dimarts, 22 de juny de 2010

Una humil recomanació

 
"Espai de llibres" el bloc de la Biblioteca Ca n'Altimira de Cerdanyola del Vallès és una de les millors pàgines sobre literatura que conec i l'apunt que han publicat avui m'ha deixat enlluernat. De lectura recomanada per a qualsevol ésser pensant, encara que no us interessi especialment la literatura.

9 comentaris:

  1. el tinc pendent pel vespre, que és massa llarg. Merci per la recomanació, no cal dir que l'Espai té un blog excel·lent :)

    ResponElimina
  2. He passat mitja hora ben bona llegint aquest text del David Foster Wallace, a través del teu enllaç. Em penso que me'l copio i me'l guardo. Una recomanació humil, però un text lúcid i claríssim.

    ResponElimina
  3. Em passa com la Clidice, ara no puc!
    Gràcies per la recomanació, abans de dormir m'hi poso...

    ResponElimina
  4. Lluís, m'alegra que t'hagi interessat. En contra del que ha opinat una lectora al bloc d'Espai, no crec que DWF vulgui recomanar cap forma concreta de vida, sinó només (i no menys) una forma més conscient de viure-la. M'agrada molt allò que diu que tots, ateus inclosos, acabem emparant-nos en una "religió".

    ResponElimina
  5. Clídice i Eulàlia, el text és llarg, sí, però segur que us interessarà.

    ResponElimina
  6. Gràcies a tu (potser t'hauria d'haver avisat que t'enllaçava).

    Que passis unes bones vacances!

    ResponElimina
  7. Obro el bloc i veig que l'Allau ha penjat un apunt abans d'hora! Què passa? S'ha trastocat? Un altre dia mundial de blocaires transformadors de l'hora que normalment es publica...?

    M'he fet moltes preguntes en les mil·lèssimes de segon que he trigat en pitxar sobre el teu bloc per sobre dels altres, però cap potser com les que es fa DWF en aquest discurs.

    El meu problema és que fa molt de temps que comparteixo criteri, sense saber-ho amb ell, i davant dels alumnes intento denunciar el to triomfal de la vida que donen els estereotips i sobretot les pel·lícules ianquis.

    Sempre els dic el mateix: arriba un dia que t'aixeques i la teva parella (per molt 10 que sigui!) fa cara de son, despentinada, badallant, amb una certa alitosi... Si te la mires i decideixes continuar amb la teva parella, això és amor! Això és la vida!

    No és una acceptació resignada sinó una acceptació voluntària i ferma dels moments majoritaris de l'existència humana que són precisament els més trivials.

    Ara entenc per què t'has saltat tots els teus protocols i ens has enllaçat aquest discurs.

    ResponElimina
  8. Galde, de tant en tant, ja faig aquestes excepcions d'urgència. De totes maneres, el meu apunt de debò apareixerà a les 00:01, com sempre.

    ResponElimina