diumenge, 21 de març del 2010

Un món de metros: Amsterdam


Iniciat l'any 1977.

Quatre línies, 49 estacions, 51 quilòmetres de vies.

Un bon compromís entre l'estil diagramàtic i el respecte a la topografia, tot i que l'habitual angle de 45º ha estat substituït pel de 65º. Com era d'esperar abunden les vies acuàtiques i escassegen les estacions al centre. Un disseny que no crida l'atenció, que no molesta, que funciona: un bon disseny.

10 comentaris:

  1. Se'm permet, per ser el peimer dia que deixo un comentari, renegar? Gràcies. Doncs, després de llegir, volia dir, Collons! massa números per mi, que sóc de lletres! jejeje

    ResponElimina
  2. ciao, caro, tutto bene?

    [tant de bo us plogui en visitar el panteó!! malgrat no ho sembli, és un magnífic desig]

    ResponElimina
  3. si no fos perquè no és veritat, diria que aquests holandesos són una mica avorrits :)

    ResponElimina
  4. El millor de ciutats com Amsterdam és que no hi ha aquests desajustos arquitectònics que són les parets mitgeres.

    ResponElimina
  5. Benvinguda, Zel, és que jo soc de ciències i, si em segueixes, m'hauràs d'aguantar certs capricis.

    ResponElimina
  6. Benissimo, cara Matilde! Avui el dia és grisot. Si es posa a ploure, correrem al Panteo a regar les aspidistres.

    ResponElimina
  7. Quim, des de sota terra no m'havia adonat.

    ResponElimina
  8. Sembla que hagin tirat les tres línies des del centre per l'únic lloc on els túnels no se'ls devien inundar.

    (El Panteó amb pluja és un consell excel·lent!)

    ResponElimina
  9. Santi, no ha plogut prou i l'hem hagut de veure sec.

    ResponElimina