dissabte, 18 d’octubre del 2025

La vida manual d’ús: CAPÍTOL LXXXIV. Cinoc, 2

Viatge al centre de la terra

Som al dormitori de Cinoc, el que es dedicava a «matar» mots del diccionari. És una cambra deixada i bruta. Al marc de la porta penja una mezuzà, el talismà que es troba a l’entrada de totes les cases jueves. A la paret hi ha un gravat que representa cinc nadons nus fent tombarelles, amb un sextet que diu:


Veient els seus xics saltirons

¿Podem negar que als cinc nadons

Els cal un punt d’el·leborina?

Però llur cosset és ben girbat

Si, com Pitagores opina,

L’home és un arbre capgirat


He reproduït el poema, no per la seva bellesa, sinó per agrair als traductors al català que s’hagin molestat a preservar-ne la rima.


Sobre un vetllador hi ha uns quants llibres, dels quals destacaré:

  • Quan jo era una petita ballerina. Records d’infantesa i joventut, de Maria Feodorovna Vychiskaya, París, 1948 [A l’original hi diu «petit rat», que és com s’anomena a les joves alumnes de l’escola de dansa de lÒpera de París]
  • Beiträge zur feineres Anatomie des menschlichen Ruckenmarks, de Goll [De Gaulle?], Gant, 1860 [Contribucions a l'anatomia de la medul·la espinal humana]
  • Sobre l’exfoliació piramidal dels alabastres i dels guixos, d’Otto Lindenbrock [és el nom del protagonista de Viatge al Centre de la Terra de Jules Verne]

Hélène Brodin va morir en aquest dormitori el mil nou-cents quaranta-set, després d’haver viscut dotze anys en la més absoluta discreció. A la seva mort es va descobrir una carta on explicava la conclusió de la seva estada americana i així es completa un relat que havia començat en el capítol XXI.


Després que el seu marit aparegués mort a Jemima Creek, Hélène no tingué altre propòsit a la vida que no fos venjar-lo. Així, tot i els seus aires de mosqueta morta, va perseguir implacablement els germans Jeremiah i Ruben Ashby i el seu còmplice Nick Pertusano [«un nan viciós i cruel» que es deia quasi igual que el nan de Las Meninas] per tota la geografia americana fins que va completar la tasca. En definitiva, ‘Història dels tres pinxos assassinats’.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada