc, bona memoria!

    ResponElimina
  13. Anònim25 de març del 2010, a les 21:39

    En Luis Varela fa un paper força lluït a "Pájaros de papel", la peli del tal Emilio Aragón.
    RgR

    ResponElimina
  14. alastair25 de març del 2010, a les 23:55

    Me parece que el señor Allau se refiere no a Luis, sino a Juan Erasmo Mochi, uno de cuyos grandes éxitos fue la indescriptiblemente atroz “Mamy Panchita”

    ResponElimina
  15. Júlia26 de març del 2010, a les 8:00

    Luis Varela és avui un molt bon actor relegat a papers de secundari de luxe i de no tant luxe. Em temo que passarà com amb tants d'altres, algun dia algú li donarà la 'seva oportunitat'.

    M'encantava l'escala en Hi-Fi. Era aquella una tele molt ingènua però amb programes de gruix, a banda d'aquests d'entreteniment, que encara ens sorprenen ara, fets amb una sabata i una espardenya i molt interessants, malgrat el context político-social...

    ResponElimina
  16. Santi26 de març del 2010, a les 11:22

    Mamy Panchita era criminal, però crec que va fer més mal Los que se van (no volverán).

    ResponElimina
  17. Allau27 de març del 2010, a les 7:51

    Rgr, la pel.li d'Aragon fa molta por!

    ResponElimina
  18. Allau27 de març del 2010, a les 7:53

    a., tens rao, es devia de dir Juan Erasmo. No em sap greu haver-li mig oblidat el nom.

    ResponElimina
  19. Allau27 de març del 2010, a les 7:56

    Jùlia, crec recordar que Luis Varela va fer de Pip al "Grans Esperances" de Dickens. Com era jove i menut, li donaven papers gairebe infantils.

    ResponElimina
  20. Allau27 de març del 2010, a les 7:57

    Santi, ets especialista en recordar horrors.

    ResponElimina
  21. Francesc Puigcarbó28 de març del 2010, a les 9:05

    el més bonic que he sentit a dir de la peli de Emilio Aragón, és que s'assemblava al pitjor Garci

    ResponElimina
  22. Allau28 de març del 2010, a les 20:13

    Francesc, si em dius això, fujo corrent en la direcció contrària!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)