La vida manual d’ús: CAPÍTOL XC. Vestíbul, 2

El banquet d'Assuerus d'Aert de Gelder

A la part dreta del vestíbul, en un gran bagul de fusta [«una gran arca para la leña» diuen en castellà com a traducció d’«un grand coffre de bois»] seuen tres senyores: la senyora Lafuente, la senyora Albin i Gertrude, l’excuinera de la senyora Moreau. Lafuente, l’assistenta de la senyora de Beaumont ja hauria d’haver plegat, però s’ha hagut de quedar perquè ha vingut l’afinador. Com que ha vist que la senyoreta Anne s’havia cruspit les sobres que hi havia per sopar, ha calgut que baixés a comprar alguns queviures. De retorn s’ha trobat la senyora Albin, que venia de la seva visita diària al cementiri, i Gertrude, a qui no veu gaire sovint.

Gertrude, cèlebre a tot París pels àpats monocroms que preparava, ja no treballa per a la senyora Moreau, ara que ja no està per a festes. Fou contractada per Lord Ashtray (cendrer), milionari enriquit amb la recuperació de metalls no ferrosos, i ara viu a Anglaterra a Hammer Hall. 

Lord Ashtray exhibeix totes les excentricitats proverbials d’alguns britànics: té al seu servei 97 lacais, disposa d’onze mil corbates i 813 bastons, i està subscrit a tota la premsa de llengua anglesa del món, només per resoldre els encreuats. També és molt aficionat al rugbi i entrena secretament el seu equip privat per fer-lo participar al torneig de les Cinc Nacions.

Males llengües diuen que aquestes manies li serveixen per ocultar les seves tres veritables passions: la boxa, la geometria espacial i sobretot les mantes de cavall índies. Es citen diversos guerrers i les seves tribus, entre els quals Satch Mouth dels Groove, que no és altre que Louis Armstrong. Crazy Turnpike (torniquet boig) i Restroom Bomber (bombarder de banys públics) són totalment inventats.

Als tres dies de ser al servei del lord, Gertrude es va presentar al seu nou amo —que estava assajant l’òpera d’Hippolyte Monpou (!) Assuerus amb quinze coristes vestides d’alpinistes (!!!)— i li va tirar el davantal pel cap mentre es queixava de la qualitat dels productes amb els que havia de treballar. Ashtray va acceptar que anés a comprar on ella volgués. Per això un cop a la setmana Gertrude viatja a París en camioneta per comprar mantega, ous, llet, verdures, aviram i diversos condiments.