Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
The Daily Avalanche by allausz is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Compartir bajo la misma licencia 3.0 España License.
The Daily Avalanche by allausz is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Compartir bajo la misma licencia 3.0 España License.
Caratsus! Un esmorzar lleuger i equilibrat, eh? Per cert, darrerament no faig més que veure aixo del "me´n recordo"... no hi sobre un pronom feble (o hi falta una coma)?
ResponEliminaJo no havia tingut mai un esmorzar com aquest! :-(
ResponEliminaEn tot cas, d'això jo en diria esmorzars de torró de Xixona amb torró de Xixona.
ResponEliminaLa meva mare feia berenars i esmorzars de les sobres nadalenques. El pai els diversos torrons li resultaven deliciosos. No vaig atrevir-me a fer-ne mai un sol tastet. Em quedo am la crema cremada dense cap altra acompanyament.
ResponEliminaUn dols recprd, Allau!
Jo crec que els torrons avui embafen, a més del fet que en tenim un excés, perquè no ens els mengem amb pa per berenar.
ResponEliminauf, pa amb torró, quants berenars! :) quan s'acabava se substituïa amb pa amb plàtan, pa amb meló, pa amb taronja, pa amb xocolata, pa amb vi i sucre, pa amb ... el cas és que hi hagués pa :)
ResponEliminaSalvador, gràcies pel teu recolzament científic. Respecte el comentari gramatical, potser tens raó. M'ho miraré.
ResponEliminaGalderich, era típic passat festes, però la mare també ens comprava barretes individuals.
ResponEliminaJosé Luis, m'has fet pensar en el "pan con pan comida de tontos".
ResponEliminaPotser, Glòria, la tradició prové d'èpoques de més austeritat, quan de les menges bones se n'havia de treure el màxim profit.
ResponEliminaJúlia, la tendència a les dietes "light" ha fet molt de mal als torrons.
ResponEliminaClídice, he temut per un moment, ja posada, acabessis amb el "bocata de calamares".
ResponEliminaAla, jo no...com estaria ara si, de petita, m'hagués alimentat de pa amb torró...però sí record el pa amb codony.
ResponEliminaVida, jo també recordo el pa amb codony, una altra bomba!
ResponEliminatorrades amb torró terrós?
ResponEliminabufa!
a casa es reciclava el torró en gelat, s'afegia nata i ja teniem un altre bomba calòrica.
i has sobreviscut? a mi em feien beure la iema d'un ou batuda amb cervessa natural a primera hora del matí, deien que feia agafar gana, oi tant? qualsevol no menja abans d'empassar-se aquest beuratge de bon matí.
ResponEliminaKalamar, no érem tan al·literatius i el pa el menjàvem sense torrar.
ResponEliminaPuigcarbó, t'asseguro que no sóc un zombie: vaig sobreviure. Has encetat un tema interessant: com, fa anys, s'incitava el consum d'alcohol entre la canalla.
ResponEliminaSalvador, ho he corregit. Gràcies!
ResponEliminaAquest cop no comparteixo el record, i m'ha xocat. He provat d'imaginar-me lamassa que es forma dins laboca i no ho veig clar.
ResponEliminaPer cert: no hi sobra cap pronom feble. Completament correcte i acadèmic. Suposo que a la llengua estàndard del carrer el pronom es perd, però de moment cal seguir-lo escrivint.
Jo també. El meu pare era tenia una especial veneració pel pa com acompanyant universal de qualsevol menja, i en feia una mena símbol de la mesura i la austeritat.
ResponEliminaDoncs jo tampoc no me'n recordo d'esmorzars amb torro. De tota manera tota aquesta hipercaloria nadalenca, la veritat ées que no em va gens
ResponEliminaPer cert em sembla que en Lluís te raó. Me'n recordo d'allò és correcte. Amb tot, he volgut comprovar-ho i he anat a l'optimot. Si bé no he trobat cap article que en parli si que he vist aquesta frase "Si me'n recordo d'aquells dies!". Sembla redundant, però és correcte.
sobre la resposta a JL, mireu aquesta obra per ARCO, de W Prieto
ResponEliminahttp://www.google.com/hostednews/epa/slideshow/ALeqM5iDf95lTFixgDVCyvKWAX5DkZAAEw?docId=1454772&index=0
Si no recordo malament, a la Fonda Europa de Granollers el dijous,dia de mercat, per postres de l’esmorzar de forquilla et portaven torró de Xixona i plàtan!
ResponEliminaI ja podies passar tot el dia, i més, a la fresca.
Neus
Lluís, ho has d'anar combinant, una mica de cada per compensar el salat i el dolç.
ResponEliminaBrian, per alguna cosa la paraula "panarra" és tan freqüent en català.
ResponEliminaEulàlia, jo m'he posat proustià i ho he provat recentment. Encara funciona.
ResponEliminaLluís i Eulàlia, les consultes que he fet no m'ho deixen tan clar: als diccionaris no he trobat cap exemple amb el doble pronom. De moment, no ho toco més.
ResponEliminaHa, ha, Kalamar, literal!!!
ResponEliminaNeus, això ja em sembla una obscenitat gastronòmica. Marededéusenyor!
ResponElimina