La morsa i el fuster

Brillava el sol sobre la mar
Brillava tot ardit
Maldava perquè li quedés
l’onatge ben polit
Fou molt curiós que succeís
al bell mig de la nit

Brillava la lluna amb despit
tenint la sensació
que el sol allí no hi pinta res
un cop finit el jorn
Ets un mal educat, va dir,
m’espatlles la funció!

El mar estava xop, molt xop
La sorra en canvi eixuta
No es veia cap núvol al cel
ni una sola voluta
Tampoc es veia cap ocell
havien fet tots ruta

La morsa junt amb el fuster
passaven per l'indret
Van fer el ploricó veient
aquell sorral tan dens
Seria un lloc magnificent
si algú ens el netegés

Si set minyones escombrant
hi treballessin mig any,
tu creus, la morsa preguntà,
compensaria l’afany?
Ho dubto, respongué el fuster,
plorant amb desengany

Ostres, veniu a passejar,
la morsa suplicava,
farem un tomb, podrem xerrar
prop de la mar salada
amb quatre serà suficient
per dur-vos agafades

L’ostra més vella el va mirar
p’rò no digué ni un mot
L’ostra més vella aclucà l’ull
amb el cap feu que no
d’abandonar el seu viver
no tenia intenció

Quatre ostres joves s’afanyaren
atretes pel convit
abrics ben nets, cares rentades,
llustrats els escarpins
I això és estrany, perquè, sabeu?,
de peus mai no han lluït

Quatre ostres darrera seguiren
i encara quatre més
En multitud es decidiren
i més i més i més
Sobre l’escuma es dirigiren
corrent mar a través

La morsa junt amb el fuster
seguiren la ribera
en una roca van parar
doncs era prou planera
Les joves ostres mentrestant
esperen en filera

La morsa diu és el moment
parlem de tot un poc
d’esclops, de lacre, de vaixells
de reis i col-i-flors
de perquè el mar està roent
de si volen els porcs

Espera un xic, les ostres criden,
abans la fem petar
que algunes estem exhaurides
no som de caminar!
No hi ha pressa, el fuster diu
Les gràcies li han donat.

Un tros de pa, la morsa diu,
és el primer que ens cal
Pebre i vinagre afegirem
que no fan mai cap mal
Petites ostres sou a punt?
Comenci el berenar!

Nosaltres no!, elles que criden
i senten un mareig
Després d’haver estat tan gentils
això seria lleig!
Bella és la nit, la morsa diu,
gaudeixes del passeig?

Sou molt gentils d’haver vingut
D’allò més educat!
El fuster parla i és per dir
La llesca m’has tallat?
Podries ser un xic menys sord
dos cops t’ho he demanat!

La morsa diu, és una pena
haver-les enredat
Portar-les a un racó distant
i a tal velocitat!
El fuster parla i és per dir
El pa està ben untat!

Em feu plorar, la morsa diu,
mira que em quèieu bé
Amb plor i sanglots la morsa escull
La mida que convé
Treu un mocador de la butxaca
S’eixuga els ulls també

Ep, ostres, exclama el fuster,
bonica la marrada
Tornem a casa a trot lleuger?
Cap resposta és donada
Un fet que no és estrany perquè
les han totes menjades.

Lewis Carroll (traducció d'allau)