El capítol 73 havia de ser especial, ja que Perec va néixer un 7 de març, per això és un capítol doble on les traves i les restriccions estan duplicades. Per exemple, la trava de les coordenades que obligava a fer servir el número 94, es verifica dues vegades (Suite sérielle 94 i 94 rue des Acacias).
La primera part funciona com un capítol estàndard de la novel·la, on es descriu l’espai de la botiga d’antiguitats que gestiona David Marcia. Com ja s’explicava al capítol LXVI, és una zona dedicada a les peces petites, que el client es pot endur sense dificultat. D’entre la munió d’objectes que es citen, en destacaré alguns.
—una de les obligacions que es va imposar Perec fou introduir una referència a algun fet quotidià que li hagués succeït durant la redacció del capítol. Evidentment és pràcticament impossible detectar aquestes referències; però per aquest capítol en concret les va revelar en una conferència que va fer al cercle Polivanov el 17 de març de 1978. Així sabem que la presència d’uns tamborets Early American provinents de l’antiga estació de posta de Woods Hole (Massachusetts) es deu a que el dia que escrivia el capítol va rebre una postal d’aquella localitat.
—una altra obligació autoimposada és l’al·lusió a objectes particulars. Gràcies a la conferència citada al punt anterior, sabem que el «cap de noia de cera pintada, amb autèntics cabells implantats un a un i que poden pentinar-se» pertanyia a Catherine Binet, la companya de Perec.
—la balança de canvista d’or lliga amb el quadre dels canvistes de Quentin Matsys.
—les dues cartes del tarot de Bonifacio Bembo —el Diable i la Casa de la Caritat— remeten, per haver estat la seva inspiració, a El castell dels destins creuats d’Italo Calvino.
—un mirall octogonal en marc de carei (toujours l’octogone!)
—les teieres brandades per braços humans similars a les de la pel·lícula de Jean Cocteau La Bella i la Bèstia, anuncien la segona part del capítol, que serà una reelaboració d’aquest conte popular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada