dimarts, 15 de febrer de 2011

Atenció al client


Este es el servicio de atención telefónica de la Mutua Pitigrilli. Si quiere ser atendido en castellano, por favor, diga “castellano”. Si quiere ser atendido en catalán, por favor, diga “catalán”.

—Catalán.

Disculpe, no le hemos entendido. Si quiere ser atendido en castellano, por favor, diga “castellano”. Si quiere ser atendido en catalán, por favor, diga “catalán”.

—CATALÁN!!!

Disculpe, todavía no le hemos entendido. ¿Lo intentamos de nuevo? Si quiere ser atendido en castellano, por favor, diga “castellano”. Si quiere ser atendido en catalán, por favor, diga “catalán”.

—CATALAAAAAÁN!!! —els meus companys (truco des de la feina) giren el cap alarmats.

Disculpe, no hay manera. Vamos a probarlo de otro modo. Si quiere ser atendido en castellano, por favor, pulse la tecla 1. Si quiere ser atendido en catalán, por favor, pulse la tecla 2.

Premo la 2.

Indiqui, si us plau, el motiu de la seva trucada. Si vol demanar hora per una visita, digui “hora visita”; si vol demanar autorització per una prova mèdica, digui “prova mèdica”; si vol sol·licitar l’ingrés a un hospital, digui “ingrés hospital”; en la resta de casos, indiqui “altres”.

No estic segur que una extracció dentària es pugui considerar com a “prova mèdica”, però tampoc es tracta d’un ingrés; mentre jo dubtava la veu continua pel seu compte:

No l’hem entès. Indiqui, si us plau, el motiu de la seva trucada. Si vol demanar hora per una visita, premi 1; si vol demanar autorització per una prova mèdica, premi 2; si vol sol·licitar l’ingrés a un hospital, premi 3; en la resta de casos, premi 4.

Amb els nervis, premo la tecla del 5.

Ha premut la tecla 5: donació d’òrgans. Confirmi-ho, si us plau.

—No, no, ha estat un error!

Disculpi, la resposta ha de ser numèrica i d’una sola xifra. Ara no voldrà fer drecera, oi?

Providencialment recordo que 4 era “altres”.

Faci el favor d’esperar, en uns moments serà atès per un dels nostres operadors.

Sona una músiqueta, com si un gnom interpretés Philip Glass en un Cassiotone. Un minut més tard sóc capaç de cantussejar la melodia completa vora de l’auricular. Ho dec estar fent en veu alta, perquè la meva companya de la dreta em censura amb la mirada. Corren els minuts, avança el dia, l’herba creix, la pintura s’asseca, al món moren milers de persones, en neixen el doble, cauen dictadures i d’altres les reemplacen, i el gnom persisteix en la seva execució musical amb la irreparabilitat d’una parca. Perdut en aquest nirvana “low-cost”, una veu humana em fa baixar dels núvols eons més tard:

—Buenas tardes, le atiende Everlycia Brothers, ¿en qué puedo servirle?

—Ep, que yo había pedido que me atendiesen en cata…, bueno tan se vale, yo llamaba porque me han de extraer un incisivo.

—Un incisivo es como un diente, ¿no?

—Sí, creo que se puede considerar más como diente que como muela.

—Esto no es odontología, le han pasado al servicio equivocado. Un segundo, no se retire.

Sona un senyal llarg, després retorna el gnom. Durant la seva absència no ha tingut temps d’aprendre repertori nou. Passen més minuts, però em sembla que no pas tants, potser començo a acostumar-me a una nova dimensió del temps. La veu mecànica interromp el meu somieig.

Este es el servicio de atención telefónica de la Mutua Pitigrilli. Si quiere ser atendido en castellano, por favor, diga “¡digo!”. Si quiere ser atendido en catalán, por favor, diga “àdhuc”.

—Àdhuc.

—¿Cómo?
 
Àdhuc.

D’accord. Si vous voulez écouter les Rita Mitsouko, pressez 1; si vous voulez écouter Juliette Greco, pressez 2; si vous voulez écouter Claude François, pressez 3.

