Al soterrani de Bartlebooth no ens sorprendrà trobar-hi quatre baguls, testimoni dels seus anys de viatges pel món. Els va encarregar, impermeables i reforçats, a la casa Asprey de Londres (que encara existeix avui dia). El primer bagul havia contingut un vestuari complet, adaptat a totes les ocasions i climes. El segon bagul estava destinat a tots els materials de pintura i dibuix necessaris per realitzar les aquarel·les, embalatges per trametre-les a Winckler perquè fes els puzles, guies i mapes, productes d’higiene personal, una farmaciola, càmeres fotogràfiques i una màquina d’escriure.
El tercer contenia tot el necessari per sobreviure en una illa deserta, en el cas que Bartlebooth i Smautf naufraguessin. S’hi reflectia modernitzat el contingut que el capità Nemo llençà en una platja pels colons de L’illa misteriosa. L’últim bagul es reservava per sortejar incidències menors i a dins s’hi trobava des d’una tenda per a sis fins a un inflador de pedal. Dit amb poques paraules, tot el necessari per improvisar una acampada.
El tercer i el quart bagul no el van haver de fer servir gairebé mai. Bartlebooth estava acostumat a viatjar amb tota classe de conforts, esperava que li servissin el xerès en safata de plata i que l’aigua per afaitar-se estigués a vuitanta-sis graus exactes (exigència que compartia amb Philéas Fogg). De totes maneres Bartlebooth rarament parla dels viatges.
Sí que ho fa Smautf, tot i que està perdent de mica en mica la memòria. Havia anotat les seves experiències en un dietari, de forma tan succinta que ara li costa recuperar a què es referia amb aquestes notes [una rèplica quasi exacta del Diari de Londres de Stendhal]:
Les habitacions obertes a la fonda,
Voleu… mi?
És gelea de peu de vedella (calf foot gelley)
Manera de portar les criatures.
Sopar a casa del senyor Macklin.
Sí que recorda que el senyor Macklin era un botànic que feia un recompte exhaustiu de la flora de Kenya i que estava obsedit per donar nom a alguna espècie d’Epiphyllum. Dotze anys més tard Smautf va trobar a les illes Salomó un missioner que també es deia Macklin i que era nebot de l’anterior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada