La vida manual d’ús: CAPÍTOL LXXVIII. Escales, 10

Fa quaranta anys que l’afinador de pianos passa dos cops a l’any per casa de la senyora de Beaumont. Darrerament l’acompanya el seu nét de deu anys, que li fa de guia (del que deduïm que l’afinador és cec). La senyora Lafuente, la minyona dels de Beaumont, ha fet fora el nen, perquè li ha tombat el test de la dieffenbachia.

Ara el nen seu a les escales llegint a Le Journal de Tintin una biografia de Carel van Loorens. Aquest personatge, possiblement fictici, que va viure a cavall dels segles XVIII i XIX, és descrit com una ment brillant i inquieta, ple d’idees en tots els camps de la ciència i la tècnica, però incapaç de mantenir l’interès el temps suficient per completar cap projecte. Dels seus camps d’investigació se’ns diu que:

• «va fondre canons a Lahore, va fundar una escola veterinària a Shiraz»; en francès, gràcies a una homonímia del temps verbal, es permet la bonica frase «fondant des canons a Lahore et une école vétérinaire à Shiraz»
• va ensenyar astronomia a Barcelona, «ciutat en la qual va atrevir-se a formular la hipòtesi que Méchain s’havia equivocat en els seus càlculs sobre el metre». Primera menció de Barcelona a la novel·la i un record al seu paper en el mesurament del meridià Dunkerke-Barcelona a càrrec de  Pierre Méchain i Jean-Baptiste Delambre. Per cert, sembla que van Loorens tenia raó: els càlculs inicials de Méchain eren erronis a causa d’una anomalia de 3 segons d’arc.
• va proveir de fusells Theobald Wolfe Tone, un dels pares del nacionalisme republicà irlandès.
• a la seva mort es trobà «una nota sobre el problema de Goldbach, que proposa que qualsevol nombre n sigui la suma de K nombres primers». Actualment la que s’anomena «conjectura de Goldbach» enuncia que qualsevol nombre parell superior a 3 es pot escriure com a suma de dos nombres primers. No existeix una demostració de la conjectura, però sí s’ha demostrat per a tots els nombres parells inferiors a 4x10¹⁸, cosa que em deixa bastant tranquil

Però la història que s’explica sobre van Loorens tracta més aviat de diplomàcia, quan l’emperador Napoleó li encarrega que fomenti una aliança amb el corsari barbaresc Hokab al-Uakt. L’empresa fracassa i aviat deriva en un conte oriental amb captius cristians, belleses de l’harem i berbers hospitalaris.