Els temps que corren no tenen cap interès en premiar el sacrifici, un valor que es cotitza a la baixa; al contrari, el que prima es l’exaltació del mínim esforç. Per això, us estalviaré consells per superar l’erm creatiu i us oferiré a canvi receptes senzilles i de ràpida aplicació amb les quals sereu capaços d’escriure uns apunts pel bloc dignes de l’aplaudiment tant de la crítica com del públic lector. Desitjo que us siguin ben útils.
Mètode Oulipo
El famós Ouvroir de Literature Potentielle (o Taller de Literatura Potencial) ens proporciona nombroses maneres d’adaptar un escrit existent als nostres propòsits. Només cal prendre un text trobat i sotmetre’l a algunes de les sodomitzacions lingüístiques ideades per aquest grup d’avantguarda, i presentar el resultat com un “exercici d’estil”.
Per exemple, podem jugar al monovocalisme i adaptar el text que inicia aquest apunt amb un monovocalisme en “i” per l’ocasió:
“Ils timps qui cirrin ni tinin cip intirís in primiir il sicrifici…”
O bé jugar al S+6, on cada substantiu ha estat substituït pel sisè mot de la mateixa categoria lingüística en un diccionari donat. O bé, al V+6 on són els verbs els que pateixen una translació similar. Si combinem les dues idees, queda una cosa similar a això:
“Les tenàlgies que corroeixen no tercegen cap interferometria en prenunciar la sacsada”.
Mètode Cabreig
Fàcil. Llegiu Intereconomía o qualsevol altra pàgina web o diari en paper que habitualment us tregui de polleguera. Escolliu preferentment els editorials o les planes d’opinió. El mètode és certament traumàtic, però l’apunt us sortirà solet. No caldrà ni que us ho penseu: una ira saludable és la millor font d’inspiració.
Mètode Menard
El nom d’aquest mètode homenatja al cèlebre conte de Jorge Luis Borges “Pierre Menard, autor del Quijote”. Recordem que en aquest text immortal Menard és un poeta simbolista francès de principis del segle XX que es proposa escriure el Quixot, no com una còpia o una versió, sinó intentant oblidar la història dels darrers 300 anys i aconseguint un estat mental proper al de Miguel de Cervantes. Mitjançant aquesta estratègia, arriba a escriure els capítols 9 i 38 de la primera part del Quixot, així com un fragment del capítol 22 de la segona part. Els capítols són, fins a la darrera coma, idèntics als que escrigué Cervantes, tot i que alguns crítics els consideren molt superiors a l’original.
El mètode pot semblar d’entrada laboriós, però us asseguro que, un cop posats, es domina ràpidament. Evidentment no us proposo que intenteu escriure el Quixot; marqueu com a objectiu un dels nombrosos apunts de qualitat que trobareu a la catosfera. I si algun ignorant us acusa de plagi, remeteu-lo a Borges, l’autoritat del qual crec que ningú discutirà.
Mètode Menard/Leblansky
Una variant de l’anterior descoberta pel bon amic Leblansky qui, en un intent d’aplicar la tècnica menardiana, va patir un explicable encreuament de cables. El resultat, encara que parcialment idèntic a les fons d’inspiració extretes de blocs aliens, excel·leix per les noves vies d’interpretació que obre.
Mètode Flipiwindi
Finalment, pels que no vulgueu trencar-vos les banyes, seguiu les passes de l’algorisme que us detallo:
- Escolliu una de les opcions de cadascun dels 3 grups:
- La tardor d’enguany / El matí d’hivern / La papallona anorèctica / La tristor / La solitud / El delírium trèmens / El cobrador del gas / La metempsicosi / Les vambes Victoria / El sugus de maduixa.
- escriu / llueix / transporta / supura / electrifica / evoca / indubtablement afirma / contempla amb atenció / diu / oblida.
- rengles torçats / el weltanschaung / poemes amb el ritme fugisser del temps que s’escola / singlot / merda! / la liposucció / el cobrador del gas / l’escarlatina / el producte interior brut / Annie Lenox.
- Feu una frase tot concatenant els mots seleccionats (adapteu-los, si sorgeix alguna falta de concordança).
- Il·lustreu-ho amb una foto que hi quedi bé (una flor, un arbre, un prat, un núvol, una croqueta).
- Tituleu el vostre post “Sense títol”.
Amb això obtindreu fàcilment fins a un miler de frases boirosament poètiques. Ja ho sé, no és un nombre prou astronòmic i serà fàcil que tots escolliu les quatre més previsibles. Pels que vulgueu curar-vos en salut, podeu contactar amb mi pel correu privat i, per la modesta suma de 30 €, us proporcionaré un joc de cartes plastificades amb el qual podreu confegir fins un milió de frases completament diferents.
Accepto les targetes de crèdit més habituals. No cal dir-ho.
[Quan ja tenia programada la publicació d'aquest apunt, he descobert amb horror que El Llibreter se m'ha avançat. Encara que darrerament el plagi comença a estar ben vist, juro que tenia el text escrit des de fa dies. En Leblansky em guardarà de mentir, que des d'un temps immemorial està informat de la meva intenció de publicitar el seu mètode].
Mètode Oulipo
El famós Ouvroir de Literature Potentielle (o Taller de Literatura Potencial) ens proporciona nombroses maneres d’adaptar un escrit existent als nostres propòsits. Només cal prendre un text trobat i sotmetre’l a algunes de les sodomitzacions lingüístiques ideades per aquest grup d’avantguarda, i presentar el resultat com un “exercici d’estil”.
Per exemple, podem jugar al monovocalisme i adaptar el text que inicia aquest apunt amb un monovocalisme en “i” per l’ocasió:
“Ils timps qui cirrin ni tinin cip intirís in primiir il sicrifici…”
O bé jugar al S+6, on cada substantiu ha estat substituït pel sisè mot de la mateixa categoria lingüística en un diccionari donat. O bé, al V+6 on són els verbs els que pateixen una translació similar. Si combinem les dues idees, queda una cosa similar a això:
“Les tenàlgies que corroeixen no tercegen cap interferometria en prenunciar la sacsada”.
Mètode Cabreig
Fàcil. Llegiu Intereconomía o qualsevol altra pàgina web o diari en paper que habitualment us tregui de polleguera. Escolliu preferentment els editorials o les planes d’opinió. El mètode és certament traumàtic, però l’apunt us sortirà solet. No caldrà ni que us ho penseu: una ira saludable és la millor font d’inspiració.
Mètode Menard
El nom d’aquest mètode homenatja al cèlebre conte de Jorge Luis Borges “Pierre Menard, autor del Quijote”. Recordem que en aquest text immortal Menard és un poeta simbolista francès de principis del segle XX que es proposa escriure el Quixot, no com una còpia o una versió, sinó intentant oblidar la història dels darrers 300 anys i aconseguint un estat mental proper al de Miguel de Cervantes. Mitjançant aquesta estratègia, arriba a escriure els capítols 9 i 38 de la primera part del Quixot, així com un fragment del capítol 22 de la segona part. Els capítols són, fins a la darrera coma, idèntics als que escrigué Cervantes, tot i que alguns crítics els consideren molt superiors a l’original.
El mètode pot semblar d’entrada laboriós, però us asseguro que, un cop posats, es domina ràpidament. Evidentment no us proposo que intenteu escriure el Quixot; marqueu com a objectiu un dels nombrosos apunts de qualitat que trobareu a la catosfera. I si algun ignorant us acusa de plagi, remeteu-lo a Borges, l’autoritat del qual crec que ningú discutirà.
Mètode Menard/Leblansky
Una variant de l’anterior descoberta pel bon amic Leblansky qui, en un intent d’aplicar la tècnica menardiana, va patir un explicable encreuament de cables. El resultat, encara que parcialment idèntic a les fons d’inspiració extretes de blocs aliens, excel·leix per les noves vies d’interpretació que obre.
Mètode Flipiwindi
Finalment, pels que no vulgueu trencar-vos les banyes, seguiu les passes de l’algorisme que us detallo:
- Escolliu una de les opcions de cadascun dels 3 grups:
- La tardor d’enguany / El matí d’hivern / La papallona anorèctica / La tristor / La solitud / El delírium trèmens / El cobrador del gas / La metempsicosi / Les vambes Victoria / El sugus de maduixa.
- escriu / llueix / transporta / supura / electrifica / evoca / indubtablement afirma / contempla amb atenció / diu / oblida.
- rengles torçats / el weltanschaung / poemes amb el ritme fugisser del temps que s’escola / singlot / merda! / la liposucció / el cobrador del gas / l’escarlatina / el producte interior brut / Annie Lenox.
- Feu una frase tot concatenant els mots seleccionats (adapteu-los, si sorgeix alguna falta de concordança).
- Il·lustreu-ho amb una foto que hi quedi bé (una flor, un arbre, un prat, un núvol, una croqueta).
- Tituleu el vostre post “Sense títol”.
Amb això obtindreu fàcilment fins a un miler de frases boirosament poètiques. Ja ho sé, no és un nombre prou astronòmic i serà fàcil que tots escolliu les quatre més previsibles. Pels que vulgueu curar-vos en salut, podeu contactar amb mi pel correu privat i, per la modesta suma de 30 €, us proporcionaré un joc de cartes plastificades amb el qual podreu confegir fins un milió de frases completament diferents.
Accepto les targetes de crèdit més habituals. No cal dir-ho.
[Quan ja tenia programada la publicació d'aquest apunt, he descobert amb horror que El Llibreter se m'ha avançat. Encara que darrerament el plagi comença a estar ben vist, juro que tenia el text escrit des de fa dies. En Leblansky em guardarà de mentir, que des d'un temps immemorial està informat de la meva intenció de publicitar el seu mètode].
El millor per declarar-se innocent és no programar els apunts amb tanta antelació! O és que hem aprofitat el dia de crisi per fer un fotimé d'apunts...?
ResponEliminaPer cert, acceptes Pay Pal?
El sugus de maduixa diu merda!.
ResponEliminaVaig a buscar la foto.
Galde, jo treballo amb premeditació i el que, en castellà es diu "alevosía". Sí, vaig aprofitar el dia de crisi per treure'm el ventre de pena. Ja ho patireu, ja.
ResponEliminaMatilde, sabia que ho diries. Je t'aime.
ResponEliminaflipiwindi que és una. Moi aussi.
ResponEliminaEl Flipiwindi és un "hommage", evidentment.
ResponEliminaAi! Me n'oblidava, accepto PayPal, és clar!
ResponEliminaHe llegit avui alguna cos sobre el mètode Oulipo en algun blog que no recordo, on he trobat també un comentari de l'Allau. Tot plegat molt Oulipo.
ResponEliminaLluís, la saturació d'Ou-lipo devia de venir de l'Ou-comballa.
ResponEliminaQui no ha aplicat mai algun o tots aquests mètodes? :-)
ResponEliminaAmb això tenim garantit l'èxit i perdurabilitat del blog fins més enllà de la nostra jubilació!
Pàmies, venint de tu, ho dubto, que les teves fonts d'inspiració són unes altres i són inacabables.
ResponEliminaBenvolgut Allau, acabo d'ampliar el meu apunt amb un enllaç als teus remeis. Em penso que amb tantes receptes creatives, el 2011 no podrem celebrar el Dia del Blogaire en Crisi i caldrà celebrar, en canvi, el Dia del Blogaire Grafòman.
ResponEliminaSalutacions cordials.
Gràcies, Llibreter, això del Blocaire en Crisi és més que res una figura d'estil, que corre per aquí molt grafòman amagat.
ResponEliminaNo importa ser el primer, el més important és participar ;-) Entre tu i el llibreter heu ben liquidat totes les excuses per estar de crisi creativa! Com anuncia el llibreter, queda cancel·lada la jornada del Blogaire en Crisi 2011!
ResponEliminaSe m'acut un mètode més expeditiu: agafis el text a plagiar i, mitjans el Google tranlate, bolquis a una llengua forana, i altre cop al català. Uns petits retocs sintàctics i llestos. Si és volen efectes espectaculars, passis en cercle per dues o tres llengües.
ResponEliminaUn altre mètode -però aquest requereix força més esforç- es el Bricmont & Sokal.
Salvador, ves pensant doncs què caldrà celebrar el proper 31 de maig. Jo m'hi apunto ja.
ResponEliminaBrian, molt bo aquest mètode, mereixeria ser meu. [El Bricmont-Sokal, el faig servir sovint, però ningú no sembla haver-se adonat].
ResponEliminano sé si m'ho he passat millor amb el text o amb els comentaris :) l'acudit de l'Ou-comballa pèssim, no cal dir :D ara tinc dubtes existencials entre emprar el mètode Flipiwindi o el d'en Brian, em sembla que ho vaig a provar :)
ResponEliminaClídice, els acudits pèssims te'ls dedico tots a tu, que sé que n'ets fan.
ResponEliminaLa Zeiten|Male, qu'ils|elles corren, no tenen cap Interesse|Zins a la recompensa del sacrifice|victime, un valor d'aquest he|she|it és venut a baix; al contrari, que aquesta motivació ell l'aixecament de l'esforç mínim. A causa d'això li estalviaré councils|advice|pieces de consell per superar el desert creatiu, i em torno a vostè para|por això recipes|prescriptions, simple i de la Anwendung|Antrag|Eifer ràpida entorn d'aquell dels aplaudiments de la crítica aussi|de fins i tot que block|blog digne de l'opinió pública de lectura, oferir, amb quin serà capaç, escriuen algun Anmerkungen|Noten|Notizen. Desig, qu'ils|elles són para|por molt útils vostè.
ResponEliminamare meua! no sé que és un Anmerkungen però sona fatal :D
Cli, quin traductor fas servir? Sembla que m'hagis passat el text pel microones.
ResponEliminaja saps que m'agrada viure perillosament i he anat fent saltets dins de LucySoftware ^^
ResponEliminaNo sé perquè però em sembla que els blocaires estem essent víctimes de l'estafa de la crisi, també a Internet. Precisament aquells que més en parlen són els qui menys la pateixen. Tu i el llibreter en sou exemples evidents. Tanmateix és una dolça estafa, aquesta. La del món real no tant.
ResponElimina(és el mateix comentari que he deixat a cal llibreter; com que em sento estafat no penso ser més creatiu, en aquest moment)
Puig, no em molestaré a comentar comentaris de segona mà. :))
ResponEliminafotimé,
ResponEliminala había olvidado, me encanta, gracias Galderich
Pilar, normativamente sería "fotimer", y sí es una expresión muy auténtica.
ResponEliminaUps, que arribo molt tard, però arribo. Sí dono fe que l'Allau tenia escrit aquest post des de feia bastants dies, i que m'ho havia comentat arrel dels meus jocs de plagi.
ResponEliminaI em sento francament honorat en apareixer en aquest post com a coinventor d'un mètode plagiari. Gràcies, Allau, en honor a tu penso esforçar-me en plagiar cada dia millor..
Per cert que això de "plagi" o "plagiari" sona tan bé que m'imagino converses del tipus:
ResponElimina-El meu fill està cursant tercer d'arquitectura.
-Doncs el meu ho va deixar i va decidir dedicarse al plagi. Ara l'han cridat de la televisió per que plagii per una nova sèrie que estrenen a la tardor.
En canvi, si canviem "plagiari" per "copión", la casa ja canvia. I si ho fem amb "plagiar" per afusellar", també.
Salut i plagi (això ho acabo de copiar, perdó, plagiar d'un altre bloc).
Leb, entre tu i jo, farem que el plagi esdevingui el novè o el desè art (ara ja m'he descomptat). Però ho farem, oi que sí?
ResponEliminaAllau, la lectura de la teua resposta al meu comentari ha posat en marxa alguns dels mecanismes més amagats del meu cervellet de canari. Començo a tenir idees sobre un segon joc del plagi que aviat compartiré amb tu. Que tremoli Lautreamont, haw, haw!
ResponEliminaLeb, com m'agrada sentir el teu haw, haw!
ResponEliminaDéu-n'hi-do el oulipians, si en donen d'idees: http://www.oulipo.net/contraintes
ResponEliminaPer cert, enceto una setmana d'experimentació sans effort. Te'n culpo i tot! ;-)
El llibreter va començar amb un apunt on no hi apareixia ni una sola "l·l"! I ell també va donar la idea oulipiana, espero que l'hagis citat.
ResponEliminaPasso a veure't.
Encara no he començat, Allau. Per cert, no es podria mirar d'organitzar un "dia de la contrainte oulipianne" a escala catosfèrica?
ResponEliminamarededéusenyor, Ferran, aviat començaré a enyorar els dies de "tema lliure"!
ResponElimina