Vida i destí (etapa 7)

En el camp de presoners alemany, el vell bolxevic Mostovskoy fa una breu reaparició. Després se’ns informa concisament que ell, com tots els seus companys, foren afusellats acusats de conspiració, un fet que només fou conegut un cop acabada la guerra.

Mitjançant breus vinyetes es retraten diferents personatges implicats en l’operació d’extermini jueu: un soldat que ha d’observar des d’una finestreta que tot succeeixi segons el previst, uns presoners russos encarregats de conduir els condemnats, un oficial alemany... Amb meticulositat terrorífica se’ns explica els últims minuts de Sofia Osipovna i els seus companys de vagó. Llàstima que després d’escenes tan bellament terribles com aquesta, Grossman es vegi obligat a pontificar sobre la mort; s’ho podia haver estalviat.

Víktor, que esperava gaudir d’un triomf acadèmic, es troba víctima d’un càstig exemplar: els interessos de l’estat estaran sempre per damunt dels interessos científics. Es planteja abandonar l’institut científic on treballa i, per consolar-se, passeja amb l’esposa d’un col·lega.

Darensky continua matant polls (literalment) a l’estepa kalmuka fins que li ordenen que s’incorpori a la divisió de tancs de Novikov.

La central elèctrica de Stalingrad ha estat destruïda per les bombes. Spiridonov, després d’esperar ordres de Moscou que mai no arriben, decideix abandonar la central inutilitzada i va a trobar-se amb la seva filla Vera, que acaba de parir un infant a l’altra riba del Volga. Mentrestant, el pare de la criatura, l’aviador Viktorov ha estat abatut per l’aviació alemanya. Així acaba la Segona Part de la novel·la.

La Tercera Part comença amb la detenció del comissari polític Krímov. Se n’ignoren els motius. Ni en calen. Ell que ha denunciat tanta gent durant la seva carrera, ha caigut víctima de la seva pròpia medecina. Des de Kafka sabem que no hi ha res més fàcil que convertir a un home en culpable.

Sóc a la pàgina 810.