La vida manual d’ús: CAPÍTOL LXXX. Bartlebooth, 3

La primera part del capítol gira entorn una discussió acadèmica sobre el nom amb el que batejaren el Nou Món els exploradors de finals del segle XV i principis del XVI. S’hi barregen dades reals com el mapamundi de Martin Waldseemüller de 1507, on és identificat com a TERRA AMERICI VEL AMERICA, amb altres més dubtoses, com un planisferi de 1503 trobat a la ciutadella de Santa Catalina (l’Havana) on semblava llegir-se TERRA COLUMBIA. La hipòtesi que aquest mapa fos obra del cartògraf Jean Cousin, candidat francès al descobriment d’Amèrica quatre anys abans de Colom, obre la possibilitat que la inscripció digués en realitat TERRA CONSOBRINIA (de «cousin» en llatí).

Enmig de discussions erudites, Perec cita un tal senyor de Cuverville: «l’entusiasme no és el sentiment que escau a un historiador». En realitat la citació prové de Paul Valery —«l’entusiasme no és el sentiment que escau a un escriptor»—, mentre que Cuverville és una població normanda on André Gide hi passava temporades i on és enterrat.

Tot aquests prolegomen conclou informant-nos que James Sherwood, el besoncle de Bartlebooth, va adquirir el planisferi de 1503, i per això ara penja a la paret del seu dormitori. Una de les característiques d’aquest mapa és que les nocions de nord i sud estan capgirades. La silueta d’Europa, girada 90º, sembla «una mena de Dinamarca».

A l’habitació hi ha també un mapa de l’Imperi Japonès on les seixanta-sis províncies imperials apareixen per primer cop transcrites a caràcters llatins. Més curiós és el mapa de navegació pel Pacífic que feien servir les tribus del golf de Papuàsia. Està fet de canyes de bambú i, encara que no respecta les proporcions reals resulta d’una rara eficàcia. És comparable al meu estimat mapa del metro de Londres, que permet saber quin camí prendre tot i que no sigui superposable al mapa de la ciutat.

A banda dels mapes el dormitori és blanc i nu. No hi pot faltar un plat octogonal, ni una agenda relligada de pell marró amb un escut de gules amb xebró, abelles i besants d’or, sota el qual hi ha el lema DOMUS AX CERTISSIMA i la traducció a l’anglès: The surest stronghold is the home. O sigui, la fortalesa més segura és la pròpia llar.