Jabberwocky (2)

Tenniel potser és molt explícit a l'hora de representar els "toves", els ocells jujub i els bandersnatchs. Queda clar que els agrada viure a l'ombra dels rellotges de sol.
Jabberwocky és, evidentment, un desafiament per a qualsevol traductor i molts s’hi han posat a la feina sense necessitat de traduir l’aventura d’Alícia que l’embolcalla. Per traslladar el poema a una altra llengua es poden adoptar dues estratègies oposades. La primera seria mantenir la sonoritat de les paraules, el "brillig" original esdevé l'imaginari "brilgue" francès. En la segona, les paraules es desempaqueten, es tradueixen i es tornen a empaquetar. A mi m’agrada més aquesta segona elecció; però crec que el que realment importa és que el poema resultant “soni” creïble malgrat la seva insensatesa.

“Jabberwocky” ha estat traduït a pràcticament totes les llengües del món (i a algunes que no són d’eixe món). En alemany se n'ha dit "Jammerwoch", “Brabbelback” o “Zipferlak”, en francès "Jaseroque" o “Bredoulocheux”, en italià “Ciarlestrone”, en esperanto “Jabervokado”, en llatí “Gaberbocchus” i en klingon “ja’pu’vawqoy”. En castellà Jaime de Ojeda l'anomena "Galimatazo" i Francisco Torres Oliver, "Jerigóndor". Tots ells respecten l'arrel "jabber", que vol dir xerrameca, barboteig.

Quan l’altre dia vaig fer un esbós de bibliografia d’Alícia em va passar per alt (mea culpa) la traducció de l’Espill que va fer Marià Manent en castellà i que encara es pot trobar a les llibreries de la mà d’Editorial Juventud. El nostre poeta, titula el poema “El Dragobán” i malauradament converteix la majoria de paraules inventades en mots completament ortodoxes amb el que desactiva la força transgressora de la peça.

He localitzat quatre versions catalanes. Posaré aquí la primera estrofa de cadascuna d’elles, perquè compareu les respectives solucions. La primera és del molt carrollià Josep Maria Albaigés, així comença el seu “Endraperós”:

Bullava el dia, i les ruaus toves
bargien i txiaven pels grols,
flubles es veien les borgoves
i xien els ratols!

Víctor Compta a l’edició de Barcanova l’anomena Barboterum:

Sopora, ja tard, els llefiscvius tovos,
que girosgiraven, l’enllot trepaven;
tots pansívols eren els borogorovos
mentre les garrates mòmiques guiscaven.

Amadeu Viana en la seva traducció de l’Espill per Quaderns Crema, ens presenta el “Barboteixot”:

Era temps brillós: les eslludentes tolves
girlaven varrinant en les onacles;
assats mimayres eron los borogovis,
e·l bormi ratins abrisanava

En un apunt que hi dedica Gazophylacium apareix una altra versió d’Amadeu Viana realitzada en el centenari de la mort de Carroll. Ara l’anomena “Xerramicós”:

Dens era dens quan la brova fircant
gorsava i esmeia en la drana:
tot ho imutava la sardanxana,
i anardava les grates lo lutant.

Com es pot veure, aquestes traduccions no poden ser més discordants i en totes se li pot trobar alguna virtut i algun defecte. Una vegada més la de Compta em sembla la més respectuosa a l’original, tot i que la segona de Viana (llegida en la seva totalitat) té un aire de romanç medieval molt convincent. Curiosament, de totes les versions consultades en castellà i català només Albaigés (Endraper/Endraperós) i la segona de Viana (Xerramicós/Xerramiquera) respecten la distinció entre el nom del monstre i el títol del poema.

En aquesta pàgina podeu trobar una recopilació de les versions realitzades en totes les llengües peninsulars.

Com era d’esperar aquest extraordinari poema ha esdevingut la paraula clau que condensa tota la tradició carrolliana. Així el butlletí de la societat d’estudis carrollians rep aquest nom. A la versió de Disney era el gat de Cheshire qui recitava la seva primera estrofa i Terry Gilliam filmà “Jabberwocky” (aquí “La bestia del reino”), la seva primera aventura cinematogràfica lluny dels Monty Python, basant-se en l’argument del poema.

I per acabar, i abans que ningú m’ho suggereixi, declaro que tot té el seu límit i que no, NO penso fer la meva traducció del “Jabberwocky”.