Si bé vaig iniciar aquesta sèrie carrolliana com a aventura purament personal, m’ha complagut molt comprovar com tots els lectors s’hi han afegit amb entusiasme aportant col·laboracions de tot tipus: enllaços, referències bibliogràfiques, imatges, idees per a nous apunts... S’ha demostrat així la potència que té la xarxa per tirar endavant projectes participatius i, de passada, m’ha confirmat una vegada més que tinc uns lectors que no me’ls mereixo. Gràcies a TOTS.
Les imatges que ocupen l’apunt d’avui me les ha fet arribar el castellonenc Titus, un amic recent, responsable d’El imperio de los sinsentidos. Encara que intenta bastir una façana de respectabilitat amb la seva afició a l’òpera, no costa gens descobrir-hi l’ànima joganera que s’hi troba darrera.
Segons m’informa, aquest còmic de Max pertany a una revista “El Víbora” de l’any 1983. Evidentment, la brutalitat, el tenebrisme i les ressonàncies sexuals són més properes a l’àmbit on aparegué publicat que al món del purità Carroll, però són una bona mostra de la maduresa que havia assolit el dibuixant Max més d’un quart de segle enrere.
Tot i que la historieta apareix firmada per Carroll i Max, m’he molestat en investigar l’autor de la traducció. Tot sembla indicar que s’ha utilitzat la versió de Jaime de Ojeda per Alianza com a punt de partida, almenys la traducció de totes les paraules inventades coincideix exactament, però s’han canviat algunes paraules anacròniques i s’han alterat les frases, potser per fer-les més accessibles al públic de “El Víbora”.
Així, enlloc de “mancebo” s’utilitza “muchacho”, “que no te agarre el frumioso Zamarrajo!” esdevé “y huye del frumioso Zamarrajo!!”, “a la hueste manzona acometió sin descanso” es converteix en “largo tiempo a la hueste manzona buscó sin descanso”. És clar que hi ha hagut un cas de “traducció” parasitària; però com que tampoc tinc clar si estic infringint algun atemptat al copyright amb aquest apunt, millor ho deixo aquí.
Un amable anònim acaba de passar-me la pàgina de max. Us la recomano, és una virgueria.
Les imatges que ocupen l’apunt d’avui me les ha fet arribar el castellonenc Titus, un amic recent, responsable d’El imperio de los sinsentidos. Encara que intenta bastir una façana de respectabilitat amb la seva afició a l’òpera, no costa gens descobrir-hi l’ànima joganera que s’hi troba darrera.
Segons m’informa, aquest còmic de Max pertany a una revista “El Víbora” de l’any 1983. Evidentment, la brutalitat, el tenebrisme i les ressonàncies sexuals són més properes a l’àmbit on aparegué publicat que al món del purità Carroll, però són una bona mostra de la maduresa que havia assolit el dibuixant Max més d’un quart de segle enrere.
Tot i que la historieta apareix firmada per Carroll i Max, m’he molestat en investigar l’autor de la traducció. Tot sembla indicar que s’ha utilitzat la versió de Jaime de Ojeda per Alianza com a punt de partida, almenys la traducció de totes les paraules inventades coincideix exactament, però s’han canviat algunes paraules anacròniques i s’han alterat les frases, potser per fer-les més accessibles al públic de “El Víbora”.
Així, enlloc de “mancebo” s’utilitza “muchacho”, “que no te agarre el frumioso Zamarrajo!” esdevé “y huye del frumioso Zamarrajo!!”, “a la hueste manzona acometió sin descanso” es converteix en “largo tiempo a la hueste manzona buscó sin descanso”. És clar que hi ha hagut un cas de “traducció” parasitària; però com que tampoc tinc clar si estic infringint algun atemptat al copyright amb aquest apunt, millor ho deixo aquí.
Un amable anònim acaba de passar-me la pàgina de max. Us la recomano, és una virgueria.
Cielos, "El Vibora"... ya ni me acordaba :-)
ResponEliminaVeig que dóna per molt aquest Jabberwocky :) acabaràs fent un blog exclusiu de Carroll i seràs un referent mundial a la Xarxa :)
ResponEliminaEm fa molt feliç haver col·laborat amb aquesta serie carrolliana que tant ens esta agradant a tots.
ResponEliminaDisculpeu la manca d'accents, l'ordinador que estic usant no en te.
Los olvidos y "El Víbora", Sufur, nos delatan la edad.
ResponEliminaTranquil·la, Clídice, ara descansarem de Carroll uns dies. Aquest apunt no el tenia previst, però treballo "segons mercat" :)
ResponEliminaI a mi, Titus, em fa feliç que hi hagis col·laborat.
ResponEliminaUna obra mestra! Gràcies Titus per haver compartit aquesta peça introbable! Endavant amb Carroll i que els infidels s'arrepenteixin dels seus pecats!
ResponEliminaAquesta historieta del Max va ser el primer cop que vaig prendre consciència del poema. Encara tinc el llibre on va sortir recopilada per casa.
ResponEliminaQuins records el Víbora! Encara existeix? No crec, no?
ResponEliminaNo, glam, ja fa anys que cria malves.
ResponEliminaAcabo de donar notícies d'aquesta feliç entrada a un dels millors amics del Max. Si l'eco arriba a Mallorca, no passis ànsia, que el Max és de la millor llei.
ResponEliminaNo ho dubto, Girbén. Em sembla que algun altre lector meu també el coneix.
ResponEliminaLlàstima que Tenniel es va estalviar la vinyeta del "¡Ven a mis brazos, muchacho Sonrisor!". L'abstracció del poema s'hi fa molt més plàstica.
ResponEliminaPuig, el pobre Carroll s'estremeix a la tomba pel teu comentari.
ResponEliminawww.maxbardín.com
ResponEliminaPer a qui li interessi veure la pàgina d'en Max.
De rès.
Moltes gràcies, Anònim. La tenia a favorits, però mig oblidada. De tota manera, millor sense l'accent:
ResponEliminawww.maxbardin.com
Santi, a l'enllaç que vaig afegir a l'apunt ja estava sense l'accent.
ResponElimina