dimarts, 17 de novembre de 2009

(Mal)traduint Alícia


A mad tea-party

Gràcies a en Gazo vaig poder llegir algunes de les objeccions que feia Lluís Bonada des de la revista “El Temps” a la traducció que havia fet Salvador Oliva de la primera aventura d’Alícia. Bonada repassava el text i ja en trobava alguna de grossa. Fins el moment sabia d’Oliva que era poeta, autor d’un tractat de mètrica catalana, d’un diccionari bilingüe anglès-català i traductor de tot el teatre de Shakespeare. Amb aquests credencials l’havia considerat sempre fora de tota sospita, però he de coincidir amb Bonada que aquí no ha estat gens encertat, encara més quan l’edició que es troba a les llibreries consta com edició revisada. Amb benevolència es podria dir que ha estat víctima de les pressions editorials, però tot i això hi cola algunes solucions que només es poden considerar com a pures arbitrarietats.

M’he molestat a confrontar les traduccions que fan Carner, Víctor Compta (en la versió de Barcanova, que Oliva menysté) i el propi Oliva del capítol tercer del llibre, “A Caucus-race and a long tale”. Al títol original hi ha un joc de paraules amagat, que més tard s’explotarà, entre les paraules tale i tail (conte i cua). Carner opta per la literalitat, “Una correguda política i una llarga història”, de manera que suprimeix el doble sentit i de passada hi afegeix una involuntària obscenitat. “Una cursa política i un conte que porta cua” d’Oliva m’agrada més, perquè hi incorpora el joc carrollià. Però “Una cursa electoral i una història amb cua” de Compta és la meva preferida.

En aquest capítol Alícia acaba d’escapar del llac de les seves pròpies llàgrimes i es troba envoltada de bèsties molt diverses. La composició d’aquest grup és important (com penso indicar a un apunt posterior). Una d’elles és un “lory”, un lloro de vius colors que viu a Australàsia. No sé per què, Carner l’identifica amb un lloro de les Bermudes. Oliva, peresós, repeteix el lloc de procedència. Compta ho deixa simplement en lloro, i bé que fa. Però encara més trista és l’aparició de l’extint dodo (el mateix Carroll en persona). Carner el transvesteix en un Ocell Babau i Oliva ho repeteix sense pensar-s’ho dues vegades (Lola Anglada, tanmateix, dibuixa un dodo). Compta respecta el dodo, com ha de ser.

La colla, Alícia inclosa, està ben xopa. Per assecar-se, el ratolí decideix recitar un text històric ben ‘eixut’ sobre William the Conqueror. Carner i Compta l’anomenen correctament Guillem el Conqueridor, Oliva es pren confiances i el tracta de Bill el Conqueridor. No comprenc el sentit d’aquestes familiaritats, però rebaixen l’eixutesa del text; així és normal que els animals no aconsegueixin assecar-se.

El berenar a l'era
Durant la narració històrica del ratolí es produeix un intercanvi còmic amb l’ànec:

"‘...the patriotic archbishop of Canterbury, found it advisable—'
'Found WHAT?' said the Duck.
'Found IT,' the Mouse replied rather crossly: 'of course you know what "it" means.'

La comèdia s’origina perquè l’Ànec no ha entès l’adjectiu “advisable”, però el Ratolí pensa que el que no ha entès és la partícula ‘it’.
Carner manté l’acudit:

“—...el patriòtic arquebisbe de Canterbury, va trobar-ho convenient...
—Va trobar què? — digué l’Ànec.
—Va trobar-ho — replicà el Ratolí bastant reganyós: — ja sabeu, naturalment, què vol dir ho.”

També el manté Compta, en un llenguatge més col·loquial:

“—...el patriòtic arquebisbe de Canterbury, com que va trobar-ho aconsellable...
—Va trobar què? — va preguntar l’Ànec.
—Va trobar-ho — va respondre el Ratolí, més aviat enutjat —. Suposo que saps què vol dir “ho”, oi?”


Oliva en canvi, en posar el pronom “ho” davant del verb, desmunta la broma:

“—...el patriòtic arquebisbe de Canterbury, ho va trobar convenient...
—Què va trobar convenient? — va dir l’Ànec.
—Això — va replicar el Ratolí una mica enfadat —. Segur que tots sabeu què vol dir “això””

Poc després, l’Aguiló, que no entén el llenguatge pedant del dodo, li demana que parli “en anglès”. L’Aguiló d’Oliva, que parli “menys enrevessat”, el de Compta, que “parli pla” i evidentment el de Carner que “parli clar i català”.

Per explicar com fer una cursa electoral, el dodo (segons Carroll) “marked out a race-course, in a sort of circle”. Carner ho diu així: “va assenyalar un hipòdrom, amb una mena de cercle”. No sé d’on ha tret els cavalls, però deixem-ho passar. Compta tradueix: “va marcar un circuit, una mena de cercle”. Correcte. Llavors arriba Oliva i diu: “va dibuixar una línia de sortida, que era com una mena de cercle” (????)

M’aturo, i només sóc a la segona pàgina del capítol!, per no fatigar els lectors. Realment Salvador Oliva ha fet una veritable potineria. Descartat Carner, per les idiosincràsies de la seva versió, crec que la millor traducció és la de Compta (i l’única que ve acompanyada de notes explicatives), precisament l’única que està descatalogada de les tres. És el que té no ser una patum en aquest país. I així ens va.

27 comentaris:

  1. Cercaré la traducció de Compta (a veure si et fan cas i la reediten); jo sempre he llegit la de Carner amb il·lustracions d'Anglada. No veig clar que posant el pronom "ho" davant del verb "trobar" es perdi la broma. Amb els altres exemples sí que hi estic d'acord. Molt interessant! :)

    ResponElimina
  2. Només per transformar el pobre dodo en ocell babau, ja mereixen que els tallin el cap!

    ResponElimina
  3. ¡Qué difícil el trabajo del traductor! Y qué poco reconocido, por lo general...

    ResponElimina
  4. abandono en aquest punt la traducció d'Oliva, no vaig entendre això de la ratlla de sortida en forma de cercle. Amb aquestes incongruències no és d'estranyar que el llibre es faci indigerible. Miraré de trobar la de Compta, a no ser que em diguis que alguna traducció castellana sigui molt millor. Gràcies.

    ResponElimina
  5. Molt benvinguda, Burg!

    Em sembla que, donat que gran part de l’humor de Carroll es basa en la interpretació literal dels enunciats, és millor respectar l’HO del ratolí que substituir-lo per un AIXÒ que no hi era a la frase original. Sobre el canvi de l’ordre del pronom, és més fàcil la confusió si “ho” i “aconsellable” són adjacents, especialment si a continuació hom pregunta “Trobar què?” (com resolen Carner i Compta).

    En l’article de Bonada es remarquen pífies com traduir “lodging houses” (pensions, fondes) per cases de lloguer o “currants” (panses, fruits del bosc) per roselles o una frase tan surrealista com “Vés a saber si aniré a caure just al centre de la terra. Serà divertit anar a parar a un lloc on les persones caminen de cap per avall!” (a l’original, Alícia parla de travessar la terra).

    ResponElimina
  6. Sí, Sufur, difícil, incomprendido y mal pagado. Pero cuando el traductor va de estrella, soy implacable.

    ResponElimina
  7. Santi, en Carner l'indultarem per qüestions d'edat (i d'estat físic).

    ResponElimina
  8. Clídice, jo a la de Compta no li he trobat cap pega, excepte que està exhaurida (tampoc l’he llegida exhaustivament). Sort!

    En castellà, la versió de El libro de bolsillo d’Alianza o la versió econòmica d’Akal (traduïda per Francisco Torres Oliver i sense notes).

    ResponElimina
  9. Allau,
    Una traducció teva d'Alícia, ja!
    Hem de gestionar-ho!

    ResponElimina
  10. Galderich (et Clídice), no sé si després d'aquesta temporada em quedaran ganes per sentir parlar de Carroll la resta de la vida.

    ResponElimina
  11. Jo crec que el veritable problema d'Alicia, no es ja la traducció, sinó que es pràcticament impossible enganxar els dobles jocs de paraules i la ironia política... si no ets un anglés del s.XIX!
    Resulta imprescindible una versió anotada per veure entre linies!!

    ResponElimina
  12. L'altre dia tenia a les mans els sonets de Shakespeare, traduïts per l'Oliva i no vaig poder evitar recordar la teva primera crítica a la seva traducció de Carroll. Allà es va quedar el volum. Perquè després diguin que els blogs no tenen influència.

    El Senyor dels Estels i les Constel·lacions no bada ni amb les Leònides. Et felicito per la feina.

    ResponElimina
  13. Glam, no tots els jocs de paraules són traduibles, d'acord; però en els exemples que he posat, no hi havia res que no es pugués traduir correctament. I algú no ho ha fet.

    ResponElimina
  14. Jaume, amb el que he escrit no voldria invalidar tota l'obra de traductor d'Oliva. Només he observat que aquí no va fer cap esforç.

    Segur que Salvador Oliva sap molt més anglès que jo i amb Shakespeare (que és un nom que fa respecte) s'hi devia mirar molt més.

    ResponElimina
  15. Allau, és brillant el treball que estas fent, tant de crític com de traductor. D'entrada, penso que el millor és treure-li a l'Alícia de Carroll l'etiqueta d'obra lligada a determinada edat. I per altra part, crec que cal tenir molt present el que comenta Glamboy, i afegir un nou inconvenient a l'hora de traduir, i és la importància que els jocs de lògica tenen en tota l'obra.

    ResponElimina
  16. Leblansky, gràcies. Espero que es noti que no considero Alícia una història per nens (a menys que siguin nens de 7 a 77 anys).

    Però no puc estar d'acord en que és intraduïble, que és impossible preservar tot els jocs lògics, o en allò que deia en Ferran l'altre dia del traduttore/tradittore. No hi ha dues llengües amb perfectes equivalències, però no em cansaré de repetir que per això existeixen els bons traductors, perquè trobin solucions. No sempre existeixen ni són fàcils de trobar, però ningú diu que hagi de ser una feina fàcil.

    ResponElimina
  17. D'errors tots en cometem,fins i tots els millors. El que vaig trobar més greu de l'article de Bonada és que sembla que l'editorial n'estava informada i ha continuat reeditant l'obra amb les pífies. Ho sigui que part de la responsabilitat, cap a l'editor.

    Bona anàlisi, Allau.

    ResponElimina
  18. Gazo, a més tenen la barra de dir que és una edició revisada.

    I sí, un error el cometem tots, però aquí hi he notat molta dessídia. A més, en una entrevista, l'Oliva deia literalment que la traducció de Compta no era digna de consideració, quan li dóna mil voltes.

    ResponElimina
  19. Hola a tots,
    sóc en Salvador Oliva. Agraeixo les crítiques que se'm fan en aquest blog i els errors seran corregits a les pròximes edicions. Només voldria precisar algunes coses:
    (a) mai no he dit ni escrit el que em fa dir Allau. Potser algun periodista m'ha va fer dir. Però jo no. Respecto la traducció de Compta, que consti.
    (b) La traducció d'Alicia va començar amb mal peu: el disquet que va anar a imprempta era el que no havia passat per correcció. A la primera edició hi havia molts errors. I realment a les edicions subsegüents s'havien d'haver esmenat.
    (c) A la llarga rècula d'invectives aparegudes a "EL TEMPS" hi havia moltes mentides. Em feia dir coses que no deia, les correccions que se'm proposaven eren fluixes (per "dead silence" Bonada volia que traduís "silenci de mort", quan és molt millor "silenci sepulcral"). No tinc cap ganes de polemitzar amb cap persona rencorosa i injusta.
    Res més. Agraeixo a tots les comentaris que heu fet, per més que siguin negatius.

    ResponElimina
  20. Uns oblits:
    A Santi: em va fer gràcia la solució d' "0cell babau" de Carner i la hi vaig manllevar. Vols dir que per això em mereixo que em tallin el cap?
    A Clidice: la meva traducció no diu que la línia de sortida és en forma de cercle. Diu "com una mena de cercle". L'original diu: "in a sort of circle". Immediatament després diu que la forma exacta no importa. És un acudit, és clar. Se'm fa difícil d'entendre que per això abandonessis la meva traducció (hi tens tot el dret, naturalment). ¿No hi has trobat cap qualitat que compensés aquest immens defecte de "com una mena de cercle?
    Res més, i perdoneu la insistència. És bo que les crítiques mostrin defectes i no menystinguin les qualitats.

    ResponElimina
  21. Hola Salvador :) el motiu de la meva deserció ve de més lluny i no pas de si la traducció és teva o d'un altre. Alícia mai ha estat una lectura que em captivés i diguem que el meu comentari enllaça amb comentaris anteriors, o sigui que la intervenció queda poc contextualitzada. Jo d'anglès no en sé més que demanar un bistec amb pèsols i una cervesa, per tant no sé quin dels traductors "és el bo". D'altra banda vull aprofitar l'ocasió per a felicitar-te per la teva traducció de l'obra de Shakespeare, que tinc tota i que rellegeixo amb gust, sobretot els pròlegs. :)

    ResponElimina
  22. Salvador, benvingut al bloc! Agraeixo l’equanimitat amb la que has acceptat les crítiques, amb una flegma tòpicament britànica que t’honora. Espero que quedi clar pel text, que la crítica, de la qual no em desdic, no és ni contra la teva persona ni contra la teva obra, només contra un episodi desafortunat.

    Ho vaig llegir a “AN INTERVIEW WITH SALVADOR OLIVA: TRANSLATING ALICE IN WONDERLAND INTO CATALAN” fet per SÍLVIA MAS de la University of Birmingham, on es llegeix:

    SM— Yes. One done by Josep Carner and another by Víctor Comta.
    SO— Yes, you are right. Víctor Comta’s translation is rather weak and I immediately put it aside. In fact, I had forgotten it existed.

    Si assegures que mai no ho vas dir, t’hauré de creure.

    Doncs res, a esperar que aparegui una versió veritablement revisada i feta amb la cura que es mereix el llibre.

    A l’article de EL TEMPS s’hi detectaven ganes de fer mal. Algunes objeccions de Bonada són força febles. En un comentari he citat les que jo subscric totalment (com la de les antípodes).

    Ni et conec a tu ni conec en Bonada, no em dedico a la traducció, ni tinc cap relació amb la premsa. Sóc només un lector i com a tal he escrit el que em semblava.

    Salutacions!

    ResponElimina
  23. Hola, Salvador! Jo, com la Clídice, sóc un fervent admirador de les teves traduccions shakespearianes, per això em van sorprendre les errades en la traducció d'Alícia. I estigues tranquil: encara que el dodo sigui un dels meus animals preferits de tots els temps, jo sóc tan fàcil d'entabanar com la Reina de Cors i puc perdonar que les roses siguin blanques... si després me les pinten del color adequat (en una futura edició, potser?).

    ResponElimina
  24. Suposo que en Salvador Oliva no em llegirà aquest comentari perquè deu estar per altres temes. Però l'honora el fet de deixar un comentari sobre el tema i dir-hi la seva. Felicitats Sr. Oliva, tota una lliçó de saber estar.

    I com diuen els companys, hi ha altres obres traduïdes que avalen una trajectòria.

    ResponElimina
  25. Galde, com tu dius, el senyor Oliva es va comportar amb molta correcció, tanta que gairebé em sap greu haver-lo criticat i fins i tot tinc ganes de convidar-lo a un aperitiu i patates fregides.

    ResponElimina