Premo el 57, el meu número de la sort.

Bienvenido a Marina d’Or, Ciudad de Vacaciones, si requiere información sobre apartamentos en primera línea de mar, pulse…

—Catalán.

—Fünfundzwanzig.

—Cinquanta-set.

Voulez-vous coucher avec moi?

—Ce soir?

¿En qué se parece un cuervo a un escritorio?

—Lalalalala.

Muchas gracias por utilizar nuestro servicio. No se retire todavía, permítanos unos momentos para evaluar su nivel de satisfacción. Si lo considera excelente, pulse 1, si lo considera superlativo pulse 2, si lo considera la hostia pulse...

48 comentaris:

  1. Ha, ha... perquè ens sentim tant identificats?

    Malgrat tot, jo crec que els governs haurien de prohibir les mecanitzacions telefòniques i exigir a les grans companyies que contractessin persones de carn i ossos en funció de les trucades que reben. Farien un favor a l'atur i a la salut mental de la gent...

    ResponElimina
  2. Galde, i encara m'he estalviat la clàusula prèvia que adverteix que la conversa pot ser gravada per qüestions de control de la qualitat. Acabarem tots al programa "Audios de primera" de RAC 105.

    ResponElimina
  3. És bo saber que a altra gent també li ha passat... El pitjor de tot per mi és quan et truquen després per avaluar el servei, sembla que se'n fotin. Però penjar es pitjor, perquè insisteixen i insisteixen... Com era aquella cançó? Vaja, finalment he aconseguit oblidar-la... En fi, una recreació impecable, felicitats!

    ResponElimina
  4. Em sap greu, Santi, però t'ha tocat la chochona:

    http://www.youtube.com/watch?v=BTStMImOtuU

    ResponElimina
  5. Per a tu, Òscar un premi menor (espero que t'agradi):

    http://www.youtube.com/watch?v=OHd1VEmtGEg

    ResponElimina
  6. Jo truco a diari a una oficina que desde fa 5 anys te a la Dulce Pontes de musiqueta. No saps quan la he arribat a odiar. Ara ja ni la sento.

    Everlycia. Segurament existeix.

    ResponElimina
  7. És bo descobrir artistes noves... Moltes gràcies! I aquesta per tu:

    http://www.youtube.com/watch?v=_gZzkGvyqzc&feature=related

    ResponElimina
  8. Òscar, gràcies per l contraoferta.

    ResponElimina
  9. José Luis, els fils musicals telefònics són una maniobra del planeta Mongo per fer odiar algunes cançonetes per motius que només la CIA coneix. Segur que Dan Brown ens ho explicarà tot a la seva propera novel·la.

    ResponElimina
  10. ¡Digooooo!
    ¡Cuatroooo!

    -¿Està Everlycia? ¡Que se ponga!...

    ResponElimina
  11. Plas, plas, plas. No tinc paraules. Bé, una sí: «¡Everlycia!»

    ResponElimina
  12. Per un moment, amb la donació d'òrgans, creia que acabaria com al gag d'El sentit de la vida. Però la realitat és més dura... ¿Serà que es diuen contestadors automàtics perquè es basen en l'escriptura automàtica?

    ResponElimina
  13. Puig, els contestadors són automàtics, els preguntadors encara no ho som.

    ResponElimina
  14. Els ulls negats de llàgrimes, allau, que no puc veure ni el teclat, de riure...
    Real como la vida misma.
    L ameva musiqueta feia ta, taaaa, tata, tatat taaaa... (era la mateixa?)

    ResponElimina
  15. La chochona que m'ha tocat ja m'està bé. Em temia una versió interpretada pel gnom del casiotone.

    ResponElimina
  16. Juas! quin fart de riure! Genial.

    Ara bé, mos has escatimat el final del misteri ¿com va acabar el dentista? Jo conec una dentista que no arriba a l'"Everlycia" però es queda en un molt meritori "Eréndida"

    ResponElimina
  17. jeje....:)) Quina realitat! No suporto els contestadors automàtics!!! M'has fet riure.

