La vida manual d’ús: CAPÍTOL LXXXIX. Moreau, 5

Obra d'Hugues Sambin

La senyora Trevins va venir a viure amb la senyora Moreau, quan a la seva amiga li van començar a flaquejar les forces. La seva habitació havia sigut un tocador impossiblement rococó, segons els designis del decorador Fleury. D’aquell deliri només queda un quadre que representa un llaüt, un faristol de fusta daurada atribuït al famós ebenista Hugues Sambin i tres fotografies colorejades a mà de la guerra russo-japonesa [de vegades Perec es veu forçat per les seves traves a combinacions veritablement absurdes]. Apart d’això l’habitació està decorada en estil modern.

Sobre la tauleta de nit hi ha diversos llibres, però el que cal destacar és un volum d’unes quatre-centes pàgines recobert de paper jaspiat i titulat Vida de les germanes Trévins de Célestine Durand-Taillefer [editat a càrrec de l’autor, carrer Hennin, Lieja (Bèlgica). Les germanes Trèvins són les nebodes de la senyora Trévins, filles del seu germà Daniel. Les cinc germanes són quintigèmines, nascudes amb divuit minuts de diferència el 14 de juliol de 1943 a Abidjan. Però, a banda del seu prodigiós naixement, les seves vides han sigut també dignes de ser contades.

Adélaide, després de batre el rècord de França (categoria infantil) dels seixanta metros llisos, va embarcar les seves germanes en un número d’acrobàcia circense que implicava cèrcols de foc, trapezis i torxes. La seva triomfal carrera fou interrompuda definitivament per l’incendi del Fairyland d’Hamburg, del qual foren injustament acusades de ser les causants. Llavors Marie-Thérèse i Odile es van convertir en ballarines de cabaret. A les Barbados es van casar amb dos potentats —Michel Wilker, armador canadenc, i Faber McCork, el rei de la xarcuteria dietètica. 

Al cap d’un any ja estaven divorciades. Marie Thérèse es va dedicar a la politica i es va especialitzar en l’ecologisme i la defensa al consumidor. Odile, en canvi, va ser contractada a l’Institut d’Història dels Textos, on de forma autodidacta va establir una edició definitiva de la Danorum Regum Heroumque Historia de Saxo Grammaticus. Les altres tres germanes no quedaren enrere. Noëlle va convertir-se en la mà dreta d’un magnat de l’acer; Roseline va ser la primera dona a fer la volta al món en solitari; Adélaide va estudiar química i va descobrir un mètode que va permetre múltiples patents en el camp dels detergents, les laques i les pintures.

Malgrat tot aquests portents, un investigació més precisa ens descobriria que la senyora Trèvins no té cap germà i per tant no hi ha nebodes que portin el seu cognom. Tampoc existeix a Lieja el carrer Hennin. En canvi la senyora Trèvins té una neboda per part de la seva germana que es va casar amb un tal Robert Hennin, venedor de postals, que viu al carrer de Liège a París.

Gare de Liège par Calatrava

Encara més, aprofundint en les biografies de les quintigèmines s’hi pot trobar paral·lelismes amb alguns veïns de l’escala: Marie-Thérèse amb la senyora Moreau, Adélaide amb Morellet, l’autodidacta Odile amb Léon Marcia… I, per si no fos prou, les inicials de les cinc germanes (Rosaline, Odile, Marie-Thérèse, Adélaide i Noëlle) formen la paraula «roman», és a dir «novel·la». Es podria dir que la senyora Trèvins s’ha basat en la novel·la La vida manual d’ús per escriure una segona novel·la. Malauradament ningú se la va voler publicar —una autora de 82 anys no té gaire futur— i va haver de recórrer a l’autoedició d’un únic exemplar que es va dedicar a si mateixa.

[Segons les condicions marcades, en aquest capítol el suro hi havia de fer acte de presència, per això hi surt un Faber McCork (cork és suro en anglès) i la ciutat de Liège (liège és suro en francès).]