dijous, 24 de juny de 2010

L’homofòbia habitual

El senyor Josep Antoni Duran i Lleida té un bloc (i qui no?), que no sé si escriu ell mateix, però ja que du el seu nom, assumeixo  que se’n sent responsable. En un apunt del 18 de juny que es titula “La Generalitat i l’homosexualitat” critica les investigacions que s’estan fent sobre els tractaments psiquiàtrics realitzats a una clínica barcelonina encaminats a “guarir” l’homosexualitat. N’extrec un fragment:

“Jo mai he dit que l’homosexualitat sigui una malaltia, però em sorprèn que, quan una persona -després d’anys d’estar casada i amb fills- arriba a la conclusió que en realitat és homosexual i vol assolir aquesta tendència i considera que necessita ajuda, la seva demanda és atesa i el fet de “sortir de l’armari” és celebrat. Però en el cas invers, aquesta persona no ho pot fer si acudeix voluntàriament a demanar assistència mèdica i,en canvi, la Generalitat pretén que els metges psiquiatres la puguin atendre .

La lògica final d’aquest plantejament és que l’espècie humana té un estadi normal que és l’homosexualitat, que ningú no pot negar-se a avançar en aquest camí, però que al contrari  arribar a l’heterosexualitat complica aquest escenari. Estic en contra de represaliar l’assistència mèdica a les persones que cerquin modificar la seva homosexualitat o controlar-la. Crec que és una contradicció radical que l’ideologia de gènere afirmi que els sexe és una opció mudable, ”transitòria fins i tot “ i que l’important és el gènere, i que aquest principi no s’apliqui quan qui demana fer el trànsit a l’heterosexualitat és un homosexual”.

No sé jo quina experiència de la sexualitat humana tindrà en Duran i Lleida, però totes les persones “casades i amb fills” que he conegut mai no arriben a la conclusió que són homosexuals per una il·luminació sobtada, sinó que ho han sabut sempre i, quan decideixen fer-ho palès, és perquè no aguanten més la repressió. Deu ser un pas difícil i problemàtic per les seves famílies, i pot ser necessari algun suport psicològic, però, que jo sàpiga, cap metge ofereix teràpies per ser “més homosexual”, com sembla suggerir Duran. En general, l’assumpció de les teves tendències sexuals, més que angoixa produeix un sentiment alliberador (excepte en aquells polítics, sempre americans, que després d’haver estat pescats a uns lavabos en plena diversió, fan una roda de premsa al costat de la seva senyora, i s’excusen tot dient que van tenir “un mal dia”).

S’amaga en aquest pensament la perillosa idea que les persones poden ser “homosexualitzades” (no em pregunteu com, deu ser el gran secret de Marina Geli). Els que senten aquest temor, sonen sospitosament com a ressentits temorencs de perdre certs privilegis (una canço que deu resultar familiar a moltes dones). En tot cas, quan sento aquestes veus que es queixen que estem fent un gra massa, que si volem potser que tothom sigui “maricon”, em pregunto quina confiança en la fermesa del seu propi desig tenen alguns heterosexuals. I d’aquí a parlar del “lobby gai” només hi ha un pas, que el senyor Duran fa, quan es posa a respondre els comentaristes.

Però és que, a més, no hi ha cap prova mèdica que la tendència sexual d’algú pugui ser “modificada” i molt menys “guarida”. No crec realment en la dicotomia homosexual / heterosexual, com si es tractés d’un bit o un interruptor on/off, les persones ens movem en un continu, en el qual podem tenir de forma natural experiències diverses sense que això ens hagi d’angoixar. El problema és quan algú, per raons dictades per la religió, la cultura o, més en general, la societat, sent que hagi de canviar la seva conducta. Les teràpies per “guarir” l’homosexualitat poden consistir en l’electroxoc (juro que vaig conèixer algú que li va agafar afició), les drogues depressores de la libido i fins i tot la pregària i la penitència. Els tractaments poden ser llargs, dolorosos i finalment inútils, sovint deixen enrera un dolor immens i fins i tot algun suïcidi. L’experiència demostra que l’única sortida és l’autoacceptació. És millor admetre que algú es pugui sentir com a criminal pel fet de ser homosexual? En Duran sembla pensar-ho.

Algú em dirà, que què hi faig llegint el senyor Duran i Lleida, que ja em podia imaginar l’opinió d’un membre de la democràcia cristiana. És cert. Però resulta que Josep Antoni Duran i Lleida és portaveu de CiU, una força política que té un pes considerable al nostre país i que tot el que digui pot tenir ressò entre els seus seguidors i simpatitzants. Com que en el seu raonament intenta presentar-se com a equànime i no apel·la a valors morals o religiosos, sinó a la “lògica”, és fàcil que el seu missatge apuntali vells prejudicis, si més no entre els seus votants.

Ara i aquí el problema més gran de l’homofòbia no l’hem d’anar a buscar en països on es castiga l’homosexualitat amb la pena de mort, ni en aquells tertulians cafres que bramen a segons quines emissores, actituts que, espero, cada vegada tinguin menys recolzament. El perill més gran el trobarem a la porta de casa, entre aquells que no es consideren homòfobs i que en un moment o altra et diuen allò de “Jo mai he dit que l’homosexualitat sigui una malaltia” per passar, a continuació, a ventilar afirmacions nocives i vergonyoses.

Ja sabem que, tal com funciona aquí la política, la feina de CiU és dir pestes de tot el que faci la Generalitat. Només els demanaria que evitin causar més dolor en terceres persones que no participem en la batussa, que nosaltres ja en tenim les nostres.

[Aquí Rasoir a Busca qui t'ha pegat aborda la mateixa qüestió amb el seu inimitable estil].

34 comentaris:

  1. Sobre aquest tema i d'altres es vol quedar bé i modern però arriba un dia que, com deia la meva mare, se'ls acaba veient el 'plumero', també m'estranya la persistència en la teoria de què 'o ets una cosa o ets l'altra'. Tot plegat mostra les pors a la complexitat humana, molt vigents, encara que sembli que 'ja ho hem superat'.

    ResponElimina
  2. En el cas que cites, em temo que la seva opinió sobre aquest tema és una opció mudable, ”transitòria fins i tot “ i que l’important és l'electorat. La realitat que amaguen els discursos polítics acostuma a ser pitjor, molt pitjor. Si encara és possible.

    ResponElimina
  3. El desafortunat, catòlic i conservador Duran sempre ens regala uns textos que farien les delícies d'un psiquiatra freudià. De què té por un homòfob? Llegint aquest text, és ben clar: de la seva pròpia homosexualitat. Duran pateix per la possibilitat de ser "homosexualitzat", i veu una tendència sexual inherent a les persones com una mena de virus, perquè no accepta aquesta part de la seva libido. Què hi farem! Del Duran no es pot esperar mai res de bo, tenint en compte la seva adhesió militant als sectors ultracatòlics, branca regionalista de l'Opus Dei. Més val deixar-ho córrer, tot i que preocupa que aquest home "representi" un partit polític.

    ResponElimina
  4. Efectivament, Júlia, sembla que quedem més tranquils si ho etiquetem tot, mentre que la complexitat humana ens ho desmenteix continuament.

    ResponElimina
  5. Puig, coneixent les opinions d'alguns dels seus temibles companys de partit, ell deu pensar que mostra un discurs d'allò més "liberal".

    ResponElimina
  6. Lluís, no un, que en representa dos, i al darrera un bon percentatge de la població catalana. Llegir els comentaris que fan alguns al seu apunt, no ajuden precisament a alegrar-te el dia.

    ResponElimina
  7. Quanta ignorància, encara avui en dia. M'encanta el concepte, tan científic, de "modificar la seva homosexualitat o controlar-la". La llàstima és que personatges així arribin prou amunt com per tenir influència sobre el que pensa la gent...

    ResponElimina
  8. Sí, Salvador, és ben curiosa la professió de polític, que et permet opinar des de microbiologia fins a literatura medieval sense necessitat de tenir-ne cap noció.

    ResponElimina
  9. Tot el que diu jo no sóc racista, homòfob, classista... (podríem continuar fins a l'infinit) i hi afegeix un "però" és allò que nega que és... A més, sí que és veritat que quan més vols reafirmar la teva, per exemple, heterosexualitat, sembla que tinguis por que algú et confongui pel que no ets, i que potser realment ets... sempre m'han fet gràcia els homes que diuen que no saben distingir si un altre home és o no atractiu, perquè ells d'homes no n'entenen, o els que creuen que s'han de comportar a tothora com a seductors o com a caçadors de dones, com a mascles alfa, perquè així pensen que són homes-homes. Els homes i les dones som això, dones i homes independentment del sexe pel qual ens sentim atrets, però vaja, no cal que digui aquestes obvietats aquí, que suposo que són per tots percebudes com a òbvies, sinó per altres llocs on sembla que no estan tan clares...

    ResponElimina
  10. És terrible que este personatge represente el partit que es farà amb el govern de la Generalitat...

    Si el cos de l'entrada és fort, el diàleg que manté amb els que han comentat fa encara més por.

    ResponElimina
  11. Sí, Montserrat, totes aquestes famoses frases introductòries fa feretat sentir-les, com aquella que diu "jo tinc molts amics homosexuals". I no seré tan simplista d'afirmar que darrera cada homòfob hi ha un homosexual reprimit, però aquests que temen una "homosexualització" de la societat, fan sospitar.

    ResponElimina
  12. Rasoir, tu que aspires a fer carrera política, per què no t'infiltres com a quintacolumnista?

    ResponElimina
  13. L'any passat una alumna de l'escola va fer un treball de recerca sobre els mètodes utilitzats durant el franquisme per a deshomosexualitzar. Crec que li enviaré .'excel·lent treball al nostre estimat Duran i Lleida perquè sàpiga el mal que ha fet tanta teràpia inútil i que l'únic que fa és crear més pors, traumes...

    Si hom vol investigar què carai fa aquest metge és perquè els antecedents en aquestes teràpies no són el que es poden dir científics. És la mateixa prevenció que es faria si algun metge vol demostrar "científicament" la superioritat de la raça ària. Crea les mateixes suspicàcies pel llarg historial que hi ha al darrera de conseqüències prou conegudes.

    Hauria de veure que quan algú surt de l'armari (com li agrada dir) no ha estat una decissió a correcuita fruit d'una moda perquè el que comporta a tots nivells (familars, laborals, d'amistats, veïnals...) és molt important.

    Però en fi, no sóc el més reputat per parlar del tema i ho deixo aquí.

    ResponElimina
  14. En definitiva, Galde, el que fa aquest senyor, parlant sense coneixement, és allò que se'n diu "parlar per boca d'ase".

    ResponElimina
  15. CIU ha jugat sempre a la puta i la ramoneta amb aquest tema. CDC fa de poli bo presentant un candidat gai de cap de llista per Girona i UDC donant suport, com sempre, a les tesis més homòfobes.

    Sabieu que el líder d'una secta radical homòfoba i ultracristiana va ser nº2 de CIU per Barcelona i Conseller de Pujol? Llegiu-ho aquí:

    http://glamboy69.wordpress.com/2009/11/17/llista-negre-josep-miro-i-ardevol-el-kkk-convergent/

    ResponElimina
  16. No sé, Glam, com estan les coses dins de la coalició, però he sentit veus que reclamen que Convergència es separi d'Unió. De moment el grup gai de Convergència ja ha estirat les orelles de Duran:

    http://www.dosmanzanas.com/2010/06/convergais-responde-a-duran-i-lleida-mientras-la-coordinadora-gai-lesbiana-de-catalunya-le-invita-a-leerse-el-estatuto.html

    El cas Miró Ardevol és tan conegut com temible.

    ResponElimina
  17. Lo que me pregunto es si el señor Lleida consideraría de igual modo el caso en el que un heterosexual se metiera en una clínica para curarse y hacerse homo...

    ResponElimina
  18. Sufur, eso es lo que da a entender Duran que está haciendo en la actualidad la Generalitat: que promueve que probos padres de familia salgan del armario. No hay por donde cogerlo.

    ResponElimina
  19. A mi el comentari que més em molesta és aquell de: "jo no tinc res en contra dels gays, però per favor que no ho demostrin en públic"

    ResponElimina
  20. Vida, és un altre "clàssic", i dels pitjors.

    ResponElimina
  21. Aviam, que m'he perdut. En Duran vol fer-se electroxocs per curar-se d'heterosexual, perquè vol ser gai? Això entra per la Seguretat Social?
    Dispenseu, encara estic una mica perjudicada.

    ResponElimina
  22. Més o menys, MU, no has anat a dormir encara?

    ResponElimina
  23. Ai, Allau, la fase de recuperació cada cop és més llarga i més lenta...

    ResponElimina
  24. Aquestes visions m'esfereixen. Què carai n'han de fer de la sexualitat dels altres.
    Tu mateix has dit que es simplista, però la veritat és que l'homofòbia fa sospitar. Com a mínim fa sospitar ser curt de gambals...

    ResponElimina
  25. Eulàlia, ja saps que alguns cristians (i també musulmans) tenen una veritable obsessió en dictar la "recta" manera com hem d'actuar tots en matèria sexual, siguem o no de la seva parròquia.

    ResponElimina
  26. la veritat és que no sé que dir. potser si, a l'estil de Gila (alguienhamatadoaalguieeen, alguienesunasesinoooo): algú és un imbécil, o és el suficientment malparit i fill de sa mare com per utilitzar tota aquesta merda per garantir-se el suport del seus poques vegonyes.

    ho sento, si et convé esborra-ho, però ja n'estic fins a l'esòfag (més amunt dels ovaris) de tota aquesta brutícia de si els homosexuals bla bla bla, de si les feministes bla bla bla. Caram! doncs que es facin una reserva i se n'hi vagin a viure! però que deixin d'emprenyar al personal, que prou pena passem havent de suportar la puta crisi!

    A i els de Convergència que s'ho facin mirar! tanta puta i tanta ramoneta, al final encara acabaran cornuts i pagant el beure. que si se les mamen dolces és perquè l'esquerra està dimitint del vot, però a poc que en sàpiguen una mica els altres (i si algun dia se'ls acut de posar algú al davant amb una mica de cara i ulls) es podrien trobar amb cues fora del col·legi electoral i no recuperen la majoria ni el segle vinent. Cagüenlapús! ara m'he posat de mala milk :(

    (sóc un producte de l'escola de monges, se m'ha de notar sempre)

    ResponElimina
  27. perdó, en el tercer paràgraf volia dir Ah!*

    ResponElimina
  28. A mi també em va posar de mala llet quan ho vaig llegir, per això ho vaig escriure en calent, encara que no es noti. Ara, tampoc pretenia que t'alteressis. Seu, respira fons i pensa que comença el cap de setmana.

    ResponElimina
  29. doncs mira, alterar-nos per aquestes coses és el que hauríem de fer i no per moltes bestieses que ens alterem o per aquesta distància pretesament irònica que estem prenent respecte a la realitat. Prefereixo fotre-m'hi de morros, encara que em parteixin la cara. I és que me'l posen al davant i li mossego un ull! (ecs, ara m'he fet fàstic a mi mateixa :P)

    ResponElimina
  30. Clídice, si ens alteréssim per aquestes coses, seria un no parar. No cal sinó llegir com alguns comentaristes el feliciten (a Duran) per atrevir-se a dir la veritat. Què he de fer? Anar-me de missioner a Mollerusa o a l'Eixample?

    ResponElimina
  31. ai no, que l'hàbit fa massa calor! ja ho sabem que "els seus" (aquells que tenen 12 fills i que quan surten de casa per a fer negocis deixen el cor al darrera la porta (dit per un d'ells)) l'aplaudiran. Si mai ningú vol explicar la hipocresia només cal que vagi a l'obra (ehem). Però els demés cal que ens emprenyem una mica no? sinó sembla com si se'ls permetés dir-ho tot i així, entre ell i l'Anglada, es van fent els amos dels cervells nopensants. :(

    ResponElimina
  32. Per descomptat, si vaig de missions, caldrà que l'habit sigui un auster tanga amb plomes. Espero causar terror entre els natius.

    ResponElimina
  33. fes-m'ho saber, això no m'ho perdo! ^^

    ResponElimina