No serà necessari que us presenti Galderich, referència ineludible de la catosfera. El seu Piscolabis Librorum és una joia, fins i tot pels que no som especialment bibliòfils. En Galderich només publica un cop a la setmana, els dilluns, i els seus posts són un treball d’amor mai perdut, tal és la seva cura en la confecció del resultat final. Amè, interessant, impecable.
Leblansky és pràcticament un nou vingut. El seu bloc, Enceneu els llums! (encara ens deu l’explicació del títol) barreja recomanacions musicals pròpies d’un jovenet eixelebrat (tot i que sospito que no ho és), admiració per il·lustradors de línia més clara que fosca i algunes històries personals tan tendres com aquesta. Leblansky publica diàriament, però descansa el weekend.
Aquest parell de Figures han decidit unir les seves immenses capacitats en un nou bloc acabat de néixer. El seu nom: Galeria d’imatges del Sr. Galderich i el Sr. Leblansky. Jo, la veritat, estic arribant al meu punt de saturació en el seguiment de blocs; però com que aquest només conté "sants", i per tant dóna poca feina de llegir, els hi he fet un racó a la meva columna de favorits. El nou bloc es dedicarà a publicar il·lustracions i altres mostres de disseny gràfic que agradin a aquest duet exquisit. A més, admeten col·laboracions.
Visiteu-la, té una setmana d’edat, però promet, i tant que promet!
Leblansky és pràcticament un nou vingut. El seu bloc, Enceneu els llums! (encara ens deu l’explicació del títol) barreja recomanacions musicals pròpies d’un jovenet eixelebrat (tot i que sospito que no ho és), admiració per il·lustradors de línia més clara que fosca i algunes històries personals tan tendres com aquesta. Leblansky publica diàriament, però descansa el weekend.
Aquest parell de Figures han decidit unir les seves immenses capacitats en un nou bloc acabat de néixer. El seu nom: Galeria d’imatges del Sr. Galderich i el Sr. Leblansky. Jo, la veritat, estic arribant al meu punt de saturació en el seguiment de blocs; però com que aquest només conté "sants", i per tant dóna poca feina de llegir, els hi he fet un racó a la meva columna de favorits. El nou bloc es dedicarà a publicar il·lustracions i altres mostres de disseny gràfic que agradin a aquest duet exquisit. A més, admeten col·laboracions.
Visiteu-la, té una setmana d’edat, però promet, i tant que promet!
Una setmana només i ja hi ha un munt dinformació i imatges.
ResponEliminaLa marca Galderich és senyal de qualitat. :-)
Sí, Víctor, gent com en Pisco, en Gazo i, per descomptat, tu mateix, sou una garantia de seriositat, amor a la llengua i amenitat: un honor per la nostra catosfera.
ResponEliminaDe fet són uns marranots que aprofiten la catosfera per donar llibertat a les més baixes passions internàutiques. D'obligat seguiment, òbviament.
ResponEliminaNo sé, Gazo, perquè insisteixes tant en la marraneria, jo ho veig tot d'allò més pur i innocent.
ResponEliminaSón, juntament amb l'amo d'aquest blog i alguns més, els autèntics capos de la blogosfera! qui no els llegeixi cremarà a les calderes de Pere Botero! :)
ResponEliminaEm sembla que en feu un gra massa. Els blocs estan bé però el més important és que ens divertim. Aquest darrer és el nostre divertimento que esperem que vagi increcendo!
ResponEliminaSobre el tema de les baixes passions en Gazo té raó, però no hi podem fer més.
És més el Salvador em va provocar per publicar una cosa que no sé, no sé... els bloggers ens ho censuren abans que al Jueves!
Clídice, ho fas sonar una mica Corleone, però gràcies!
ResponEliminaPisco, a casa meva faig un gra massa quan em dóna la gana ;p (i ja veus, jo que amb aquest apunt esperava influir en el resultat del teu sorteig).
ResponEliminaVosaltres publiqueu, que els lectors tenim la màniga molt ampla.
El sorteig es va celebrar diumenge al vespre... sinó la Clídice es queda sense llibre! Sóc fàcil de comprar...
ResponEliminaEstic ben d'acord, allau: aquests dos són una joia, junts o per separat. Cal seguir els seus blogs. Tinc el gust de conèixer-los personalment a tots dos (a un més que a l'altre) i et puc dir que de jovenets res, però eixlebrats tot el que vulguis.
ResponEliminaGalderich, ara no pots deixar al respectable públic sense la possibilitat de gaudir d'aquesta peça d'art que tens a casa... Dono fe que té un interès cultural innegable.
Ben trobat el títol del post: això té més referències oníriques que no pas un equip de futbol.
ResponEliminaSalvador, vas ser tu qui ens vas introduir Leblansky no fa tant i, vist el seu nombre de seguidors, l'eixelebrat enganxa.
ResponEliminaLluís, sempre m'agradaran més els somnis que qualsevol altra mena d'esport.
ResponEliminaSincerament aquests 2 em tenen el cor robat, coincideixo amb SM que de jovenets res de res, però així és molt millor, es tracta d'una "eixelebramenta" reconeguda i convençuda.
ResponEliminaL'avantatge és que no s'esvairà amb la maduresa, directament passarà a podrir-se i esperem que trigui moooooooolt!
Els seguidors d'ells, hem tingut també la sort de descobrir-te a tu, a Clidice i d'altres que representeu troballes interessants de debò!!!
Gràcies, Carme J, en Josep ja em diu que tots plegats comencem a semblar "la Cosa Nostra".
ResponEliminaQuè guapo ets, Allau! Gràcies per les floretes i la recomanació. Esperem que el bloc-galeria es vagi incrementant a més amb les donacions virtuals de qui ho desitgi.
ResponEliminaI tens raó quan sospites que no soc tan jove, però em sento eixelebrat i immadur com el que més, haw, haw!
De guapo res, Leblansky, aquí volem arrós al forn!
ResponElimina