Les dues seccions del capítol estan separades per un pictograma que representa un barret punxegut de fada i una vareta màgica. A continuació comença la «Història del baster de la seva germana i del seu cunyat» però, a diferència de les moltes altres històries contingudes en aquesta novel·la, està anunciada amb una tipografia especial (disculpeu l’escaneig deficient):
En català ho han respectat, mentre que en castellà han fet servir unes lletres ni tan sols aproximades.
La paraula «baster» l’he hagut de buscar al diccionari i vol dir una persona que fabrica o adoba arreus per a les bèsties equines, tot i que el protagonista del relat poca oportunitat té d’exercir aquest ofici. El seu nom és Albert Massy i va néixer al poble de Saint-Quentin [amb el que es compleix la referència obligada a Quentin Matsys]. El seu taller de baster va precedir la botiga de la senyora Marcia, però abans Albert havia sigut un prometedor ciclista. Un petit accident sense conseqüències físiques el va deixar fora d’una etapa del Tour, fet que el va desmoralitzar completament. Després va provar de competir en l’especialitat del mig fons i la història es va repetir —inicis esperançadors i un fatal contratemps posterior—; però, enlloc d’abandonar definitivament el ciclisme, va decidir convertir-se en pacemaker, és a dir el motorista que marca el ritme del ciclista en la modalitat de mig fons.
Per assabentar-vos de l’accident que va provocar i de l’horrible deformitat que va causar en el seu deixeble Lino Margay, del matrimoni de la seva germana amb l’horripilant Lino i de com tot plegat va derivar en una versió moderna de La bella i la bèstia haureu de llegir les nou pàgines d’aquesta història farcida de proeses esportives i de màfia sud-americana.
Entre un munt de ciclistes autèntics dels anys vint i trenta s’hi esmunyen alguns de ficticis. Apart d’un Hans Gottlieb que és un homenatge al dibuixant de còmics Marcel Gotlib, amic de Perec, trobarem un Peter Mond i un Arnold Augenlicht que satisfan el requeriment «música serial» [Mond és lluna en alemany, d’aquí la citació al Pierrot Lunaire d’Arnold Schoenberg. Das Augenlicht és una obra d’Anton Webern.]
Un tal Morel tant pot provenir de la Historia Universal de la Infamia de Borges com de la invenció de Bioy Casares. El que sí procedeix del famós conte Hombre de la esquina rosada de Borges és Rosendo Juárez El Pegador. Perec l’anomena «Le Cogneur», Josep Escuer ho tradueix com «El Leches» i Bats/Lladó com «El Mastegots».
Si no ho hagués explicat Perec a la citada conferència, difícilment hauríem endevinat que la frase «Barrett havia contractat un assassí anomenat Razza per liquidar el seu contrincant Ramón» amaga tres personatges del film italià «L’ultimo killer» que va veure durant la redacció del capítol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada