Al soterrani dels Marquiseaux, unes caixes de xampany amb una etiqueta on es veu Dom Perignon que acaba de descobrir el mètode per fer tornar escumós el vi de Champagne. Al damunt, unes caixes de whisky Stanley’s Delight. A l’etiqueta, un explorador amb salacot i el vestit tradicional escocès avança davant d’una columna de nou negres, cadascun amb una caixa al cap, on es pot veure la mateixa etiqueta. Enèsim cas de «mise en abyme» dins de la novel·la.
Al darrera, diversos mobles i andròmines que provenen del matrimoni Échard (els sogres del senyor Marquiseaux). El més curiós de tot són els seixanta fascicles ciclostilats amb el títol BIBLIOGRAFIA CRÍTICA DE LES FONTS RELATIVES A LA MORT D’ADOLF HITLER AL SEU BÚNQUER EL 30 D’ABRIL DE 1945. Aquest llibret es refereix només a les fonts franceses i és l’únic que ha publicat Marcelin Échard de moment, després de quinze anys de feina. En té previstos sis més amb l’objectiu de demostrar que Hitler va sobreviure la fi de la guerra. L’últim volum demostrarà la influència del führer i els ideals nazis en algunes figures de la vida pública (Foster Dulles, Cabot Lodge, Gromyko, Trygvie Lie, Syngman Rhee, Attlee, Tito, Beria, Sir Stafford Cripps, Bao Dai, McArthur, Coudé du Foresto, Schuman, Bernadotte, Evita Perón, Gary Davis, Einstein, Humphrey, Maurice Thorez…) He verificat que tots aquests noms corresponen a persones existents (alguns no em sonaven de res). El nom més curiós potser és Coudé du Foresto, el d’un polític d’origen bretó. Precisament Perec li va dedicar un dels seus Je me souviens.
*******
El soterrani de la senyora Marcia, degut al seu negoci, és un amuntegament d’objectes indestriables, en general més propis d’un brocanter. En destacaria potser «una vella màquina assortidora de cacauets encara mig plena, el cos de vidre de la qual porta la inscripció «LLEPOLIA EXTRA PERQUÈ ELS GORMANDS ES DELEIXIN». Sembla ser que Perec en tenia una d’aquestes.
El vell «rètol amb el rombe dels estancs» a l’original s’anomena «une ancienne carotte de bureau de tabac». Tot i que actualment el seu disseny ha evolucionat i no s’assembla tant a una pastanaga, encara és obligatòria a tots els estancs francesos.
Una capsa de galetes de metall pintat amb una imitació d’Amor i Psique, de Gerard. Un penell en forma de gall, molt rovellat. Jocs de cubs, jocs de les famílies, cavallets i una fleca de joguina. Instruments de música pels infants: saxòfon, vibràfon, percussió. Tot plegat un mareig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada