(Mal)traduint Alícia

A mad tea-party
Gràcies a en Gazo vaig poder llegir algunes de les objeccions que feia Lluís Bonada des de la revista “El Temps” a la traducció que havia fet Salvador Oliva de la primera aventura d’Alícia. Bonada repassava el text i ja en trobava alguna de grossa. Fins el moment sabia d’Oliva que era poeta, autor d’un tractat de mètrica catalana, d’un diccionari bilingüe anglès-català i traductor de tot el teatre de Shakespeare. Amb aquests credencials l’havia considerat sempre fora de tota sospita, però he de coincidir amb Bonada que aquí no ha estat gens encertat, encara més quan l’edició que es troba a les llibreries consta com edició revisada. Amb benevolència es podria dir que ha estat víctima de les pressions editorials, però tot i això hi cola algunes solucions que només es poden considerar com a pures arbitrarietats.

M’he molestat a confrontar les traduccions que fan Carner, Víctor Compta (en la versió de Barcanova, que Oliva menysté) i el propi Oliva del capítol tercer del llibre, “A Caucus-race and a long tale”. Al títol original hi ha un joc de paraules amagat, que més tard s’explotarà, entre les paraules tale i tail (conte i cua). Carner opta per la literalitat, “Una correguda política i una llarga història”, de manera que suprimeix el doble sentit i de passada hi afegeix una involuntària obscenitat. “Una cursa política i un conte que porta cua” d’Oliva m’agrada més, perquè hi incorpora el joc carrollià. Però “Una cursa electoral i una història amb cua” de Compta és la meva preferida.

En aquest capítol Alícia acaba d’escapar del llac de les seves pròpies llàgrimes i es troba envoltada de bèsties molt diverses. La composició d’aquest grup és important (com penso indicar a un apunt posterior). Una d’elles és un “lory”, un lloro de vius colors que viu a Australàsia. No sé per què, Carner l’identifica amb un lloro de les Bermudes. Oliva, peresós, repeteix el lloc de procedència. Compta ho deixa simplement en lloro, i bé que fa. Però encara més trista és l’aparició de l’extint dodo (el mateix Carroll en persona). Carner el transvesteix en un Ocell Babau i Oliva ho repeteix sense pensar-s’ho dues vegades (Lola Anglada, tanmateix, dibuixa un dodo). Compta respecta el dodo, com ha de ser.

La colla, Alícia inclosa, està ben xopa. Per assecar-se, el ratolí decideix recitar un text històric ben ‘eixut’ sobre William the Conqueror. Carner i Compta l’anomenen correctament Guillem el Conqueridor, Oliva es pren confiances i el tracta de Bill el Conqueridor. No comprenc el sentit d’aquestes familiaritats, però rebaixen l’eixutesa del text; així és normal que els animals no aconsegueixin assecar-se.

El berenar a l'era
Durant la narració històrica del ratolí es produeix un intercanvi còmic amb l’ànec:

"‘...the patriotic archbishop of Canterbury, found it advisable—'

'Found WHAT?' said the Duck.

'Found IT,' the Mouse replied rather crossly: 'of course you know what "it" means.'

La comèdia s’origina perquè l’Ànec no ha entès l’adjectiu “advisable”, però el Ratolí pensa que el que no ha entès és la partícula ‘it’.
Carner manté l’acudit:

“—...el patriòtic arquebisbe de Canterbury, va trobar-ho convenient...

—Va trobar què? — digué l’Ànec.

—Va trobar-ho — replicà el Ratolí bastant reganyós: — ja sabeu, naturalment, què vol dir ho.”

També el manté Compta, en un llenguatge més col·loquial:

“—...el patriòtic arquebisbe de Canterbury, com que va trobar-ho aconsellable...

—Va trobar què? — va preguntar l’Ànec.

—Va trobar-ho — va respondre el Ratolí, més aviat enutjat —. Suposo que saps què vol dir “ho”, oi?”

Oliva en canvi, en posar el pronom “ho” davant del verb, desmunta la broma:

“—...el patriòtic arquebisbe de Canterbury, ho va trobar convenient...

—Què va trobar convenient? — va dir l’Ànec.

—Això — va replicar el Ratolí una mica enfadat —. Segur que tots sabeu què vol dir “això””

Poc després, l’Aguiló, que no entén el llenguatge pedant del dodo, li demana que parli “en anglès”. L’Aguiló d’Oliva, que parli “menys enrevessat”, el de Compta, que “parli pla” i evidentment el de Carner que “parli clar i català”.

Per explicar com fer una cursa electoral, el dodo (segons Carroll) “marked out a race-course, in a sort of circle”. Carner ho diu així: “va assenyalar un hipòdrom, amb una mena de cercle”. No sé d’on ha tret els cavalls, però deixem-ho passar. Compta tradueix: “va marcar un circuit, una mena de cercle”. Correcte. Llavors arriba Oliva i diu: “va dibuixar una línia de sortida, que era com una mena de cercle” (????)

M’aturo, i només sóc a la segona pàgina del capítol!, per no fatigar els lectors. Realment Salvador Oliva ha fet una veritable potineria. Descartat Carner, per les idiosincràsies de la seva versió, crec que la millor traducció és la de Compta (i l’única que ve acompanyada de notes explicatives), precisament l’única que està descatalogada de les tres. És el que té no ser una patum en aquest país. I així ens va.