La vida manual d’ús: CAPÍTOL LXXXIII. Hutting, 3 (cont.)

Cissampelos pareira

Un cop enllestits els Danglars, tornem als seus criats. Honoré Marcion era un lionès que havia viscut moltes aventures de jove, treballant en espectacles de fira i de carrer. Quan es va cansar d’aquella vida, va entrar a servir en cases burgeses, on la seva flegma britànica era molt apreciada. Corinne era una pagesa normanda que va venir a servir a París quan tenia quinze anys. A The Vienna School and Family Hotel, on treballava, la senyora Cissampelos (Cissampelos pareira és una planta de múltiples aplicacions a la medicina xinesa) li va ensenyar tots els fonaments de la cuina.

Honoré i Corinne es van conèixer quan visitaven l’Exposició Universal i ell li va explicar com funcionaven els autòmates. Honoré havia treballat pel senyor Danglars pare, i en va quedar tant satisfet que el va recomanar al seu fill, que s’acabava de casar. Els Honoré treballaren per la família fins que va esclatar l’escàndol. Com que llavors ja eren molt vellets, Émile Gratiolet els va permetre quedar-se a la seva habitació. Van viure encara vint anys més amb estretors i als noranta-tres anys van morir amb pocs dies de diferència.

Célia Crespi, com era molt més jove, va continuar servint a diversos pisos de l’edifici i finalment, fins la jubilació,, de dependenta a la pastisseria Délices de Louis XV. Malgrat el tractament de senyoreta Crespi, Célia havia tingut un fill el 1936. No es va saber mai la identitat del pare. Recentment s’ha sabut que el nen va morir durant els combats de l’alliberament de París el 1944. Georges Perec també va néixer el 1936 i va sobreviure la guerra. En canvi la seva mare va desaparèixer a Auschwitz el 1943.

Acaba el capítol amb la descripció del dormitori de Hutting, una peça que rarament fa servir. Crida l’atenció una escultura de l’Intel·lectualista Martiboni que sembla prefigurar una obra similar de Damien Hirst:

…un bloc de poliestirè de dos metres d’alta, un metre d’ample i deu centímetres de gruix, dins del qual hi ha entatxonats cotilles antigues (…), deixalles d’un tiberi i dos o tres gossets dissecats.