Me'n recordo de les sabates "Gorila", del sabó "Lagarto" i de les tovalloles "El oso".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
The Daily Avalanche by allausz is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Compartir bajo la misma licencia 3.0 España License.
Tenia una piloteta de goma "Gorila" de propaganda.
ResponEliminaNo se perquè l'associo a una capseta de taps de cera per l'otitits "Nohisent", això em porta al "Peusek" i al matarrates "Ratolín"
oh, com s'ha perdut la màgia dels noms comercials...
Molt bons, Mr.Towers, aquests noms que recordes (m'encanta el Ratonil).
ResponEliminaLes pilotes Gorila em sembla que eren sempre verd fosc.
Si, jo també tenia les pilotes del goril·la ...
ResponEliminam'agrada aquesta marca: Gorila :)
ResponEliminaA mi el que m'agrada és això de "La fuerza del destino". Què és? Una sabateria?
ResponEliminaGoril·les vulcanitzats! Aquesta és digna de figurar a la Galeria d'imatges del Galderich i en Leblansky (mira de vendre'ls-la!).
ResponEliminaClar que per a nom maco, el d'un "xiringuito" que hi ha al port de Vigo: Kiosco das almas perdidas.
ResponEliminaJaume!!!! ;p
ResponEliminaA mi també, Clídice. Són d'aquelles coses que la globalització s'endugué.
ResponEliminaI per cert, hi havia el saltador Gorila, que no sé si hi tenia res a veure.
No ho sé, Matilde, com a sabateria sona fenomenal.
ResponEliminaI el sistema vulbatemcuero, ni te cuento (una mica obscè, això sí)
Salvador, que el paper del Elefante va ser la meva inspiració i avui publiquen un volcà. Encara seré jo qui haurà de pagar drets d'autor.
ResponEliminaAl Lagarto jo també aplegue encara, i continue siguent fan!! Ma mare me'l posava per als campaments perquè deia que la pastilla cundia i que es podia gastar pa tot, pal cos, pa la roba... I jo ara quan me'n vaig de viatge sempre pastilla de Lagarto darrere, un poc incòmoda per a llavar-se pel tamany, això sí, però i lo bé que deixa la pell? I lo bé que va per llavar-se les ferides? Això també consell de sempre de la mare (metge), que el que millor va per a llavar una ferida és el sabó Lagarto.
ResponEliminaEstic meravellat amb vós senyora comtessa. L'imatxinava banyant-se amb llet i mel i coses així. A la pregunta "Marylin Monroe" de què es posa per a dormir, vostè respondria : el meu lagarto ?
ResponEliminaSou captivadora.
[Perdoneu la intromissió Senyor dels Estels, però el vostres dominis són molt animats]
Gràcies, Comtessa, pel consell. La veritat és que Lagarto sona millor que Lux, Dove o Heno de Pravia.
ResponEliminaHerr Salzburg, no es disculpi, jo també n'estic captivat.
ResponEliminaTambé recordo les pilotes gorila!.
ResponEliminaLa sabatería on anavem a comprar era "El gato con botas".
També recordo el Lagarto, jabón de escamas!
Però a casa les tovalloles normalment eren de La Brujita. Aaaiiis!
Jo, Assumpta, el sabó Lagarto el recordo en una pastilla tan grossa com un maó, com comenta la Comtessa; però, si hi havia versió en escames, és lògic que li diguessin Lagarto.
ResponEliminaAllau,
ResponEliminaParla amb el nostre advocat per intromissió blocaire. Haig d'acabar de perfilar amb en Leblansky per on anirà la denúncia...
El record que tinc de les pilotes Gorila és que eren molt dures (o al menys, la que tenia l'àvia a casa seva ho era i jo m'havia fet algun blau jugant-hi).
ResponEliminaDel sabó Lagarto recordo un llangardaix enorme (o al menys m'ho semblava) de propaganda que tenien a la botiga de 'Aceites y jabones' de prop de casa (on ara hi ha una fleca pija). El bitxo feia goig de debò!
Gràcies a Déu, el Peusek i els taps Nohisent que menciona Mr Towers encara existeixen. El Ratonil no ho sé, però em fa pensar en el fantàstic Collonil, potser la meva marca favorita de tots els temps.
Galde, com pots confondre un sentit homenatge amb un plagi?
ResponEliminaSanti, precisament va ser en Galderich qui, en un llunyà apunt va comentar que el Collonil anava de collons (però ara no sé per a què).
ResponEliminaEl Collonil em sembla que és per netejar pell. Jo el vaig descobrir a l'extinta Drogueria Multicolor de la carretera de Sants (a can Creus, vaja).
ResponEliminaUi, jo no, jo no sóc "d'eixe" època que canta aquell!
ResponEliminaMerci per passar pel meu humil blog. Es el que té anar ràpid i escriure a raig, a vegades et deixes coses per comentar, i me'n haurien fet falta moltes més. Però és un bon resum tintineà, he he.
Merci, Adéu!
Benvingut, Ferran! Tranquil que el resum està molt bé; només que t'has topat amb un tintinià molt puntillós.
ResponEliminaHaw, haw! A mi de xiquet m'agradava molt el calçat gorila perquè era "vulcanizado". Jo no tenia ni idea de què volia dir això, però sonava genial. Quan finalment em vaig assabentar del seu significat, em vaig quedar força decebut.
ResponEliminaCom del planeta Vulcano, no? ;p
ResponElimina