Contra el monocultiu cultural i en solidaritat amb els valencians pel tancament dels repetidors de TV3.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
The Daily Avalanche by allausz is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Compartir bajo la misma licencia 3.0 España License.
Negre sobre blanc de Malevitx. Massa qualitat per un nyap com és la política cultural del PP al País Valencià.
ResponEliminaGalde, ja saps que als catalans ens perd l'estètica.
ResponEliminaEls valencians, en canvi, ens perdem nosaltres sols amb els nostres vots. Som els nostres pitjors enemics, potser només superats pels italians.
ResponEliminaQue consti, Titus, que t'ho has dit tot sol, que si no, acusen els catalans d'intervencionistes vampírics.
ResponEliminaHi ha la possibilitat que Itàlia i Espanya no siguin gaire distants. Potser a Francisco Camps li agradaria ser Silvio Berlusconi, i potser als valencians que el voten els agradaria que ho fos. Però sempre caiem en el parany de veure defectes aliens. Nosaltres hem votat Convergència, que també promet grans meravelles. Aquesta no serà la darrera pantalla en negre que veurem: ara també tancaran les pantalles dels ordinadors a secundària, i les pantalles dels hospitals públics. I aquestes apagades passarna aquí, a la divina Catunya.
ResponEliminaEm sembla veure una estrella -potser més d'una?- no sé de quantes puntes en aquest firmament aparentment negre.
ResponEliminaLa passada tardor vaig orar als peus dels repetidors del Mondúver. També vaig fer-ho als del Bartolo del Desert de les Palmes. No m'estranya que de res hagi servit..., perquè darrera hi ha un gran pla.
ResponEliminaEl Iglesias, fill de Bonansa a la franja ribagorçana, va arribar al govern d'Aragó prometent un estatus viable pel català. I, què ha fet? Propiciar la seva extinció? Doncs això mateix.
en Titus ho ha dit i en Lluís ho ha rematat. Em temo que és això, que el problema és els governants que triem. I ara la protesta és puntual per la tancada de TV3 a valència, però el problema és més profund. I és governants que escollim. I aquí no ho hem fet pas millor que a Itàlia o a València...
ResponEliminaGirbén, això que dius del pla, em fa pensar que els catalans duem banyes i cua des de fa segles, com els haitants del blog del Lluís. La pega és que majoria tan sols volem viure i que ens deixin tranquils...
Lluís, no crec que sempre ens fixem en els defectes aliens. Avui tocava el País Valencià, però hi haurà estopa per tots.
ResponElimina(I la desaparició dels ordinadors a secundària no crec que fos la pitjor de les notícies).
Pere, em temo que les estrelles que veus són l'efecte del temps sobre el Malevitx, no pas cap senyal de bon averany sobre el futur.
ResponEliminaGirbén, et veig molt conspiranoic. Tu, per si de cas, deixa d'anar pregant pels "puestos".
ResponEliminaEulàlia, crec que el problema no són els governants que triem, sinó els que hi ha per triar, perquè els uns i els altres són igualment penosos.
ResponEliminaSí, allau, és clar. Però sembla que entre tots els penosos triem els més penosos.
ResponEliminaSi pintem un quadre amb la tècnica del clarobscur, com agradava als barrocs, podem posar els governs de Catalunya i València (i molts d'altres) al cantó de les ombres. Però si obrim les tonalitats i els matisos veurem que no és exactament el mateix. El Canal-9 encara té una freqüència disponible al repetidor de Collserola (i durant dos anys s'ha pogut veure; no sé de qui és la responsabilitat de que ara no emetin), mentre que la roda de premsa de la responsable de la Generalitat valenciana sobre l'assumpte son de les que provoquen veritable vergonya aliena.
ResponEliminaBrian, pel que ens arriba d'allà baix els seus clarobscurs són dignes de Ribera: es pot ser ridícul de moltes maneres, però fer-ho amb la seva fatxenderia té un plus.
ResponEliminaLa tria del fos en negre em sembla perfecta. I dels governants i dels rubors ... bé, n'hi ha per tot arreu, però com va dir aquell eppur si muove (mode optimista on) :)
ResponEliminaClídice, optimistes, on?
ResponEliminaosti, sí que estem fotuts. En Girbén resant i la Clídice optimista. On anirem a parar? No sé gaire què dir perquè em falta la neurona que suposo que deu servir per entendre aquestes operacions pseudopolítiques, aquesta perversitat macarrònica de deixar sense senyal una televisió pel fet de ser catalana i emetre en català. Vaja, que a mi la televisió tant me fot però posats a desconnectar coses aquesta no seria pas la primera que jo desconnectaria tot i que de fet jo no desconnectaria res, que hi ha espai per a tot. Però bé... Expedient X és poc. Feliç diumenge ennuvolat per tothom, amb senyal i sense.
ResponEliminaTranquil·la, Marta, hi ha qui li falten més neurones que a tu, o només fan funcionar les més perverses. En el moment present, qualsevol suspensió d'una font d'informació només revela actituds dictatorials.
ResponElimina