dimarts, 9 de març del 2010

Entrevista amb Maria Angustias Sacedón


Mai no hauria sabut de l’existència de la senyora María Angustias Sacedón del Berro, si no m’haguessin informat amb extrema precisió periodística diversos mitjans de comunicació, com la COPE, Intereconomía, el bloc del senyor Federico Jiménez Losantos i tres o quatre testimonis espontanis d’aquells que, per una exclusiva, estan disposats a vendre la seva nissaga en rodanxes. La senyora Sacedón és aquella estranya dependenta de “El Corte Inglés” (Diagonal) que respon en català a tots els seus clients, tant si venen del Nord, com si venen del Sud. Aquesta estranya actitud li ha fet guanyar una curiosa reputació (més aviat negativa) entre antropòlegs de mig món.

Encara que el periodisme és només una de les meves activitats marginals, no m’he pogut resistir a fer una visita a la senyora Sacedón al seu rònec piset del carrer de Calàbria per fer-li una entrevista en profunditat i satisfer així les ànsies cognitives dels meus lectors. La interviuada m’obre en bata i sabatilles, queda clar que no té assessor d’imatge. M’ofereix un got de Casera (ara ja queda clar del tot). El salonet on em fa seure és d’un kitsch atroç (començo a comprendre les raons del camarada Federico).

—Maria Angustias, és cert això que s’afirma més enllà de l’Ebre que t’adreces a tots els teus clients en català, t’entenguin o no?
—Sí, noi sí, no ho sabria fer d’una altra manera.
—Comprenc la teva militància a favor de la nostra llengua; però no trobes que, per pura cortesia, podries parlar en castellà amb qui doni mostres de no entendre’t?
—No, home, jo de militància res, valga’m déu! Això meu és pura incapacitat —em respon—. Ja voldria jo parlar idiomes, però l’educació general i bàsica que vaig rebre m’ho impedeix.
—M’estàs dient, Maria Angustias, que per culpa del sistema educatiu ets un cas de monolingüisme absolut, incapaç de parlar cap altra llengua?
—Prou que m’agradaria, criatura, perquè res més lluny de les meves intencions que la descortesia envers els meus estimats clients. Però és que jo sóc molt burra pels idiomes i vaig ser educada per immersió en un mitjà no líquid, però molt didàctic, en català.
—T’adones que això no et fa especialment popular més enllà de les nostres fronteres autonòmiques?
—No calia que m’ho diguessis, bordegàs. Voldria deixar clar des de la tribuna que amablement m’ofereixes que m’estimo la gent de tot el món, el seu mestissatge i la seva sostenibilitat, i que valoro molt que em parlin en la llengua que els sembli. El fet de no entendre’ls em sembla subsidiari.
—Si no és indiscreció, et puc preguntar a quina secció treballes?
—No és cap secret, brivall, a ferreteria, nogensmenys. I no saps el greu que em sap no ser capaç de servir alicates i claus de ganxo a tants simpàtics turistes que visiten la nostra formosa ciutat.
—Tinc entès que has tingut problemes amb la teva pròpia família.
—Bé, ells originàriament són de Badajoz i m’acostumaven a parlar en el seu particular dialecte castellà. Des que vaig començar a assistir a l’escola pública, la comunicació esdevingué, com ho diria?, menys fluida.
—Però, espero que continueu mantenint el diàleg.
—Cada vegada menys, fa anys que no entenc què em diuen. Ara només ens veiem pels enterraments i el dia de Nadal. Jo sempre acompanyada d’un intèrpret. Nogensmenys.
—Precisament nogensmenys?
—Nogensmenys, ja t’ho dic jo, vailet.
—Per cert, què vol dir “nogensmenys”?
—No m’emprenyis, al·lot, que em destarotes i em fas sentir com si l’Esperit Sant em volgués provocar migranya.
—Canviant de tema, sé que t’han convidat a participar a “Mira quien baila XIV”. Penses acceptar l’oferta?
—Segurament diré que sí. Mira, és que jo sóc bàsicament idiota i m’agrada patir.
—Doncs continua així. T’ho agraïm de tot cor.

Deixem Maria Angustias en plena angoixa existencial, potser preguntant-se si li caldria la companyia d’un gat misantrop que li destrossés el (lleig) sofà. És dur, però el periodisme d’investigació això ja ho té.

35 comentaris:

  1. Ha, ha... quan posem els arguments fora de context i els intercanviem semblen absurds. Podries traduir aquest article i enviar-lo on calgui? És perquè l'entenguin...

    ResponElimina
  2. Galde, em temo que a mal entenedor, poques paraules sobren (que en prengui nota en Pàmies).

    ResponElimina
  3. L'he trobat molt divertit i a ella fins i tot li he sentit la veu. No crec que sigui patològic. Ho verificaré a mida que et vagi llegint entrevistes en las quals tu, gran periodista, quasi no existeixes i l'entrevistat s'erigeix en protagonista absolut. Qualsevol tarda em passo per ferreteria que em falten arandeles.

    ResponElimina
  4. Diuen que a Catalunya les sardanes sobreviuen gràcies als cursets del Corte Inglés. Un respecte pel Sr. Isidoro! A més té el detall de felicitar-me sempre dos dies abans de l'aniversari.

    ResponElimina
  5. No sé, Glòria, si faré gaire entrevistes més, que a mi em fa cosa parlar amb desconeguts.

    ResponElimina
  6. Puig, tinc molt de respecte per El Corte Inglés: si aquesta senyora treballés per mi, ja seria al carrer.

    ResponElimina
  7. No entiendo nada de lo que dice este Allau, pero de todos modos, felicidades por el blog. Es bonito saber que la gente puede expresarse como quiere. Esto que habláis, ¿es un dialecto del sur de Francia?

    María Encarnación de los Rosarios

    ResponElimina
  8. ¡Bienvenida al blog, María Encarnación! Esto que hablamos es una antigua lengua romance, de nombre catalán. No te pese no entenderla, debiera bastarte gozar de su bella musicalidad.

    ResponElimina
  9. me viene de nuevo lo de Maria Angustias, pero la entrevista es amena y divertida, me parece bien que se apunte al "Mira que baila XIV", idiomas no aprenderá a estas alturas de su tierna edad, pero un meneín no la va a venir mal.

    Allau, eres un crack, besos, y al "dulce" también.

    ResponElimina
  10. Me sorprendes, Pilar, según Federico, por lo menos en Madrid es conocidísima y todos los madrileños que se han desplazado a hacer shopping a Barcelona (famosas son las virtudes de la alcayata catalana) se han topado con ella.

    ¡Gracias! (el “dulce” no sabe/no contesta).

    ResponElimina
  11. me parece que el Federico éste y yo no circulamos por las mismas aceras madrileñas... el sabado voy a Bcn, me acerco sin falta a ver a Maria Angustias, ¿puede llevarle recomendación tuya?

    ResponElimina
  12. caxis! i jo a la parra! potser que torni pel cortinglés a veure si trobo aquesta joia de l'antropologia! millor i tot! faré un autocar de gent del poble, i li erigirem un altar, amb un fons de broques, claus, i cortinetes de cretona ... Has pensat en la possibilitat de presentar-la a l'únic pagès d'Osona que troben TOTS els visitants a Catalunya quan vénen a Barcelona i que es nega a parlar-los en castellà quan pregunten una adreça? Són fets l'un per l'altra :)

    ResponElimina
  13. Eso está hecho, Pilar, dile que vienes de mi parte y seguro que te hace descuento en tuercas, pernos y demás ferralla.

    ResponElimina
  14. Clídice, saps on puc trobar aquest cèlebre pagès? Fa temps que el busco per fer-li una entrevista. Potser la Matilde i en Robert podrien fer-nos de rastrejadors indígenes.

    ResponElimina
  15. Una màrtir, aquesta pobra dona. Qualsevol dia la canonitzen i li donen les claus de la ciutat de Madrid.

    ResponElimina
  16. Coi, sí que ha crescut la "nena"! Fa anys que certs mitjans parlen dels nens que no parlen ni entenen el castellà, i ara resulta que ja treballen al Corte Inglés...

    ResponElimina
  17. Fet! demà te'l presento, ja li faràs tu l'entrevista ;)

    ResponElimina
  18. Només les claus, Salvador, perquè dels claus va ben sobrada.

    ResponElimina
  19. Santi, és que la Maria Angustias va caure a la marmita de la immersió lingüística de ben petita.

    ResponElimina
  20. Entesos, Clídice! Que porti llapis i paper, que jo sempre me’n descuido.

    ResponElimina
  21. Sincerament: això és -de llarg- el Post del dia. Vigila que no te'l comentin a Intereconomía, també.

    ResponElimina
  22. Gràcies, Lluís, no cal ser hiperbòlic. No explico res que Intereconomía no hagi explicat ja corregit i augmentat.

    ResponElimina
  23. Allau, com a periodista ets bo, però com a fotògrat no tens desperdici. La cara es el espejo del alma, que diuen, i en aquest cas es veu clarament. I com soc un raret, a mi aquesta mirada em posa, ha,w haw!

    ResponElimina
  24. Ai maredelamorermós, quin personal!

    ResponElimina
  25. Pobra Maria Angustias, com s'ha de veure!

    ResponElimina
  26. Eulàlia, siguem comprensius, tots passarem per ací.

    ResponElimina
  27. ho sento! no se de que va l'entrevista ni qui és la Maria Angoixes aquesta, però - ho sento - no em crec l'entrevista, la Maria Angoixes mai parlaria com tu la fas parlar, ni tan sols em crec que existeixi. Diguem malfiat, o vell cansat, i demano disculpes si no és així, però no m'ho puc creure.

    ResponElimina
  28. Francesc, estàs insinuant que m’ho invento? És la primera vegada que algú posa en dubte la meva ètica professional des que em vaig llicenciar de Periodisme (Sistema Martí) a la Universitat Autònoma d’IKEA. Tu deus pertànyer al contuberni socialista-judeo-gai-maçònic, oi? ;p

    ResponElimina
  29. no diguis bajanades, es que no pot ser una dona tan surrealista i amb aquesta cara i aquestes ulleres. Ja t'he dit que ho sentia. I de fet ser llicenciat en periodisme malauradament no es garantia de res. A banda, la història seria molt millor si fos inventada, no seria la priemra vegada. I no t'emprenyis que jo no sóc de cap contuberni, car no sóc socialista, no sóc gai, ni jueu, ni maçó, ara tampoc sóc idiota i dic les coses amb tot el respecte com les veig ho em sembla.

    ResponElimina
  30. doncs jo si que m'ho crec i m'he fotut un bon fart de riure amb el que ha escrit aquest brivall de l'Allau (i amb cert punt de masoquisme, afegeixo, perquè mira que escoltar la cope de bonmatí!!!) i els comentaris ,,,,

    Clidice, com ho saps que aquest pagès és d'Osona?, aquest no deu ser un tros d¡home sinó un home del tros..si n'estas segura m'ofereixo per buscar-lo i a fer-li una interviu com la de l'Allau

    si s'accepten peticiones me pido un post sobre intereconomia, aquesta setmana he vist un programa pressuntament històric dedicat a los novios de la muerte....i després anomeno masoquiste a l'autor, marededeusenyor....

    ResponElimina
  31. definitivament Robert, és del Ripollès. S'havia especulat força en diversos medis de comunicació, fins i tot la Patrissia intentava que hi anés, perquè sortís per la porta aquella, però no hi ha hagut manera d'entabanar-lo. Sembla que considera un deure sagrat que tot aquell turista castellano-parlant que passi per Bassalona ensopegui amb ell i marxi amb la idea que aquí només es parla en català. I molt tancat!

    ResponElimina
  32. Robert, em repeteixo, però és que és cert: estem tots perquè ens tanquin.

    ResponElimina
  33. Clídice, això teu és d'admirar, ets la nova Oriana Fallacci.

    ResponElimina
  34. A mi el que em sembla injust és que un pobre gat a qui ningú no li ha demanat l'opinió hagi de fer-li companyia. Per molt misantrop que sigui.

    ResponElimina
  35. Ai, Marta, a qui entraríem en un gran debat: el dret d'escollir que haurien de tenir els animals de companyia.

    ResponElimina