Confesso que sóc un malalt de les versions. M’agrada comprovar què de nou pot fer un artista amb l’obra d’un altre. I quan més s’allunyen de l’original, més interessants em semblen. I si aconsegueixen millorar-lo, llavors és que ja em sento a la glòria. En el terreny de les cançons, n’hi ha per triar i per remenar. Per exemple aquest tema, “This corrosion”, que pertany a un àlbum de 1987 de “The Sisters of Mercy”, una banda anglesa i gòtica dels 80. Gairebé fa un quart de segle i jo devia de tenir l’edat adequada, però com que jo era més aviat romànic, mai no em van cridar l’atenció.
Escolteu-la, tanmateix, per fer les comparacions pertinents.
Escolteu-la, tanmateix, per fer les comparacions pertinents.
No tan amant dels extrems, prefereixo quedar-me amb una banda molt més calmosa i subtil com és “Lambchop”. Potser m’he fet gran, però trobo que Kurt Wagner i la resta de la penya la broden. De vegades no trobem una mica de perfecció a l’experiència?
En Wagner & penya la broden (com amb quasi tot el que fan) i superen de llarg l'original. Deu ser que jo també em faig gran...
ResponElimina¿Dius que eres més aviat 'romànic'? I jo que et feia més aviat il·lustrat, o com a molt, renaixentista... ;)
ResponEliminaDoncs mira, si tu eres romànic jo ara m'he sentit íber, com a mínim, perquè no coneixia aquest Wagner. Però passa sovint que el compositor original d'una peça no li va acabar de treure tot el partit a la seva composició. Fa poc he sentit la cantant original de "Killing me softly" (ja em diràs quin exemple, no?) i en fa una interpretació discreta i fluixa, molt per sota de la Roberta. Potser amb els anys algú agafarà aquests apunts que ara fem i en traurà una novel·la brillant.
ResponEliminaDavid, o potser cada música té la seva edat. M'escoltava anit la teva selecció de power-pop i, tot i que és un estil que sempre m'ha agradat, ara me l'he de prendre en dosis molt reduïdes.
ResponEliminaPuig, almenys al principi era més aviat romànic, el meu "late style" és decididament eclèctic.
ResponEliminaLluís, el joc dels originals i les còpies funcionen en els dos sentis. Hi ha bons compositors que no són bons intèrprets igual que hi ha poetes que no saben recitar les seves poesies (diria que en són la majoria).
ResponEliminaJo també era romànic... :-)
ResponEliminaHa, ha... genial aquesta expressió, la utilitzaré tot sovint!
Romànic català, és clar.
ResponEliminaEp, que consti que la meva atracció pel gòtic va començar pel gòtic català.
ResponEliminaapunteu-me a la llista del 'romànic', que el gòtic m'atabala, fet i fet només cal escoltar ambdues versions :)
ResponEliminaConstarà en acta, Lluís, constarà.
ResponEliminaTu, Clídice, pensava que eres més d'estampa japonesa, tan absolutament zen.
ResponEliminaDoncs sí, decididament la versió de Lambchop supera les germanetes de la caritat o com es diguin.
ResponEliminaHa, ha, Llum, Las Hermanitas de los pobres!
ResponElimina