Per iniciar el ric repertori iconogràfic de les aventures d’Alícia, serà de justícia respectar la cronologia i l’autor del text, parlant en primer lloc de les 37 il·lustracions que va fer el propi Lewis Carroll per la versió manuscrita de “Alice’s Adventures under Ground”, la que oferí a la seva musa Alice Liddell un novembre de 1864.
No és una forma molt prometedora de començar una de les més riques sagues de la il·lustració universal, ja que Carroll no era dibuixant (i no costa gens percebre-ho), però tot i això aquestes imatges tenen un indubtable valor històric.
És interessant observar com l’Alícia de Carroll és morena, igual com ho era el seu model, i vesteix d’una forma molt menys polida de com ho faria en els seus avatars posteriors.
No és una forma molt prometedora de començar una de les més riques sagues de la il·lustració universal, ja que Carroll no era dibuixant (i no costa gens percebre-ho), però tot i això aquestes imatges tenen un indubtable valor històric.
És interessant observar com l’Alícia de Carroll és morena, igual com ho era el seu model, i vesteix d’una forma molt menys polida de com ho faria en els seus avatars posteriors.
La malaptesa dels dibuixos, unida a l’estranyesa de la seva temàtica, em fa recordar l’obra d’algun malalt mental, reminiscència que de segur hauria horroritzat el reverend. Però no hi puc deixar de percebre una poètica de l’aïllament, del record dels bons moments perduts.
No, en general, no són imatges que suggereixin alegria i, de vegades, com en aquesta visió inquietant del Grifó i la Falsa Tortuga, hi esclata una sensació d’amenaça difícil de suportar.
Quan l’any 1886 s’edità un facsímil del manuscrit original, Alice Liddell sol·licità que desaparegués del llibre la foto seva amb el que concloïa. Carroll hi accedí i cobrí la imatge amb un nou dibuix. L’idil·li ja feia molt de temps que havia acabat.
Mil gràcies per gratar fins l'estrat basal de l'inexhaurible jaciment iconogràfic de l'Alícia.
ResponEliminaI més ara, quan estem a punt de veure com s'hi afegeix un potent nou estrat "timburtonià".
Girbén, si continuo per aquesta via, en Burton estrenarà i jo encara no hauré acabat.
ResponEliminaAllau,
ResponEliminaA mi aquestes il·lustracions m'agraden. Si tinc material de l'Alícia te'l puc passar?
avui la meva paraula preferida és desassossec, i és el que em provoquen aquests dibuixos :)
ResponEliminaEs clar, Galderich, passa'm el que vulguis (menys la grip): aquest tema és una mina!
ResponEliminaSí, Clídice, no sé com s'ho prenien les nenes victorianes, però a mi em semblen inquietants.
ResponEliminaSi que son unes imatges inquietants.
ResponEliminaSegueix amb la saga Carroll, resulta apassionant!
M'alegro, Eulàlia, que us agradi. De vegades em fa por fer-me pesat; però jo m'ho estic passant molt bé.
ResponEliminaUna galeria de les principals il·lustracions d'Alícia promet molt.
ResponEliminaLa setmana entrant aniré al Lliure a trobar-me-la in person. Ja et diré el què.
Joan, m'interessarà molt saber-ho.
ResponEliminaXiquet, estic aprenent cada cop més coses de l'oncle Carroll gràcies a tu. Ara començo a pensar que això que et proposava Galderich respecte a que et dediquis seriosament a traduir-lo, és bona idea. La teua seria una edició/traducció/revisió exhaustiva d'aquelles que tot bibliòfil vol tenir.
ResponEliminaQue no, Leblansky, que només faig que compilar, tallar i enganxar el que trobo. Com un xiquet d'ESO fent un treball escolar (només amb una miqueta més de criteri).
ResponEliminaPer cert, Allau, visita el bloc de l'amic AA HORROEROTICA -pots linkar des del meu bloc, el tinc al començament- i veuras un curiós lligam entre Caroll i Jesús Franco. Com a mínim, és erudit.
ResponEliminaHe, he, surten referències a Alícia pertot arreu, fins i tot al llibre que comento demà, les memòries d'Esther Tusquets. De totes maneres no penso anar a buscar referències tan llunyanes.
ResponElimina