diumenge, 6 de juny de 2010

Imatges d’Alícia: Salvador Dalí


L'any 1969 Salvador Dalí va presentar en societat la seva particular versió d'Alícia. Diria que l'artista va actuar una mica teledirigit, perquè no veig jo a Dalí com a un carrollià sincer. No tinc molt clar quina va ser la tècnica emprada, perquè en el llibre s'anuncia un aiguafort original i dotze gravats en fusta, però he vist també les il·lustracions descrites com litografies i com heliogravats a partir de guaixos originals. Sembla que també s'utilitzà la tècnica del collage per fer-hi aparèixer papallones i altres insectes.

No és Dalí un artista que m'interessi gaire, almenys en la seva faceta plàstica, però trobo aquestes il·lustracions força atractives. M'intriga, però, la presència omnipresent d'aquesta senyora que sembla saltar a la corda. Hem de suposar que es tracta d'Alícia? A la primera pàgina del llibre, sembla que el propi Dalí l'estigui contemplant. Serà Gala, una vegada més?

I, una mica maliciós, imagino un combat incruent entre l'Alícia del Maresme de Lola Anglada i l'empordanesa de Dalí. La Guerra dels Móns, talment.

"La caiguda a la llodriguera" i "L'estany de llàgrimes".

"Una carrera política i un conte que porta cua" i "El conill envia un missatge".

"Consells de l'eruga" i "Porc i pebre".

"El te del barretaire foll" i "El criquet de la reina".

"Sopa de falsa tortuga" i "La Quadrilla de la llagosta".

"Quí s'ha menjat les tartes?" i "El testimoni d'Alícia".

La fàbrica Dalí sembla que també va fer una versió tridimensional d'Alícia a partir de les il·lustracions originals del llibre (cas poc freqüent d'escultura d'Alícia, suposant que aquesta senyora es pugui identificar amb alguns dels personatges de Carroll).

14 comentaris:

  1. No ho sabia, que Dalí també hagués treballat l'Alícia. Sempre és un plaer llegir-te i aprendre.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Vida, també és un plaer que em llegiu.

    ResponElimina
  3. Mira, jo també desconeixia aquest treball d'en Dalí. No em sembla un Dalí massa inspirat, i en algun cas hi veig una mica aquell barrut divertit i agosarat que empastifa una superfície i firma a sota per convertir la pintura en una performance de l'ego.
    Recomano molt l'obra literària de Dalí, en canvi.

    ResponElimina
  4. Sí, Lluís, per això he dit que el Dalí artista plàstic no és el que més m'interessa.

    ResponElimina
  5. Dalí era el barrut que diu en Lluís, però també un geni del surrealisme.

    Permetem una anècdota personal: fa molts anys vaig fer emmarcar uns fulls de calendari il·lustrat per Dalí que havia guardat el meu pare. Els tenia penjats al passadís de casa i un dia, un venedor que es volia fer el simpàtic (no recordo què venia) amb diu, amb to admiratiu: "son suyos estos dibujos". Vaig estar a punt de de dir-li: "claro, no pretenderá que son robados".

    ResponElimina
  6. Barrut, potser, però bé que li va anar.

    ResponElimina
  7. a mi és que Dalí, i el surrealisme alhora, em fan una mandraaaaaaaa :(

    ResponElimina
  8. Curioses il·lustracions. Dalí no és sant de la meva devoció, no sé si per barrut o per mort de tant domini tècnic.

    Sobre les tècniques, no sé perquè a la portada hi diu que hi ha xilografies perquè això són més aviat litografies... El primer gravat, però, si que sembla que sigui un aiguafort.

    ResponElimina
  9. ‘Paisatge amb noia saltant a la corda’ (1936) i ‘Afores de la ciutat paranoicocrítica: tarda a la riba de la història europea’ (1936) són dues pintures de Dalí en la qual apareix per primera vegada la figura d'aquesta jove que per a Dalí representava la campana d'una vella església propera a Port-Lligat, i que de vegades escoltava des de la seva cabanya.

    Aquestes pintures s'inscriuen en la seva època de pintar paisatges amb elements enigmàtics segons els dictats de l'irracional, i l'associació il•lògica d'una campana amb una noia saltant a la corda és mostra d'això.

    D'altra banda Dalí es va dedicar a il•lustrar diversos llibres en el seu desig desproporcionat de fer diners, no en va li deien ‘Avida Dollars’. I així en 1969 va realitzar dotze gravats en fusta i un aiguafort en color per a l'edició limitada de 2.500 exemplars de Alice’s Adventures in Wonderland

    Com era habitual solia reutilitzar el seu fons d'imatges i diversos símbols que es repeteixen al llarg de la seva obra, així que va recuperar aquella imatge encara que no tingués res a veure amb Alicia.

    Més tard també vaig descobrir en l'espai Montmartre de París la utilització que va fer d'aquesta imatge per a fer escultures i joies.

    A10 Astrum X

    ResponElimina
  10. Una fitxa:

    Lewis Carrol: Alice's adventures in Wonderland. Twelve illustrations with original woodcuts and an original etching by Salvador Dalí. New York: Maecanas Press, 1969.

    Enq. en rama, en estoig. Tiratge de 2.800 + proves (2.500 exemplars numerats i signats en paper Mandeure; 200 exemplars numerats I-CC, signats i en paper Rives; algunes còpies en paper "Japan nacré"). 1 gravat original (Rigal), 12 heliogravats d'aiguades originals (Nourisson) + remarques originals (Rigal).

    Ah, i la planxa al costat de la portada es titula "Alícia".

    Igual que l'Aris (m'ha fet gràcia aquest nom perquè la meva tortuga de terra més vella es diu així...) també he vist les joies i demés faramalles per a fans solvents de l'Alícia daliniana que hi ha a Montmartre.

    ResponElimina
  11. Gràcies Galde, Aris i Puig per aportar dades complementàries. Ara encara entenc menys què hi fa la noia saltant a la corda com a frontispici d'Alícia.

    ResponElimina
  12. Jo procuro ignorar -ja és difícil- el Dalí personatge i mirar la seva obra amb la màxima voluntad de puresa per part meva. Hi ha coses que m'agraden i altres que no gens com, per exemple, aquestes creacions carrollianes que no em motiven gens.
    Però, gràcies Allau. Ha estat un plaer poder dir la meva a casa teva.

    ResponElimina
  13. Ja veus, Glòria, que l'èxit que estan tenint aquestes imatges és bastant descriptible.

    ResponElimina