El que m’agrada més dels blocs són les costellades

Malgrat conrear una cada vegada menys creïble reputació de psicòpata social, feia temps que estava intrigat per aquestes trobades entre blocaires que, sota els auspicis de Guillem Carbonell, es celebren aperiòdicament a l’Ateneu del carrer Canuda. Tot fent-me el desmenjat, vaig conspirar amb persistència fins que vaig aconseguir una invitació gràcies a l’impronunciable Gazophylacium. Com que a la Clídice, que també havia estat convidada com a “jove debutant”, li havia entrat el pànic escènic, vam citar-nos secretament per prendre’ns uns vodkas dobles abans de l’estrena. Finalment, no preparàrem gens la nostra entrada en societat, prenguérem te “pijo” i ens dedicàrem a esbudellar confidencialment a tots els absents.

L’Ateneu, cal dir-ho, és un marc incomparable (hi podeu afegir les cometes adients). En aquesta desena trobada d’allò que s’anomena “ateneuesfera” devíem de ser vint-i-dos o vint-i-tres animetes. Contràriament al que m’havia fet esperar alguna crònica anterior, tot es desenvolupà amb una educació exquisida. En Guillem condueix el debat modèlicament, de la forma més constructiva possible i jo em trec el barret i callo. Ja he dit més de dues vegades que jo no intervinc en converses on participen més de tres persones, així que, després d’exposar la meva declaració d’intencions com a convidat novell, vaig escoltar amb interès tot el que es deia al voltant de la (llarga) taula, que va ser molt.

L’ofici de blocaire, malgrat la presència dels comentaristes, és eminentment solitari i de tant en tant va bé intercanviar neguits i compartir experiències amb altres col·legues. A més, donat que la varietat i interessos dels diversos blocs abasta una gamma amplíssima, és bo conèixer com cadascú enfoca la seva relació amb el bloc i els projectes que a partir d’ell es poden endegar.

Així, en Dani Cortijo ens va expressar la seva perplexitat per haver esdevingut radiofonista i “escriptor” a partir del seu bloc “Altres Barcelones” (i va aprofitar per firmar exemplars); en Miquel Saumell, començà amb el Radar de Sarrià i ara escriu articles d’opinió a la premsa. La Roser Caño, mare d’Antaviana, explicà la seva experiència com autoeditora del seu llibre. La Mercè Piqueras ens parlà de primera mà de l’osteoporosi de la balena del Museu de Zoologia i de la seva intenció de fer dissimulada divulgació científica des de la seva Lectora Corrent. En Víctor Pàmies ens informà de l’estat del seu magne projecte sobre el Top Ten dels refranys catalans. En Fabio i l’Alessandro des de Spaguetti BCN donen veu a la creixent colònia italiana resident a Barcelona i i organitzen accions properes al “flashmob” per protestar per les insuficiències del seu consolat. També es va mencionar la plataforma que ha propulsat l’absent Beli Artigas en contra de la reforma arquitectònica dels museus de Sitges i en Guillem va explicar les circumstàncies en les quals va fer la que probablement seria la darrera entrevista a Samaranch. En fi, es tocaren moltes qüestions, totes de gran interès. Però confesso que qui més em va impressionar va ser en Met. Apart de trobar entendridor que el seu company li regalés un domini propi pel Nadal, no es coneix cada dia un blocaire que amb el seu tramvia hagi atropellat dues mosses, un gos i un cotxe.

Cal dir també que a l’Ateneuesfera es pot treure el ventre de pena. Abans d’ahir se serviren coques de fruites i pinyons, ametllats recoberts de pa d’hòstia, bombons selectes i barretes de mikado comestibles. Acabat el sarau, en Galde, en Caballé, en Gazo, en Dani Cortijo i un servidor encara prenguérem una copa als voltants de Santa Caterina. Els vaig deixar quan se n’anaven a sopar.

Ho repeteixo, el que més m’agrada dels blocs són aquestes “costellades”.

Aqui teniu altres visions de la jugada:

La d'en Guillem a guillemcarbonell.cat

La d'en Met des de met.cat

La d'en Daniel Vidal des de himajina

La de Roser Caño a Antaviana 

La d'en Víctor Pàmies a Raons que rimen
La d'en Xavier Caballé a L'home dibuixat
La d'en Miquel Saumell al Radar de Sarrià
La de Clídice a Un tel als ulls
La de Puigmalet a Gazophylacium