    ResponElimina
  18. Eulàlia, la meva feia tata, tata, tatata...

    ResponElimina
  19. M’alegra que t’hagi agradat, Julianen.

    ResponElimina
  20. Mr. Towers, de moment del dentista no puc explicar experiències tan pintoresques. I millor que sigui així.

    ResponElimina
  21. Lale, qui suporta els contestadors? Però em temo que hi haurem de conviure.

    ResponElimina
  22. Molt bo i (per desgràcia) molt realista.

    ResponElimina
  23. Boníssim!!!
    Saps que si hagueret dit 'castellano' a la primera t'hauries estalviat la resta, oi?
    Malditos catalanes, que ganas de complicar las cosas.

    ResponElimina
  24. Em trec el barret. Molt bo, Allau, molt bo

    ResponElimina
  25. en Busca té raó, tan sensiyo que hagués resultat en la llengua de la internacionalitat i la raó ;) molt bo, quefe. I m'agrada que hagis jugat amb els tipus, de les poques coses que et deixa fer blogger.

    ResponElimina
  26. Em vaig a fer soci d'aquesta mútua ara mateix, perquè m'agradaven molt els Rita Mitsouko.

    ResponElimina
  27. ... el "5" com a donació d'òrgans no valia com a extracció? ;-)

    ResponElimina
  28. Dissenteixo, Martí, aquestes màquines no tenen prejudicis.

    ResponElimina
  29. No, no, Clídice, en “epañó” tampoc em va fer puto cas.

    ResponElimina
  30. Lluís, pren nota, Pitigrilli (busca-ho a la Wiki, si no el coneixes).

    ResponElimina
  31. I per descomptat era un 902, és clar...

    ResponElimina
  32. Ja ho vaig pensar, Tirant; però em va fer por que s’animessin.

    ResponElimina
  33. Per descomptat, Brian (tot i que descomptat no és la paraula més adient).

    ResponElimina
  34. Ep, que per poc se'm passa l'última pregunta!!! Aquesta me la sé: un corb i un escriptori s’assemblen perquè Poe va escriure sobre els dos!!. Me'n recordo.
    Maaaambo,aaaaah, uh! La hostia.

    ResponElimina
  35. Matilde, ja havia detectat remor de “txuletes”.

    ResponElimina
  36. He fet una cerca acuradíssima, això m'ho has de concedir!
    Quins temps, aquells.

    ResponElimina
  37. Genial, Allau, molt bo! M'has fet riure molt! Jo en podria fer un d'igual però amb Gas Natural d'interlocutor. Per cert, aprofito que tens un blog amb molta audiència per dir que estic a punt de llençar una campanya contra les grans corporacions nacionals i internacionals i - adhuc - intergalàctiques. Si hi ha algu que hagi tingut algun greuge amb la companyia del gas, de la llum, dels telèfons o de la mare que em va parir, premi 1, sinó, es vostè un afortunat, o no és d'eixe mon.

    ResponElimina
  38. M'has fet riure molt. Em sento estranya quan des del sofà de casa crido: Català!!!. Si em contesten: "lo siento pero lo le he entendido" no em ve gens de nous. Però insisteixo i: "Le habla Maria Cleopatra Chuquillanqui, ¿en qué puedo ayudarla? -oh, jo he demanat català... -Oh, nuestros agentes en catalán no estan disponibles en este momento. ¿Quiere esperar?.
    I així.

    ResponElimina
  39. real com la vida mateixa. La setmana passa que em vaig barallar amb telefónica i el seu contestador com aquest després de prémer "català" em va sortir una noia sudamericana que no entenia ni flowers de català. Ara, haig de reconèixer que tot i ser l'ùltima amb la que vaig parlar el dijous a la tarda (portava intentant-ho des del dimast) aquesta noia em va solucionar el problema, que tot s'ha de dir.

    ResponElimina
  40. Glòria, riem i resulta que riem del que ens passa: ens toca fer papers ben ridículs.

    ResponElimina
  41. Francesc, si et solucionen el problema, que parlin swahili si volen.

    ResponElimina