 |
| J. T. Maston |
En el gran saló dos criats continuen preparant la recepció: un transporta un sofà de tres places, l’altre col·loca diverses plàteres de sandvitxos damunt un llarg trinxant. A la paret de sobre pengen dos quadres del pintor costumista anglès J. T. Maston. Precisament aquest és el nom del secretari del Gun Club que apareix a dues novel·les de Verne, De la Terre à la Lune i Sans dessus dessous.
V´éronique Altamont seu en un escriptori envoltada de llibres no gaire adequats per a una noia de setze anys: un Diccionari d’abreviatures franceses i llatines utilitzades a l’edat mitjana, uns Exercicis de Diplomàtica i de Paleografia medievals i un extracte de la Veridicca Hestorya de Filemó e Baucis, de Garin de Garlande (que sembla una invenció per forçar la presència de la parella de vellets enamorats). En aquesta història s’explica com Zeus i Mercuri van castigar els frigis per no haver-los donat hospitalitat amb un diluvi i una invasió de bèsties ferotges:
cinamòlogs, argàtils, caprimulgs, timnúnculs, crotenotaris e pens que fins onocròtals ab llur gran gola; estimfàlids, harpies, panteres, dorcades, cemades, cinocèfals, sàtirs, cartasons, tarands, urs, monops, pèfags, ceps, nears, esteris, cercopitecus, bisons, musimons, biturs, ofiris, estrigis, grifons
La llista està extreta de Rabelais i conté pocs animals identificables (panteres, bisons, urs, cercopitecs). No he trobat cinamòlogs, però el macaco menjacrancs és de la família Cynomolgus. Caprimulgus designa l’enganyapastors, del xoriguer comú se’n diu Falco tinnunculus i el pelicà blanc comú és Pelecanus onocrotalus. Els estimfàlids eren uns ocells voraços de la mitologia grega, com també ho eren les harpies, però amb cap de dona. Els cinocèfals són monstres amb cap de gos, etc.
Véronique té una carpeta amb una etiqueta on diu «Memòries per servir a la història de la meva pròpia Infantesa de Véronique Marceline Gilberte Gardel Altamont». Véronique pretén establir la seva veritable filiació, perquè dubta que el sempre absent Cyrille Altamont sigui el seu pare. La seva mare —de soltera Blanche Gardel— havia sigut ballarina i havia viscut una intensa relació amorosa amb la seva parella de ball. Véronique creu que Maximillien Riccetti, desaparegut fa temps, és el seu pare veritable. Però una llarga carta que va arribar fa uns mesos i on Cyrille li recordava a Blanche una jornada especialment dura de la seva vida posarà les coses en clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada