 |
| El dodecaedre ròmbic a la natura |
La sala de bany i, a través d’una porta semioberta, el dormitori del doctor Dinteville. Una transcripció de les Danses de Hans Neusidler (1508 - 1563), el Gran Diccionari de Cuina d’Alexandre Dumas (père), una copa de vidre amb models de cristal·lografia (el prisma recte de base hexagonal, el cubooctaedre, el dodecaedre ròmbic…), un quadre d’un tal D. Bidou (possiblement apòcrif) amb una noia ajaguda a un prat, espellofant pèsols. A la tauleta del lavabo, uns quants objectes d’higiene personal. Crida l’atenció «una màquina d’afaitar, tipus navalla, amb funda de pell de xagrí». Al DIEC, el xagrí és una pell de cabra adobada que té un tacte molt especial; però l’original galuchat és un cuir fet a partir de peixos cartilaginosos com els taurons i les rajades.
 |
| Una capsa de galuchat |
A continuació es narra la història del doctor Dinteville que, un cop acabats els estudis a la facultat de Caen i més aviat mancat d’ambicions, va adquirir la consulta d’un metge generalista i es va conformar amb convertir-se en un bon metge de províncies. Però abans d’incorporar-se al seu destí, un dia que va pujar a les golfes va descobrir un opuscle titulat De structura renum que havia escrit el seu avantpassat Rigaud de Dinteville. Entusiasmat per la troballa, va decidir una edició crítica de l’obra sota la tutoria del professor LeBran Chastel.
Arribats a aquest punt cal recordar que Perec va ser documentalista entre 1961 i 1978 al Centre de Neurofisiologia de la Faculta de Medicina de Saint-Antoine. Aquest bagatge li permet fer una exposició molt creïble sobre les tendències mèdiques del segle XVII, descrivint els enfrontaments entre les diferents escoles i citant amb total correcció unes quantes referències bibliogràfiques. El resultat és mitja dotzena de pàgines d’erudició més aviat feixuga que m’han arribat a impacientar. A sobre tot conclou força malament pel pobre doctor Dinteville.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada