David havia marxat de la casa paterna per dedicar-se a les curses de motos, fins que va patir un greu accident. Des de llavors, amb els diners de l’assegurança, s’ha dedicat a projectes abocats al fracàs. Primer va intentar participar en ral·lis automobilístics, fins que va atropellar dos nens i li van retirar el carnet. Després va intentar-ho amb la producció de discos. A l’hospital havia conegut un tal Marcel Gougenheim (àlies Gugú) amb el que es va proposar crear una gran orquestra de jazz. L’extrem perfeccionisme de Gugú va acabar truncant el projecte.
Un complex turístic a les illes Kerkenna (Tunísia) semblava una empresa que començava sota bons auspicis. Almenys fins que va contractar Boris Kosciuszko per dirigir un curset teatral. Boris era de l’opinió que autors clàssics com Racine, Molière o Shakespeare estaven sobrevalorats i calia reivindicar reivindicar obres d’autors obscurs com Venceslas de Jean de Rotrou, Manlius Capitolinus d’Antoine de La Fosse o Roxelana i Mustafà de Louis-Jean-Baptiste Simonet de Maisonneuve [he hagut de verificar que tant les obres com els seus autors realment existeixen]. Encomanat per l’entusiasme de Kosciuszko, David es va embarcar en l’organització d’un festival que programaria aquestes obres ignotes a l’arxipèlag. El resultat fou ruïnós.
Actualment David ha tornat a casa dels pares. La seva mare li ha cedit una part de la botiga perquè s’entretingui, però aquest genuí hereu escampa acaba de descobrir els encants de la ruleta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada